Barcelona supera amb escreix el seu rècord de creueristes en ple debat polític i social per limitar-los

El turisme de creuers al Port de Barcelona ha deixat definitivament enrere l'aturada forçada per la pandèmia de Covid-19 i ha trencat amb escreix el seu rècord històric. Malgrat el creixent debat polític i social al voltant de la seva regulació per limitar-los i reduir-ne els impactes ambientals i socials, el nombre de creueristes que van passar per la capital catalana durant el 2023 va elevar-se fins a xifres inèdites. En concret, només fins al novembre de l'any passat van atracar a la ciutat 3.433.371 creueristes, segons les dades del Port de Barcelona.

Són 300.000 més que l'anterior sostre, registrat el 2019, i la diferència s'ampliarà un cop s'hi afegeixi el nombre de turistes de desembre, encara no disponible. Si la comparació se cenyeix als 11 primers mesos de l'any, el creixement de creueristes del 2023 és del 12,1% amb relació al rècord prepandèmic.

Si aleshores trobar algun mes amb més de 400.000 turistes de creuers era excepcional, durant el 2023 la dada es va superar en cinc ocasions -maig, juliol, agost, setembre i octubre-. El topall mensual van ser els 468.553 d'octubre, el que equival a més de 15.100 creueristes al dia de mitjana.

Durant l'octubre, Barcelona va rebre de mitjana més de 15.100 creueristes diaris

En poques dècades els visitants d'aquest tipus a Barcelona han crescut de manera exponencial. El 1999, fa tot just un quart de segle, la ciutat va superar per primer cop el mig milió de passatgers de creuers, amb 541.596. Quatre anys després, el 2003, va assolir-se el milió (1.049.230), mentre que els dos milions arribarien el 2008 (2.073.890). Els tres milions de creueristes serien una realitat el 2018 (3.042.217), mentre que el 2023 es trencarà la xifra final dels 3,5 milions. Dit amb altres paraules, en tot just 25 anys el nombre de turistes de creuers gairebé s'ha multiplicat per set.

Un debat per regular-los que va a més

En paral·lel a l'acceleració del volum de passatgers de creuers que atraquen al Port, ha sorgit un debat al voltant de la necessitat d'establir algun tipus de regulació per limitar-lo, que ha agafat especial força els últims anys. La reclamació l'han liderat en primer terme moviments socials, articulats en organitzacions veïnals o ecologistes, com ara Zeroport, l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic o, més recentment, Stop Creuers Catalunya.

El moviment advoca per la supressió de l'activitat a tot Catalunya el 2025, s'oposa a qualsevol ampliació portuària de les terminals de creuers i recorda que Barcelona és la ciutat d'Europa més contaminada per aquest tipus de turisme.

A nivell polític hi ha hagut diversos passos. D'entrada es va crear una taula d'estudi sobre la regulació dels creuers integrada per l'Ajuntament, el Govern de la Generalitat, el de l'Estat i el Port de Barcelona. Especialment contrari al creixement de visitant, Barcelona en Comú va arribar a proposar reduir a la meitat el nombre de creuers en temporada alta i que el total de visitants d'aquest tipus tingués un màxim de 10.000 visitants al dia -una xifra que, de mitjana, ja se supera durant sis mesos de l'any-.

Tant l'Ajuntament com la Generalitat volen incrementar els impostos als creuers

En paral·lel, el Govern de la Generalitat va aprovar l'any passat l'avantprojecte de llei per gravar les emissions dels creuers, amb la voluntat que sigui una realitat durant aquest 2024. La intenció de la normativa és bàsicament la reducció de les emissions contaminants d'aquest tipus d'embarcacions.

A escala municipal, l'avantprojecte de pressupostos per enguany del Govern de Collboni contempla un increment de la taxa que paguen els creuers que fan escala a la ciutat. A l'espera de veure què succeeix amb els comptes -que Collboni confia poder aprovar durant el gener-, la realitat és que al voltant de la meitat dels creueristes que passen a la ciutat s'hi estan tot just entre 4 i 8 hores, perquè hi fan escala, de manera que el seu impacte es concentra especialment a Ciutat Vella, en forma de massificació i congestió d'una àrea ja molt tensionada pel turisme.

Aquesta mateixa setmana, el tinent d'alcaldia d'Economia i Turisme de l'Ajuntament, Jordi Valls (PSC) ha reconegut que un creixement anual del 10% dels creueristes "no és sostenible" i ha admès veure amb "preocupació" la seva evolució. Amb tot, Valls considera que la dels creuers a Barcelona "és una història d'èxit". Convé no oblidar, però, que Valls va presidir el Port de Barcelona entre 2006 i 2011 i admet sentir-se "corresponsable" d'aquesta història. Tot i aquest intens debat polític i social, de moment el turisme de creuers segueix disparant-se a la ciutat.