Barcelona presentarà una querella en els jutjats perquè s'investigui la repressió franquista al col·lectiu LGTB a la capital catalana. Així ho ha anunciat el tinent d'alcalde Jaume Asens durant la seva intervenció en la II Trobada de la xarxa de ciutats contra la impunitat franquista.

"El col·lectiu LGTB va ser un dels col·lectius que més van ser perseguits durant la dictadura. El règim entenia que la seva condició d'homosexual danyava aquesta imatge de virilitat que volien transmetre", ha asseverat Asens.

La querella contra els crims franquistes sobre el col·lectiu LGTB acompanyarà a la qual el Consistori català posarà contra Carlos Rey, redactor de la sentència que va enviar a morir en el garrot vil a Salvador Puig Antich. Asens no ha anunciat quan seran presentades però sí ha concretat que es troben en un estat de redacció "avançat".

La presentació d'aquestes dues querelles són la punta de llança de la política de l'Ajuntament de Barcelona contra la impunitat del franquisme.

Però no són les úniques accions. Asens també ha apuntat que espera convertir l'Antiga Presó Model de Barcelona, seu d'aquesta II Trobada, en un centre d'interpretació de la Memòria que sigui "referent internacional".

Així mateix, Barcelona ha retirat en els últims mesos fins a 570 plaques franquistes del Ministeri d'Habitatge i ha retirat la Medalla d'Or a l'exministre de la Transició Martín Vila. Finalment, Asens també ha assenyalat que Barcelona ha posat fi a la missa "en honor a la Victòria", que cada any se celebrava a Montjuïc.

Memòria, però també justícia i reparació

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reforçat aquest dilluns el compromís del seu Ajuntament en la batalla contra la impunitat franquista. La regidora ha inaugurat la II 'Trobada de la Xarxa de Ciutats contra la impunitat franquista' recordant que Barcelona està present en dues causes judicials contra la dictadura i que ja ha anunciat, mancant concretar la data, una querella contra Carlos Rey, redactor de la sentència amb la qual va ser condemnat a mort Salvador Puig Antich.

La alcaldessa de Barcelona, Ada Coiau, a la II trobada de la Xarxa de Ciutats contra la impunitat franquista 

"Volem i pensem en un futur amb més drets, però mai oblidant, mai sense memòria. Això ja ho vam fer i hem vist que no ha funcionat. Volem conquistar drets però amb la memòria del que ha costat. Volem recuperar la memòria històrica però no renunciem a aconseguir la veritat, la justícia i la reparació", ha assenyalat l'alcaldessa Ada Colau.

Actualment el Consistori està present tant en la causa iniciada per Altra Itàlia contra els bombardejos de la Itàlia feixista sobre la capital catalana i en la coneguda com la 'querella argentina', la causa oberta a Buenos Aires que és l'única al món que investiga els crims franquistes per possible genocidi. Així mateix, la regidora ha posat en valor la retirada de fins a 570 plaques franquistes, així com la Medalla d'Or a la ciutat de l'exministre de la Transició de Rodolfo Martín Vila.

"Barcelona és una ciutat de pau i solidària, però no volem l'oblit. Barcelona és una ciutat que assumeix la seva memòria històrica i que assumeix la necessitat de reparar les injustícies del passat. Volem la pau, però no volem l'oblit", ha assenyalat Colau, que s'ha compromès a respectar les diferents memòries de la ciutat, com la lluita anarquista o feminista.

L'alcaldessa ha estat acompanyada en la inauguració per Carles Vallejo, president de l'Associació d'expressos polítics de Catalunya, i per Ricard Vinyes, historiador i membre del comissionat de programes de Memòria de l'Ajuntament català. "Reivindiquem una memòria democràtica que ens recorda que el present no té per què ser així, que es pot canviar, que es pot millorar. Una memòria necessària per construir passat i present, ha afirmat Vallejo.

Primer dia de la nova Model.

La 'II Trobada de la Xarxa de Ciutats contra la impunitat franquista' també ha servit com a inauguració de l'Antiga Presó Model de Barcelona. En actiu fins a fa amb prou feines uns mesos, la presó és un símbol de la repressió a la capital catalana. Repressió antifranquista, però també a centenars de dones que allí van estar i tants presos comuns els delictes dels quals estaven més propers a la pobresa de solemnitat que a la mala fe.

En aquest sentit, l'alcaldessa de Barcelona ha expressat que la presó serà un centre de trobada de les memòries de la ciutat, de record cap als lluitadors per la democràcia i un actiu únic perquè la ciutat no perdi les seves arrels.