Público
Público

Barcelona intenta lluitar contra la turistificació del centre protegint locals

El programa Baixos de Protecció Oficial concedeix lloguers assequibles per a negocis que lluiten contra la gentrificació.

Un dels locals del programa Baixos de Protecció Oficial. Ajuntament de Barcelona.

Si el preu del lloguer de l'habitatge ofega els desitjos de la gent jove d'independitzar-se, el dels lloguers de locals asfíxia el seu impuls per emprendre. Ciutats com Barcelona veuen com els seus centres s’omplen de bars, restaurants i franquícies de grans marques, els únics negocis capaços de sobreviure-hi. El programa Baixos de Protecció Oficial de l'Ajuntament de Barcelona intenta fer front al desastre en el districte de Ciutat Vella donant suport a les iniciatives locals i de proximitat, encara que disposa de pocs locals buits.

"És impossible accedir a un espai en el mercat privat", diu Clementina Kura-kura, artista visual. Ella ha pogut posar en marxa el seu projecte amb el seu company, Damián Bojorque, gràcies al programa de l'Ajuntament. Són el Gecko con Botas, una companyia de teatre d'ombres, mescla de titelles i dramatúrgia clàssica, que va néixer en un viatge a Indonèsia en 2016. Però a la tornada no tenien cap possibilitat d'instal·lar-se en un local de cara al públic.

El seu projecte ha estat creixent durant dos anys en la seva pròpia casa, amb totes les limitacions que això comporta. Des de les primeres estrenes el març de 2017, emmagatzemaven material, creaven i assajaven a la seva casa, "un piset petitó del Raval", especifica Kura-kura. "Cada vegada que ens demanaven un espectacle a mida ens adonàvem que necessitàvem un espai", explica Bojorque, "perquè ja no podíem ni fer sopars amb amics a casa". Van arribar a plantejar-se que si no aconseguien un local amb ajuda pública, haurien de tancar el negoci.

Perquè afrontar el pagament del lloguer d'un local per a una parella d'emprenedors culturals és inviable en el centre de Barcelona. Segons Idealista, el preu mitjà del lloguer per metre quadrat era de 27,75€ al mes el 2017. O sigui que trobar un espai de 50 metres quadrats per menys de 1.300€ al mes és una quimera. El mateix any, l'Ajuntament d'Ada Colau va crear la figura dels Baixos de Protecció Oficial (BPO), amb l'objectiu de promoure "usos econòmics i comunitaris d'interès ciutadà en el districte de Ciutat Vella". En el programa pilot es van posar a disposició 14 baixos i s’hi van destinar 1,3 milions d'euros a l'adquisició de nous locals.

El Gecko con Botes es va presentar a la primera convocatòria oficial després de la fase de prova. De cara al setembre de 2018, se cedien nou locals municipals a aquells projectes de proximitat amb la vida veïnal. "L'objectiu és lluitar contra la gentrificació i el monocultiu econòmic seguint el Pla de Desenvolupament Econòmic de Ciutat Vella", assenyalen fonts del districte. Ells volien quedar-se al Raval o almenys, en el districte, i ho van aconseguir el febrer passat. El Gecko con Botes té ara un local en la Ribera pel qual paga 8€ per metre quadrat aquest primer any i passarà a pagar-ne 10 el 2020 i 12 el 2021. En total, una mica menys de 300€ al mes.

La companyia el Gecko con Botas.

La companyia el Gecko con Botas.

Tots els locals del programa paguen el mateix preu per metre quadrat. En el programa del 2018 el local més petit tenia un lloguer de 172,88 euros i acabarà pagant 259,32€ al mes. Després podrien renovar fins a un màxim de set anys els projectes que ofereixin "productes i serveis necessaris per al veïnat o les persones que treballen a Ciutat Vella i dels quals hi ha poca oferta", especifica el consistori, o fins a cinc anys els que almenys "fomentin l'economia plural i sostenible necessària per al barri".

El programa BPO li ha canviat la vida a aquesta parella d'artistes. Des que es van mudar no han parat d'organitzar tallers i espectacles, però a més tenen ara una visibilitat que no tenien treballant des de casa. Entre les activitats noves, desenvolupen un projecte d'aprenentatge amb els nens i nenes del barri en el qual a través del teatre d'ombres i fent titelles reciclades, prenen consciència sobre la importància d'un medi ambient sostenible.

Disseny sostenible

Álex Jiménez es va quedar amb Nut Creatives el 2017, després de compartir el projecte amb un altre soci des de feia vuit anys. Dissenyen productes i envasos seguint els criteris de l'economia circular, és a dir, sense generar residus. També fan formacions per millorar l'impacte ambiental o produir responsablement. Entre els seus projectes estrelles hi ha la seva línia de mobles de producció pròpia que fabriquen a Barcelona i que venen per peces, de manera que es poden reparar i allargar-ne la vida útil.

Nut Creatives lluita per reintroduir materials en la cadena de producció i reduir així la petjada de carboni. I des de fa mesos també per tenir una oficina on desenvolupar-se per un preu just. Es van apuntar al programa de Baixos de Protecció Oficial, van elaborar el pla de consolidació per entrar al concurs i van aconseguir un espai al carrer Robadors. "Poder estar aquí per a nosaltres significa moltíssim perquè el disseny és un treball en equip", explica Jiménez. Fins ara treballaven a distància "amb totes les complicacions derivades i el que es complica la comunicació". Ara són "més eficients", afegeix.

"El disseny pot semblar una disciplina d'elit" es justifica Jiménez, "però fins al producte més barat està dissenyat". Amb aquesta premissa volen fer xerrades i tallers amb gent del barri, una cosa que ara que tenen un local a peu de carrer "és possible". Van trigar dos dies a establir-se des que els van donar les claus. L'oficina té 60 metres quadrats pels quals paguen 390€ de lloguer al mes.

Segona edició

A finals de juliol es va obrir la segona edició del programa de Baixos de Protecció Oficial a la que es van presentar 64 ofertes. Malgrat la inversió, s'ofereixen només vuit locals municipals, fet que indica que la promoció de les activitats "per a lluitar contra la gentrificació i el monocultiu turístic" es queda curta.

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, explicava que el programa "ha de servir per revertir el monocultiu comercial que s'orienta cap al públic visitant" i redirigir-ho cap a "els necessitats dels veïns i veïnes del barri". El 40% dels projectes que s'han presentat en aquesta edició són de comerç de proximitat i són 28 més que en la primera convocatòria.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?