La Barcelona de Colau i la Saragossa de Santisteve debaten sobre ciutat i feminisme

"Tinc el dubtós honor de ser la primera alcaldessa de Barcelona, sent una ciutat cosmopolita, moderna i pionera en tantes lluites", començava dient Ada Colau en les Primeres Jornades Internacionals Feministes que organitza a Saragossa la revista CTXT amb l'Ajuntament de la ciutat. "Però alhora, tinc l'honor de ser la primera alcaldessa d'un govern municipal en el qual tots els seus membres es consideren feministes". Una de freda i una de calenta en la ponència que buscava analitzar la relació entre el nou municipalisme i el feminisme. Les polítiques públiques a les ciutats han marcat el debat del matí.

Una de cada quatre dones afirma haver estat agredida, però només el 8% ho va denunciar segons el primer baròmetre sobre feminisme realitzat per 40dB per CTXT. "Res nou sota el sol", comentava l'alcaldessa que aprofitava les dades per ressaltar que tota aquesta violència "sistemàtica, estructural i normalitzada" està deixant de ser invisible.

Com a mostra, un botó. Quan Colau, que ostenta també el càrrec de responsable de Seguretat de Barcelona, va començar a reunir-se amb la taula de seguretat de la ciutat es va adonar que no hi havia cap indicador de gènere a les xifres de criminalitat. "No hi constava la violència masclista però sí els accidents de trànsit quan la primera mata més", explicava sorpresa. L'alcaldessa creu que ara s'està començant a prendre consciència que hi ha moltes més violències masclistes que la física però que no es denuncien.

El 26% de les dones reconeixen haver sofert algun tipus d'abús sexual segons el baròmetre. Inés Sánchez de Madariaga, directora de la Càtedra UNESCO de Gènere de la Universitat Politècnica de Madrid, explicava com les dones estan sempre més exposades a tots els tipus de violència. A la feina, pel rebuig encara cultural a la participació de les dones al món laboral o per la seva reincorporació després de la baixa per maternitat. I al carrer, encara que les dones siguin les menys agredides, "és important l'autocensura de moltes que no surten perquè no senten que estiguin lliures de moure's sense posar en risc la seva integritat física", explicava.

Com solucionar-ho? La també arquitecta proposava un treball conjunt entre les dones dels barris i els tècnics de la institució que serveixi per assenyalar els espais insegurs i posar-los remei. Colau enumerava algunes d'aquestes polítiques que el seu executiu ha engegat a la capital catalana: la campanya anual contra la violència masclista, la formació en gènere del professorat o els punts d'informació sobre violència en festivals, festes o discoteques.

Economia i urbanisme feminista a les ciutats

L'economia també és un àmbit cabdal en el qual els ajuntaments tenen veu. Colau recordava que, com a contractista, l'ens municipal també ha començat a incloure com a requisit en els seus concursos públics a les empreses que tinguin plans d'igualtat o hagin implementat protocols per prevenir i detectar casos de violència masclista. I afegia que hi ha altres polítiques socials amb les quals han buscat tenir un impacte de gènere, com remunicipalitzar guarderies que havia privatitzat el govern anterior que permetin a les dones alliberar-se per poder dedicar-se a treballar o conciliar millor.

L'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve, assenyalava el problema de la transició a les polítiques feministes. Per exemple, confessava defensar la renda bàsica universal com a excusa per moure a l'Estat a plantejar "una veritable reforma del sistema fiscal". I encara així defensava la renda bàsica "perquè si una dona té assegurat l'habitatge i l'alimentació, potser es nega a prestar-li la seva força de treball a algú que l'exploti".

També entrava el debat en el terreny desmanegat de les subvencions institucionals als mitjans de comunicació. El director de CTXT, Miguel Mora, preguntava als alcaldes per què segueixen donant diners a mitjans que fomenten el masclisme estructural "com la COPE". Colau recordava els criteris feministes que s'estan imposant en els concursos, però també comentava que des dels ajuntaments "no es pot controlar la política mediàtica o econòmica", encara que siguin un espai on fer propostes alternatives.

Santisteve confirmava que el departament de comunicació de l'Ajuntament de Saragossa "està altament feminitzat" i li consta que "s'hagin retirat subvencions a mitjans masclistes". Ironitzava amb la tirania d'alguns mitjans locals que critiquen el poder quan aquest li retalla les subvencions, que obliga a molts poders municipals "a tenir-los contents".

Si hi ha un espai on els ajuntaments poden incidir, aquest és l'urbanisme. Madariaga explicava com des de la reforma de la llei del sòl en 2007 s'introduïa un matís que permetia avaluar l'impacte mediambiental de gènere d'una obra. "La cura de la vida, de persones majors, menors o discapacitats, ho fan més les dones i al carrer, però la ciutat no ha estat pensada per a elles", agregava.

Parlant de la reproducció, Santisteve opinava que Colau havia estat molt valenta en decidir tenir un fill durant la seva legislatura. La resposta de l'alcaldessa ha arrencat molts aplaudiments entre l'auditori: "Quan em van dir que era valent em va semblar ofensiu. La meva mare treballant va tenir 4 filles i he conegut a moltes dones que sent migrants o LGTBI han estat mares i són molt més valentes que jo".

Treball sexual, un debat obert

La prostitució és un dels temes més delicats al debat entre els moviments feministes. L'11,5% de la població, segons el baròmetre, creu que s'hauria d'abolir. Les majories a favor de tenir en compte a les treballadores sexuals en qualsevol de les solucions són aclaparadores. En aquest terreny, Colau ha entrat sense miraments. Explicava com l'Ajuntament i les forces de seguretat han aconseguit, a través d'un treball de confiança, ajudar a 100 dones a sortir de la tracta.

Colau està en contra "dels discursos moralistes que neguen la veu de les prostitutes". Opinava que "cal escoltar-les i han de ser protagonistes". No entrava a discutir quin seria la solució, però sí al fet que siguin les prostitutes les que portin la veu cantant. I en aquest sentit criticava la posició del govern socialista que va denunciar la constitució del sindicat de treballadores sexuals. "No he vist mai que es queixessin de l'existència d'una patronal" postil·lava.

L'acte ha acabat amb l'aprenentatge de l'alcalde de Saragossa. En les preguntes, una de les assistents li ha demanat que no parli de violència domèstica, sinó de violència masclista. "Encara estic aprenent", ha contestat ell. Com totes.