Barcelona afronta una crisi d'instal·lacions esportives municipals insuficients i deteriorades per l'ús intensiu
Clubs com l’Europa i el Sants alerten de la saturació dels camps de futbol i de les condicions estructurals que dificulten l’activitat esportiva i comprometen la seguretat dels jugadors i aficionats
Barcelona-
Amb l'augment de la demanda d'infants que volen practicar esport a l'aire lliure ―un fenomen especialment impulsat per la creixent participació de nenes en disciplines tradicionalment masculines―, les instal·lacions esportives municipals de Barcelona resulten insuficients. Actualment, no hi ha prou camps per cobrir les necessitats de tothom i, alhora, l'ús intensiu al qual estan sotmesos provoca un desgast de les infraestructures que supera la capacitat de reforma.
Es tracta d'una qüestió generalitzada que afecta diversos esports com el rugbi o l’atletisme, però que té una especial incidència en l'àmbit futbolístic. "Hi ha un problema gravíssim de manca de camps municipals a Barcelona. Des del maig, estem buscant espais per donar cabuda a tots els nens i nenes que volen jugar a futbol amb nosaltres. Tenim llistes d'espera", lamenta el president del Club Esportiu Europa, Hèctor Ibar.
El club gracienc té una escola interna amb 800 infants que competeixen entre ells i, després, al voltant d'uns 500-600 infants que estan federats. Segons Ibar, podrien assumir un 25% més de jugadors si disposessin de més instal·lacions. Per aquest motiu, estan buscant una fórmula privada per iniciativa pròpia, ja que el camp que gestionen i que és de titularitat municipal, el Nou Sardenya, no té més disponibilitat horària.
El deteriorament dels camps compromet la seguretat
El passat novembre es va suspendre un partit entre l'Europa i la Unió Esportiva Sant Andreu en aquest estadi perquè una tanca que separava la gespa de la graderia va cedir sota el pes dels aficionats. Això va obligar a aturar el matx per manca de garanties de seguretat. Després d'una breu disputa entre l'Europa i l'Ajuntament de Barcelona, el consistori va comprometre's a subvencionar la reparació de l'estructura metàl·lica, encara que el club va anticipar el pagament. "Havíem de canviar-la perquè teníem un altre partit. Nosaltres ens encarreguem de pintar-la i del manteniment general del camp, però l'administració s'ha de fer càrrec de les qüestions estructurals", explica Ibar.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona ha al·legat a Públic que "el club és responsable de l'estat de conservació de l'equipament, ja que no paga cap cànon i disposa del resultat de l'explotació". En aquest sentit, fonts municipals han apuntat que després d'una revisió, va assumir el cost "com un ajut puntual" i va destacar les inversions que ha realitzat en els darrers anys en la renovació de la gespa o l'enllumenat. De fet, defensen haver substituït la gespa de 28 terrenys de joc entre 2019 i 2024.
El consistori ha substituït 28 terrenys de joc entre 2019 i 2024
"Fins que no ha passat això de la tanca, nosaltres estàvem clamant al desert", lamenta Ibar. L'any 1994, quan encara no era president del club, es va fer una reforma del camp i, més tard, cap al 2010, es va fer una pavimentació dels terres dels vestidors "perquè relliscaven". No obstant això, la ventilació dels vestidors i les calderes no s'han reformat, malgrat que la temperatura puja a nivells inadequats. "Ho hem repetit en moltes reunions, però ara se'ns ha obert una finestra perquè l'Ajuntament farà una auditoria de seguretat en un sentit més ampli", afegeix.
En aquest context, Ibar creu que l'administració hauria de contemplar el fet que, juntament amb el Sant Andreu, l'Europa és l'únic club barceloní que juga a la quarta categoria estatal, la Segona Federació: "Els nostres requisits d'instal·lació són diferents dels de clubs menors. L'equip masculí és important, però el femení també i només tenim un vestidor gran. Cal que siguin més competitius i confortables". Segons l'Ajuntament, la gestió dels camps està "descentralitzada en els districtes", que tenen unes comissions de seguiment amb els gestors i els usuaris.
De moment, encara no hi ha cap calendari previst per a l'auditoria, però Ibar confia en la "via oberta de converses" per treballar en l'assumpte. També està prevista la substitució "sense tanta urgència" d'una altra tanca que, tot i no haver caigut, no està en bones condicions.
L'eterna remodelació del camp de la Magòria
El "gran elefant a l'habitació" que continua sense resoldre's des de fa més d'una dècada és la remodelació del camp municipal de la Magòria, situat al districte de Sants-Montjuïc. Aquest espai està en desús des del 2009 a causa de les obres de Can Batlló i no va ser fins al 2020 que es va presentar el projecte Campus Magòria: Connecta 4. Aquest pla preveia una inversió de 60 milions, a parts iguals entre l'Ajuntament i la Generalitat, amb la intenció d'iniciar les obres el 2023.
Per a desgràcia dels diversos equips que utilitzaven l’espai, entre els quals destaca la històrica Unió Esportiva Sants, la previsió no es va complir. L'octubre de 2023, el consistori va anunciar un nou plantejament urbanístic basat en la proposta anterior: el pla incloïa un camp de futbol 11, un poliesportiu i dos edificis amb equipaments sociosanitaris i pisos per a gent vulnerable. Però tampoc es va fer realitat. Aquest dilluns, 23 de desembre, s'ha obert novament el concurs d'idees per definir les obres del camp. Es resoldrà l'estiu de 2025 i l'objectiu és que estigui redactat a finals de 2026.
L'Ajuntament ha tornat a obrir aquest desembre el concurs d'idees per definir les obres de la Magòria
El tresorer del Sants, Carles Martínez, sap que un projecte "més senzill" s'hauria enllestit abans. Tanmateix, admet que tant el seu com l'altre club que hi entrenava, el Mercat Nou Magòria, van decidir conjuntament apostar per una instal·lació esportiva més "ambiciosa". "És difícil saber per què no s'ha construït encara. Val molts diners fer-ho i hi ha complexitats de gestió interna que no ajuden", lamenta. Martínez també és el responsable de parlar amb la comissió del districte sobre els camps de futbol i, encara que accepta que se sent "escoltat", considera que cada cert temps ha de començar de zero perquè hi ha canvis en els càrrecs polítics i tècnics.
Fonts de l'Ajuntament esgrimeixen a Públic que "l'activitat dels clubs s’ha mantingut en tot moment en el camp de futbol del carrer d’Energia". I és cert, però les condicions en què es troba aquest camp, que hauria d'haver estat d'ús temporal, no són adequades per a un bon rendiment i per a la comoditat dels jugadors i familiars. "No s'han fet reformes ni s'ha canviat la gespa des de fa molts anys. Aquest no és de titularitat municipal, sinó que depèn de la Secretaria d'Esports de Catalunya, que no se'l vol quedar i no hi inverteix", explica Martínez.
El Sants no és un club tan gran com l'Europa ―té 33 equips i un plus 50; unes 500 fitxes―, però, tot i això, es veu obligat a usar altres camps per donar cabuda a tots els seus jugadors. A banda del camp de l'Energia (Marina del Port), també entrena a La Bàscula (Poble-sec) i al Ibèria (Marina del Port), ambdós de titularitat municipal. El Mercat Nou Magòria, en canvi, és més petit i ja en té prou amb els horaris al camp de l'Energia, malgrat que sigui una instal·lació "envellida".
La distribució en tres espais diferents perjudica greument la massa social que acompanya el Sants. Els membres de l'entitat se senten "desterrats del seu barri" i saben que han perdut afició i el suport de petits comerços locals. "La pràctica esportiva no s'ha vist tan afectada, però sí que abans hi havia un grup de gent que seguia el primer equip. La transició es feia natural, exjugadors que es feien grans apuntaven els seus fills al club, ara això s'ha trencat", lamenta el tresorer. Amb tot, confia que el proper projecte de la Magòria tiri endavant i que el club recuperi la base social que l'enfortia. Deixar de ser nòmades per tornar a casa.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..