Público
Público

Balears aprova una llei pionera de residus contra la utilització de plàstics d'un sol ús

La norma contempla sancions d'entre 300 i dos milions d'euros contra els infractors. La regulació estableix que els municipis hauran d'adaptar les seves ordenances per promoure la reducció de residus.

Les bosses de plàstic representen un dels pitjors elements de contaminació del medi ambient. REUTERS

efe

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la Llei de Residus que restringeix l'ús de plàstics i, per a això, prohibeix productes d'un sol ús com a palletes, bosses i safates d'empaquetat.

La norma, que contempla sancions que van des de 300 fins a 2.000.000 euros, assumeix el mandat de la UE que estableix que en el 2021 els residus que es generin han d'estar un 10% per sota dels que produïa Balears en el 2010 i pel 2030 ha d'arribar al 20% de reducció.

Aquest objectiu passa per la supressió de nombrosos estris plàstics com plats i gots, palletes, bastonets de les orelles i embolcalls d'un sol ús que utilitzen les botigues per a productes frescos, que hauran de ser reemplaçats per materials biodegradables en el 2021.

Aquest mateix any serà el primer en què es prohibeixin les bosses de plàstic d'un sol ús, els productes amb microplàstics, les versions no reutilitzables d'encenedors, maquinetes d'afaitar i cartutxos d'impressió i càpsules de cafè fetes amb materials no compostables o fàcilment reciclables.

Una llei pionera

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, de l'organització MÉS per Mallorca, ha destacat que es tracta d'una "llei pionera i valenta" a nivell europeu per impulsar "un canvi de model" que exigeix compromís per part de "ciutadans, administracions i empreses".

El ple del Parlament ha acollit aquest dimarts el debat de les esmenes parcials a aquesta iniciativa de l'Executiu autonòmic del PSIB i MÉS, que compta amb el suport extern de Podem.

L'objectiu d'aquesta llei és "fer front al repte" de la protecció del medi ambient de l'arxipèlag, tant per part dels ciutadans com dels milions de turistes que arriben cada any a les illes, ha afirmat el conseller, que ha subratllat que el "millor residu és el que no es genera".

Vidal ha explicat que a Balears es gestionen a l'any 800.000 tones de residus i ha destacat el consens reeixit per a l'aprovació de la llei després de rebre unes 800 aportacions.

La regulació estableix que els municipis hauran d'adaptar les seves ordenances per promoure la reducció de residus amb mesures concretes contra pràctiques com el llançament de burilles a les platges i impulsarà la instal·lació de fonts d'aigua potable en els edificis públics, on haurà d'haver-hi alternatives a la venda de begudes envasades.

Es contempla la reducció de fins al 50% dels aliments que llencen botigues, bars, restaurants i cuines d'establiments públics com hospitals i col·legis, per a la qual cosa s'habilitaran mecanismes de distribució amb menjadors socials i entitats benèfiques.

El projecte legal conté objectius ambiciosos com aconseguir el 75% del reciclatge d'envasos en el 2030. Aquest mateix any un màxim del 10% dels residus podria acabar en abocadors i un mínim del 65% del paper, metall, vidre, plàstic i restes orgàniques domèstiques hauria de ser reciclat.

La recollida separada, essencial per fer possibles aquestes aspiracions, haurà d'estar implantada en els establiments públics i privats en dos anys i els consistoris hauran d'oferir recollida diferenciada a domicili de matèria orgànica, olis, residus tèxtils i perillosos.

Seguint el principi de "qui contamina paga", ha explicat el conseller Vidal, es plantegen bonificacions per a bones pràctiques i sistemes per incrementar la informació, que garanteixi que els majors productors de residus assumeixin les seves responsabilitats.

La llei, el nom complet de la qual és de Residus i Sòls Contaminats, estableix la creació d'un inventari de sòls degradats per elements contaminants per a promoure la seva recuperació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?