Productes menstruals gratuïts, una 'xarxa lila' per prevenir la violència masclista en diversos àmbits de la societat o la campanya #ElMasclismeNoFaFesta són només tres de les polítiques que ha dut a terme el Departament d'Igualtat i Feminismes al llarg dels seus tres primers anys de vida. El maig de 2021, per primera vegada a la història de la Generalitat de Catalunya, el Govern republicà de Pere Aragonès va decidir posar al centre de l'agenda política les discriminacions i violències generades pel masclisme, l'LGBTI-fòbia o el racisme.

Aragonès va confiar el departament a Tània Verge, qui té una sòlida experiència com a consultora en polítiques d'igualtat de gènere per a diverses institucions, entre les quals destaquen el Consell d'Europa i l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere. Tot i els reptes que va suposar iniciar aquesta tasca des de zero, la consellera sortint afirma, en el document de balanç publicat al juny, que "ha valgut la pena" portar a la Generalitat les reivindicacions dels moviments socials que treballen per garantir els drets humans.

De fet, assegura que "avui Catalunya disposa d'estratègies i plans d'acció pioners a escala internacional per garantir els drets sexuals i reproductius, prevenir les violències patriarcals, combatre la pressió estètica o construir un país lliure de racisme". Aquesta és la perspectiva institucional de la feina feta durant tres anys, però què en pensa el col·lectiu feminista i l'LGBTI?

Si bé Ca La Dona, espai d'acció feminista de referència a Catalunya, valora "molt positivament" la creació d'un departament que treballés "per a la millora dels drets de les dones, lesbianes i trans", admet que "una sola legislatura i les dinàmiques de la política institucional no permeten fer canvis estructurals en el feixuc i consolidat sistema cis-hetero-patriarcal". 

En aquest sentit, l'activista de Ca La Dona, Natàlia Càmara, afegeix que "les vides de les dones, lesbianes i trans, de totes les edats a Catalunya, segueixen trobant-se en condicions de desigualtat, injustícia i violència expressada en múltiples formes" i que, per això, "des dels espais de base feministes" seguiran "juntes i organitzades" per continuar la lluita.

De 'Feminismes' a 'Feminisme'

Amb l'obertura d'un nou cicle polític tenyit de vermell socialista, la cartera d'Igualtat i Feminismes ha passat a mans de l'exalcaldessa de Badia del Vallès, Eva Menor. A diferència de Verge, la nova consellera no compta amb experiència prèvia en l'àmbit de gènere, però sí que està formada en dret penal, laboral i de família. 

Un primer canvi que pot passar desapercebut, però que podria tenir cert impacte, és l'eliminació de la "s" final de la paraula "Feminismes". El plural s'utilitzava per destacar la diversitat de lluites que s'entrecreuen amb el feminisme, ja que no es buscava només la igualtat de gènere per a les dones blanques i de classe alta. A hores d'ara, la modificació sembla innòcua, però les entitats es mantenen alerta per no oblidar la pluralitat d'opressions que afecten les dones.

"La realitat del moviment feminista català és molt diversa: entenem els feminismes de totes i per a totes les dones, compartim sabers des de l'anticapitalisme, l'antiracisme, l'anticapacitisme, l'antimilitarisme, en defensa de la pau i la vida arreu... i esperem que haver canviat el nom del departament del plural "Feminismes" a singular "Feminisme" no vulgui canviar aquest reconeixement", adverteix Càmara.

Així mateix, l'activista també expressa el desig "que la nova consellera continuï respectant les reivindicacions presents i històriques del moviment feminista per traslladar-les a la institució i ampliar drets". De moment, en la seva primera compareixença al Parlament, Menor va anunciar la creació d'un servei d'atenció a víctimes de ciberviolència masclista, especialment adreçat a joves. 

On queden les polítiques contra l'LGBTI-fòbia?

Tal com indicava el seu nom, Igualtat i Feminismes estava conformada per dues potes que haurien d'haver tingut el mateix pes al llarg de la legislatura. Malauradament, no ha estat així. Segons el president de l'Observatori contra l'LGBTI-fòbia, Eugeni Rodríguez, no han existit les "complicitats" que creien "necessàries" entre l'administració i els operadors que treballen per combatre les violències al col·lectiu i l'atenció a les víctimes.

"Valorem molt positivament la feina del departament en matèria feminista, especialment en un moment d'auge de feminicidis, però creiem que les polítiques LGBTI han quedat en un segon pla. La modificació de la llei 11/2014 contra l'LGBTI-fòbia va caure perquè es van anticipar les eleccions", afegeix Rodríguez. Aquesta normativa, que justament compleix 10 anys aquest octubre, va ser una gran victòria per al col·lectiu, però les entitats fa temps que reclamen un nou text per adaptar-lo a l'escenari actual.

Principalment exigeixen quatre canvis: en primer lloc, més "interseccionalitat de les diferents opressions que pateix el col·lectiu LGBTI", és a dir, tenir més en compte aspectes com el racisme o la classe. En segon lloc, la prohibició expressa i la sanció de les teràpies de conversió. En tercer lloc, la reparació de les víctimes de delictes d'odi "en l'amplitud màxima", també a nivell simbòlic. I, per últim, protecció legal per als símbols LGBTI. "Cal poder-los exhibir. No tenen res a veure amb banderes, són símbols de llibertat", concreta Rodríguez.

Per commemorar el desè aniversari de la llei, la nova consellera, Eva Menor, va visitar aquest dilluns el Centre LGBTI de Barcelona i va asseverar que els drets del col·lectiu seran una "prioritat" per al nou executiu, "per tal que tots els catalans i catalanes puguin expressar-se, viure i ser com vulguin ser".

En aquesta línia, Menor va afegir que estan treballant en la redacció d'un nou text i que un dels canvis que preveuen és "un règim sancionador útil, que ofereixi mesures de protecció, d'acompanyament durant el procediment i de reparació dels danys causats" per les discriminacions i delictes d'odi. Així mateix, també va dir que impulsaran "polítiques i accions efectives per potenciar-ne la prevenció".

Per la seva part, Rodríguez revela a Públic que l'Observatori "té compromisos amb el PSC" i que la consellera Menor els va rebre "immediatament", en els primers deu dies de mandat. La seva posició és prudent: "caldrà esperar per veure resultats, però d'entrada creiem que pot haver-hi una bona sintonia".