El Parlament de Catalunya proclamarà  la república catalana aquest dimarts. Una proclamació que es podria formalitzar fins i tot sense votació del ple. I a la qual seguirà, també amb tota seguretat, la intervenció de la Generalitat per part del Govern central -sigui mitjançant l'article 155 de la Constitució o per altres vies-. Les incògnites encara per resoldre són els matisos d'aquesta declaració d'independència, la resposta concreta de l'Estat i la reacció posterior de l'independentisme. Però sí que es pot avançar que hi ha plans concrets i en marxa per protegir les infraestructures i institucions clau mitjançant la resistència pacífica.

S'espera que el Parlament proclami la independència de Catalunya en algun moment del dimarts a partir de les 18h, durant un ple ordinari que té com a únic punt de l'ordre del dia la intervenció del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per "informar sobre la situació política actual ". Si bé en les últimes hores diverses veus sobiranistes -especialment, del PDeCAT, com el conseller d'Empresa, Santi Vila-, han advocat per una declaració 'simbòlica' o en diferit, tot indica que és mes probable una proclamació formal amb totes les conseqüències . Així ho creuen fonts parlamentàries independentistes, que afirmen que el contrari seria tota una sorpresa, i que les posicions que demanen donar una certa marxa enrere de tipus tàctic són minoritàries dins de JxSí, i inexistents en la CUP.

Puigdemont va demanar comparèixer a petició pròpia després que el Tribunal Constitucional anul·lés el ple inicialment previst per dilluns, en el qual es preveia valorar "els efectes" del referèndum de l'1-O. La llei catalana del Referèndum -també suspesa pel TC- diu que, en cas de victòria del 'sí', el Parlament proclamarà la independència en un lapse de 48 hores des de la publicació dels resultats definitius. Aquests resultats es van fer públics divendres.

"El resultat del referèndum és vinculant i prendrà forma demà", ha afirmat aquest dilluns el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, en aquesta mateixa línia. Els republicans no han volgut concretar el mètode concret que empraran els partits independentistes per proclamar la independència. Podria ser mitjançant una votació del ple. Però no és en absolut descartable -i de fet és una opció que ha guanyat pes en les últimes hores- que sigui Puigdemont qui declari la república catalana en la seva intervenció, sense votació, i que els diputats de JxSí i la CUP firmin posteriorment l'acord el Parlament.

Part de l'independentisme considera aquesta via no només perfectament legítima, sinó fins i tot preferible. El seu argument és que els catalans ja van votar independència l'1-O, i el Parlament, per tant, no ha tornar a pronunciar-s'hi, sinó que simplement ha d'aplicar la decisió de les urnes. Els partits independentistes no han volgut concretar quin serà el mètode finalment escollit. Però sí que aposten perquè sigui breu i concís, deixant el menor terreny possible a l'oposició unionista perquè obstaculitzi la proclamació mitjançant "filibusterisme".

Resistència pacífica

Si es concreta la declaració d'independència, es dóna per fet que el Govern espanyol respondrà de forma contundent. Potser amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució -com avui mateix ha tornat a demanar Ciutadans-, però tampoc es pot descartar que recorri a la Llei de Seguretat Ciutadana per posar sota comandament estatal els Mossos d'Esquadra, o fins i tot que decreti l'estat d'excepció.

Sigui quina sigui la resposta, el sobiranisme té plans concrets en marxa per protegir físicament les infraestructures i institucions clau -incloent-hi el Parlament- d'una possible intervenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, segons han explicat fonts parlamentàries independentistes. Aquesta defensa es basaria en la desobediència pacífica, seguint els postulats gandhians, segons aquestes mateixes fonts. Avui mateix, de fet, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha cridat a concentrar-se demà a les sis de la tarda al Parc de la Ciutadella -on és el Parlament- i al veí Passeig de Lluís Companys, amb el lema 'Avancem al costat de les nostres institucions'. El sindicat Unió de Pagesos també ha cridat a concentrar-se. En aquest cas, ja des de les dues de la tarda, "davant del Parlament". L'independentisme aspira que l'edifici del Parlament segueixi en funcionament, sigui quina sigui la resposta del Govern central. En cas contrari, els diputats s'establirien en un altre lloc, segons els seus plans.

Rivera vol el 155 per convocar noves eleccions

Els partits unionistes, però, tenen els seus propis plans. Molt clars són els de Ciutadans, que fa mesos que demana noves eleccions a Catalunya, on són la primera força no independentista. El líder del partit, Albert Rivera, hi ha insistit aquest mateix dilluns, quan ha demanat al president del Govern central, Mariano Rajoy, que "apliqui el famós 155" per "convocar eleccions autonòmiques des del Govern d'Espanya". Rivera ha demanat igualment que l'estat es faci amb el comandament dels Mossos de forma immediata, perquè aquests estiguin aquest mateix dimarts "al servei de la legalitat". Rivera ha al·ludit, de fet, als plans de mobilització popular de l'independentisme, quan ha dit que "l'ANC, la CUP i companyia" pretenen "bloquejar infraestructures" després de la declaració d'independència.

Si l'Executiu escoltés la petició de Ciutadans de convocar noves eleccions a Catalunya, hi ha una alta probabilitat que el partit 'taronja' es fes amb la victòria. I és que els partits independentistes contemplen boicotejar aquests eventuals comicis, en no reconèixer l'autoritat de l'Estat per convocar-los, segons fonts sobiranistes. En aquest supòsit, s'obriria un complex escenari a Catalunya, amb dues legalitats paral·leles reconegudes només per part dels actors.

Puigdemont, com Companys

El Govern del PP no ha concretat quin serà la seva resposta concreta, ni si optarà pel 155. Però si que ha deixat clar que prendrà "totes les mesures que siguin necessàries" si el Parlament proclama la independència, en paraules de la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría.

Més dur encara ha estat el vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado. En roda de premsa, ha recordat el recent aniversari dels fets del 6 d'octubre de 1934, quan l'aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar "l'Estat català de la República Federal Espanyola". Casado ha advertit Puigdemont que no proclami la independència, perquè "potser qui la declari acaba com el que la va declarar fa 83 anys". Companys va ser immediatament detingut després de la seva proclamació, juntament amb la resta del seu govern, i condemnat a presó. La Generalitat va ser igualment intervinguda, i no va recuperar les seves competències fins a les eleccions de 1936.

El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, per la seva banda, ha demanat de forma "urgent" un "govern de concentració a Catalunya", per "restablir la normalitat, la legalitat i la constitucionalitat". "Demà, si és possible", ha emfatitzat. Igualment ha opinat que cal convèncer Puigdemont "per terra, mar i aire" que no proclami la independència de Catalunya.

També els socialistes catalans han demanat a Puigdemont que no proclami la independència. El líder del PSC, Miquel Iceta, li ha reclamat que renunciï al seu pla per "patriotisme", i "en defensa de l'interès de tots els catalans i de l'autogovern de Catalunya". Iceta ha avançat que, en cas que el ple del Parlament sotmetés a votació la declaració d'independència, la seva formació no hi participaria. Es dóna per fet que els grups de Ciutadans i PP actuarien de la mateixa forma. Els diputats de les tres formacions ja es van retirar de l'hemicicle durant la votació de les lleis del Referèndum i de Transitorietat.