Este artículo se publicó hace 5 años.

Entrevista a August Gil MatamalaAugust Gil Matamala: "És greu que juristes estiguin disposats a posar la unitat d'Espanya per damunt de la legalitat"

August Gil Matamala
August Gil Matamala

Barcelona-

Publicidad

Li acaben de donar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de Barcelona, entre d'altres coses en reconeixement per ser una "veu resistent, crítica i sòlida, discreta i perseverant sota qualsevol circumstància". La seva trajectòria el defineix com una persona compromesa i coherent, que quasi sempre ha estat amb els derrotats. Que li arribin homenatges com aquest li fa pensar que, malgrat tot, algunes coses han canviat?

'August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra', el llibre que van escriure sobre vostè Anna Gabriel i David Fernàndez ha servit perquè una part de la població catalana el descobreixi?

Publicidad

La resistència antifranquista també té una història oficial i una part que n'ha quedat fora.

"Hi ha una història oficial de l'antifranquisme en què queden ocultades determinades coses"

Neix el 1934 i els seus primers anys de vida estan marcats per l'absència del seu pare, Augusto Gil Cánovas, que marxà a l'exili i quan torna va viure un temps a la clandestinitat. Un cop entra al PSUC, a la universitat, vostè també coneix directament la clandestinitat. Una experiència com aquesta marca de per vida?

Publicidad

"La clandestinitat marca en una certa voluntat de passar desapercebut, de fer coses i que no es noti, que és el contrari del que fa molta gent, que explica molt i fa poc"

Imagino que la clandestinitat també condiciona les relacions familiars. Tenia tres fills i, alhora, una intensa activitat antifranquista.

Hi ha molt de mite al voltant del PSUC. Vostè hi entra al 1956 i el deixa el 1968, segons diu perquè el partit havia renunciat a la transformació del sistema i de l'ordre social. En certa manera s'anticipa al que passarà després, durant la Transició.

"Als anys 60 ja es notava que el Partit Comunista es preparava per una acceptació del sistema"

Publicidad

Després s'apropa als moviments d'autonomia obrera i a partir de la Transició a l'independentisme d'esquerres.

"L'independentisme era l'únic que no havia quedat absorbit per la Transició"

Ja no torna a militar enlloc, oi?

Publicidad

Fent un salt en el temps, si els anys 70 els independentistes eren quatre gats, ara és evident que això no és així i almenys la meitat de la societat catalana ho és. En aquella època s'imaginava aquest escenari?

En aquest terreny ara es viu un impàs, amb dirigents a la presó i jutjats i d'altres a l'exili. I amb la sensació que no existeix gaire una estratègia de cap on anar. En alguna entrevista li he llegit que entén que hi hagi moments de replegament sempre que no es renunciï a l'objectiu final. L'independentisme s'està replegant?

"La base social que va fer el pas de trencar amb el concepte d'Espanya com a marc polític continua existint. El potencial està intacte"

Però creu que ara aquesta part de la societat catalana és més conscient del que hi ha a l'altra banda i que l'Estat espanyol no està en fallida?

"En certa manera, els catalans sempre anem en contra de l'oportunitat"

Publicidad

Fa un parell de mesos que va arrencar al Tribunal Suprem el judici al procés, que ha qualificat com a "polític". Amb el que ha vist fins ara, creu que l'acusació per rebel·lió pot sostenir-se d'alguna manera?

Aleshores, com ho interpreta?

"Mitja societat catalana s'ha rebel·lat en termes polítics contra l'Estat, però això no té res a veure amb el concepte penal de rebel·lió, que és una sublevació armada"

Creu que hi haurà condemnes?

Vostè ha viscut molts judicis polítics al Tribunal de Orden Público (TOP) franquista i després a l'Audiència Nacional, que va succeir-lo. Hi ha alguna experiència o lliçó que sigui vàlida per al judici actual?

"Una lliçó fonamental és que no es pot anar pel món desconeixent l'enemic, s'ha de saber qui és i respectar-lo si el vols vèncer o, com a mínim, defensar-te davant d'ell"

Publicidad

S'ha passat dècades i dècades lluitant en defensa dels drets fonamentals. No sé què pensa de l'actual situació global, amb molts exemples d'amenaces cap a drets que semblaven consolidats.

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors