L'atracament amb més repercussió política de la història d'Espanya tornarà a prendre vida a través d'una minisèrie de Netflix. Asalto al Banco Central dissecciona en cinc capítols el cas real de l'atracament a la seu bancària de Barcelona el maig del 1981, que va posar en escac el govern espanyol i va sacsejar el conjunt d'una societat espanyola que estrenava la democràcia.

Els fets narrats en la sèrie tenen lloc tres mesos després de l'intent de cop d'estat al Congrés dels Diputats, quan onze encaputxats van entrar al Banc Central de Plaça Catalunya i van segrestar 200 persones. La producció s'estrenarà el 8 de novembre i està dirigira per Daniel Calparsoro, que fa reviure aquelles frenètiques 37 hores per teixir un relat "de rabiosa actualitat".

Asalto al Banco Central està basada en el llibre homònim de Mar Padilla i es concep com una sèrie històrica, sustentada amb una àmplia documentació. Centra gran part de la trama en investigar el per què del segrest, que va anar més enllà del botí econòmic.

I és que els segrestadors van exigir la llibertat d'Antonio Tejero, responsable del cop d'estat que havia tingut lloc mesos abans. Els motius de l'assalt mai han quedat del tot esclarits i les hipòtesis van des de l'intent d'atracament simple fins a l'obtenció de documents comprometedors entorn els fets del 23-F.

Protagonistes de 'La casa de papel'

Netflix torna a apostar per un atracament com a baula per sostenir l'èxit del seu catàleg. Tot i les diferències, ho fa amb alguns dels protagonistes de La casa del papel, com Miguel Herrán, María Pedraza o Hovik Keuchkerian. Això no obstant, tant geogràficament com per temàtica, la nova proposta de la plataforma s'acosta més a la revisió històrica que perfila Modelo 77 que a la popular producció protagonitzada per les màscares de Dalí.