Artadi: "No podem predir quin serà el nivell de repressió en els propers tres mesos"

No hi ha un termini limitat, però sí una expressió temporal. El Govern ha evitat aquest dimarts, l'endemà de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Govern central, Pedro Sánchez, posar una "data límit" a l'executiu espanyol perquè aporti una proposta de solució a la demanda de Torra reconeixement del dret a l'autodeterminació. Tot i això, sí que ha deixat entreveure un cert factor temporal, que se situaria en la tardor, justament quan s'espera que es produeixi la segona reunió dels dos presidents, a Barcelona.

Així s'ha expressat aquest dimarts la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, que ha evitat posar dates límits per "donar una opció al diàleg", i perquè l'executiu català no pot "predir" quina serà la resposta del Govern central, així com tampoc "el nivell de repressió dels propers tres mesos". En aquests mesos de què ha parlat Artadi està previst que es dicti judici oral als processats en la causa contra l'independentisme. De fet, pocs minuts després de la compareixença d'Artadi, s'ha conegut que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit la suspensió dels sis processats que són diputats al Parlament.

Artadi, com el dia anterior Torra, ha posat en valor que el Govern de Pedro Sánchez reconegui que hi ha un "conflicte polític" a Catalunya, que necessita una solució política. I ha insistit, també com Torra, que la solució "ha de ser votada", al·ludint a un referèndum que Sánchez rebutja de ple. "La d'ahir va ser una trobada històrica. És històric que es pugui parlar del dret a l'autodeterminació", ha afirmat Artadi. En tot cas, la portaveu ha recordat que està prevista una nova reunió entre Torra i Sánchez a la tardor, encara sense data. "Haurem d'anar veient si el govern de Sánchez camina cap a trobar una solució política", ha emplaçat Artadi.

A la vegada, Artadi ha sostingut que no és contradictori apostar pel diàleg amb el Govern central i, a la vegada, posar en marxa un procés constituent –que Torra va recordar el dia anterior que forma part del mandat del seu govern–. La portaveu ha rebutjat donar detalls de com ha d'avançar aquest procés, i ha explicat que s'ha d'establir encara el paper que hi jugaran el Parlament, les entitats i la resta d'actors. En aquest sentit, ha deixat clar que el Govern no pot renunciar al dret a l'autodeterminació. 

L'oficina de Puigdemont, en marxa

La portaveu s'ha referit també al denominat Espai Lliure d'Europa, la replica de l'Executiu i el legislatiu que el programa de JxCat i ERC pretén posar en marxa a l'estranger –inicialment, el projecte era establir-lo a Brussel·les, abans que l'expresident Carles Puigdemont fos detingut i després alliberat a Alemanya–. Artadi ha recordat que aquest no és competència del Govern, des del moment que es preveu que sigui una entitat privada. Sí que ha confirmat, no obstant que s'està posant en marxa l'oficina d'expresident de Puigdemont, després dels intents (fallits) del PP per canviar la llei i impossibilitar aquesta oficina en el cas de Puigdemont.

Sobre la possible presència del rei Felip VI a Barcelona aquest agost, en el primer aniversari dels atemptats de la Rambla i Cambrils, Artadi ha reiterat que el Govern no convidarà el monarca. Felip VI, no obstant, podria participar-hi per decisió del Govern central, ja que els actes seran coorganitzats. 

Sobre els presos polítics, Artadi ha negat que Torra sondegés a Sánchez sobre un possible pacte amb la Fiscalia per negociar penes, així com que existeixi cap informe dels serveis jurídics de la Generalitat al respecte. Ha explicat que els advocats dels presos, -amb qui s'han reunit, per interessar-se per la seva situació, segons ha explicat- no estan negociant res. 

Els partits sobiranistes sí que han demanat sovint al Govern central que insti la Fiscalia a retirar les acusacions. En aquest sentit Torra ha afirmat aquest dimarts a Catalunya Ràdio que espera que es produeixin "decisions" en relació al cas que demostrin un "canvi de cicle". "Hi ha molts ens judicials i polítics que tenen incidència sobre la llibertat de la gent. Esperem veure com es mouen aquests ens", ha assenyalat.