Este artículo se publicó hace 3 años.
Arriba el 14-F, Catalunya afronta una jornada electoral incerta i una nit de recompte de vots d'infart
Les eleccions al Parlament se celebren finalment aquest diumenge amb la incògnita de com impactarà la pandèmia en la participació dels 5.624.044 ciutadans cridats a votar, amb una dura pugna entre nou partits amb opcions d'aconseguir representació, i una aferrissada lluita per la victòria entre ERC, PSC i Junts.
Barcelona--Actualitzat a
Els automatismes parlamentaris, activats amb la ratificació del Tribunal Suprem de la inhabilitació de Quim Torra com a president el 28 de setembre, van obrir un llarg període de quatre mesos i mig fins a les eleccions catalanes. Però finalment ha arribat el dia i aquest diumenge 5.624.044 catalans i catalanes tindran l'opció d'escollir el nou Parlament, 69.650 més que fa tres anys. Encara que una de les principals incògnites és precisament saber quants d'aquests electors recollits en el cens aniran a votar en plena pandèmia. Una dada que pot tenir una especial rellevància per al resultat final. El temor a part de la població és palpable malgrat les crides a la tranquil·litat del Govern que assegura que els col·legis electorals estaran blindats contra el coronavirus. Per a això, a Catalunya es votarà aquest diumenge amb mascareta obligatòria, cues a l'exterior, distància, i en llocs inusuals com grans mercats, carpes, pavellons, magatzems i fins i tot algun castell. I no faltaran els aparatosos vestits EPI per als membres de les meses electorals, que també seran sotmesos a PCR. Però la inquietud és latent com demostra que el vot per correu ha crescut un 350% amb 284.706 peticions, quadruplicant les dades de 2017.
En tot cas, s'ha articulat tres franges horàries de votació recomanades: de 9 del matí a 12 del migdia per a persones de risc. De 12 a 7 de la tarda per a la població en general. I l'última hora fins al tancament dels col·legis electorals reservada per a les persones que siguin positives de Covid o estiguin en quarantena per ser contacte directe. Els científics es mostren contraris a la participació d'aquest col·lectiu afectat directament pel coronavirus que xifren en unes 60.000 persones. Però la legislació vigent no permet, en la situació pandèmica actual -sense estat d'alarma amb confinament general-, restringir el dret a vot de cap ciutadà.
La incerta constitució de les meses electorals
Malgrat tots els contratemps, les eleccions a Parlament són ja un fet si no acaben aflorant les dificultats per a la constitució de les 9.138 meses electorals que auguraven l'allau de més de 30.000 peticions de membres de les meses que volien ser eximits per prevenció de la pandèmia. Tot i que el Govern de la Generalitat manté que s'obriran tots els col·legis amb normalitat ja que té el 99,9% de les meses assegurades. En tot cas, aquest punt clau per al bon desenvolupament dels comicis es coneixerà entre les nou i les deu del matí d'aquest diumenge. Temps límit per a la constitució dels col·legis electorals. Amb una legió de suplents escollits per prevenció que fins i tot seran traslladats d'un barri a un altre, o d'un poble a un altre, segons les necessitats i segons el cúmul de insubmissions electorals que es donin en cada cas. Per intentar que tot funcioni, es desplegarà un operatiu de 100.000 persones, entre els habituals responsables electorals i membres de les forces i cossos de seguretat, però als quals se sumaran personal sanitari i d'organització que vetllaran pel compliment de les normatives anticovid.
Ha estat una campanya electoral descafeïnada en plena pandèmia
I és que el 14-F ha arribat, en plena tercera onada de la pandèmia, gairebé sense voler-ho i decidit en els tribunals. Aquest diumenge es vota a Catalunya després d'un judicialment fracassat ajornament fixat pel Govern per al 30 de maig amb l'acord de tots els partits -excepte el PSC-. Com l'origen de la convocatòria, que va ser induïda pel Suprem, també van ser els tribunals -el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- els que van vetar la nova data i van imposar finalment un 14-F precedit per una campanya electoral molt diferent i especial, amb predomini dels actes telemàtics i sense el tradicional aforament de fervents seguidors dels partits. No hi ha hagut tampoc visites als mercats ni fotografies de candidats petonejant nens petits. Una campanya electoral descafeïnada en què s'ha parlat poc de models de gestió des del punt de vista ideològic dreta-esquerra, s'ha debatut una mica més de com afrontar la pandèmia i la crisi econòmica, però en que sobretot ha tornat a emergir amb gran protagonisme el Procés i tot el debat sobre el conflicte polític. Més del que s'esperava en plena pandèmia. I no obstant això, hi ha aroma de molt en joc. Tant per a la formació de Govern a Catalunya com en els efectes col·laterals que pugui tenir per a la governabilitat de l'Estat. Ja que el resultat d'ERC pot condicionar els actuals suports al Govern estatal de PSOE i Unides Podem, especialment si Illa aconsegueix la presidència encara que sigui amb els vots de Vox, o si es dóna un mal resultat dels republicans que els deixi sotmesos a l'estratègia de confrontació de JxCat.
Pugna a tres, escenaris oberts i possible bloqueig
I és que les eleccions catalanes sempre són importants però la incertesa que sobrevola els resultats amb una pugna aferrissada en les enquestes entre un PSC a l'alça i els dos grans partits independentistes, ERC i JxCat, li dóna als comicis d'aquest diumenge una especial transcendència. Per a Catalunya, però també per a la resta de l'Estat, per saber si s'obrirà una nova etapa o no després d'una dècada de Procés independentista i més de tres anys després del referèndum de l'1 d'Octubre, l'empresonament i l'exili de dirigents independentistes i d'unes eleccions celebrades el 21 de desembre de 2017 convocades per Mariano Rajoy d'acord amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en què l'independentisme va mantenir la majoria absoluta amb un rècord històric de participació del 79%, però amb una divisió interna galopant que no ha afluixat en cap moment de la legislatura. Ara les cartes estan tirades i s'albira una extrema fragmentació del Parlament, probablement de rècord, amb fins a nou formacions polítiques amb opcions d'obtenir representació. Un fet que deixa oberts múltiples escenaris, diverses opcions -encara que difícils- de pactes multilaterals, i fins i tot la possibilitat d'un bloqueig que ens porti a la repetició electoral a causa dels vetos creuats entre formacions polítiques que s'han manifestat en la campanya.
Així doncs, dos elements marquen els comicis catalans d'aquest diumenge, la incertesa sobre com transcorrerà la jornada en plena expansió de la pandèmia i una nit d'infart en relació als resultats.
L'independentisme, mantenir la majoria absoluta i la pugna entre ERC i JxCat
La primera de les incògnites recau en saber si l'independentisme mantindrà la majoria absoluta de què gaudeix des de 2015 i tanca el pas a l'opció d'un president constitucionalista com podria ser el candidat socialista, Salvador Illa. I dins del món sobiranista, mesurar quin dels dos grans partits s'imposarà a l'altre, l'Esquerra Republicana de Catalunya de Junqueras, amb Pere Aragonès com a candidat, o el Junts per Catalunya de Puigdemont amb Laura Borràs com a presidenciable.
ERC arriba al 14-F amb bones vibracions després de remuntar algunes setmanes de caiguda en les enquestes
ERC arriba al 14-F amb bones vibracions després de remuntar algunes setmanes de caiguda en les enquestes, que inicialment encapçalava. Ha pogut disposar d'Oriol Junqueras com a revulsiu després que li fos atorgat el tercer grau penitenciari. Es presenta com l'alternativa al PSC amb una proposta de Govern de coalició àmplia que vagi des de JxCat als Comuns, passant per la CUP. Unes aliances que s'entreveuen molt complicades però que Aragonès vol forjar al voltant d'un Executiu de forces partidàries de l'amnistia i l'autodeterminació però amb l'accent posat en l'esquerra. El que ha deixat clar per activa i per passiva és que el que no es produirà és cap tipus d'acord que inclogui el PSC, de l'estil del tripartit amb els Comuns. Les seves opcions electorals se situen a l'entorn dels 32 diputats que va obtenir ja el 2017, segons l'informe demoscòpic realitzat per Key Data per a Públic. Però l'aspiració de victòria penja en gran part de la participació i del 30% d'indecisos que marquen les últimes enquestes, ja que té molts flancs electorals de votants que es disputa amb Junts, la CUP i els Comuns, i podria sumar suports d'última hora que decantin la balança si aconsegueix activar una certa mobilització de l'electorat independentista.
JxCat per la seva banda empata amb ERC en aquests 32 diputats segons el mateix estudi, una mica per sota de les últimes eleccions en què va treure 34 escons. Junts té un electorat més blindat i mobilitzat que els republicans, de fins al 80% de fidelitat. Per tant, una baixa participació li podria donar la victòria electoral o almenys superar a Esquerra. En qualsevol dels dos casos, JxCat aposta per reeditar un Govern independentista amb ERC, amb un major accent unilateralista i de confrontació amb l'Estat, i amb Laura Borràs com a primera presidenta de la Generalitat. Els caldrà, això sí molt probablement, el suport de la CUP, que té una posició ascendent i pot recuperar electorat i fins i tot duplicar la representació actual passant dels 4 diputats actuals a 7. Uns vots, els de la CUP, que no li serà fàcil aconseguir a Borràs donades les exigències dels anticapitalistes que volen imposar part de la seva agenda de desobediència per aconseguir la independència, la repetició d'un referèndum el 2025 i polítiques d'esquerres en matèria econòmica o d'habitatge. En el terreny independentista faltarà per veure el resultat del PDeCAT, l'antiga Convergència escindida d'JxCat. Només algunes enquestes li donen representació però d'aconseguir-la, per menor que sigui, podria resultar decisiva.
El PSC d'Illa, l'alternativa
El PSC arriba amb fortes aspiracions no només de guanyar les eleccions sinó de poder governar amb Salvador Illa de president. L'"efecte Illa" sembla haver-se desinflat una mica situant-se en tercera posició amb 30 diputats, però cal recordar que els socialistes vénen de la forta caiguda de 2107 on es van quedar amb només 17 escons. L'exministre de Sanitat ha fet una bona campanya electoral impulsada pels pesos pesants del PSOE, amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, al front i al costat de mig Consell de Ministres. Però ha arribat a la recta final embolicat en la polèmica per haver rebutjat el test de la Covid en el debat de TV3, a diferència de la resta de candidats, que han carregat durament contra Illa a l'uníson.
Illa manté les seves opcions a la presidència però necessita que l'independentisme no sumi majoria
En tot cas, manté les seves opcions a la presidència. El problema de Salvador Illa és que per obtenir la investidura necessita que l'independentisme no sumi majoria, ja que absolutament tots els partits d'aquesta ideologia han signat un polèmic acord de compromís per no pactar amb els socialistes. I encara que es donés aquest escenari, Illa haurà de sumar molt probablement els vots que van des dels Comuns fins Vox, passant pel PP i Ciutadans. Cosa gens fàcil, encara que no impossible. En cas d'aconseguir la presidència, tot i les fortes pressions perquè no accepti en cap cas els vots de la ultradreta, la seva aposta passa per incorporar als Comuns al Govern i intentar tancar acords parlamentaris en geometria variable. Una operació que caldrà veure com assumeix En Comú Podem. Els Comuns, amb Jéssica Albiach al front, aposten per un tripartit d'esquerres del qual ni ERC ni el PSC en volen sentir a parlar. I parteixen amb unes expectatives electorals poc favorables en què conservar els actuals 8 diputats ja seria un èxit.
La desfeta de Cs i la lluita entre PP i Vox
Pel que fa a la dreta constitucionalista caldrà estar pendents en el recompte de vots a dos factors. En primer lloc quina és la profunditat de l'esvoranc en què queda enterrada la victòria de Ciutadans de fa tres anys amb 36 diputats. La representació que ara liderarà Carlos Carrizosa -després que la candidata escollida en les primàries, Lorena Roldán, fos defenestrada i marxés al PP- podria perdre dues terceres parts dels vots i quedar-se a l'entorn de 12 diputats. Un resultat que seria el cop de gràcia per a Cs després del desastre de les generals i deixaria a Inés Arrimadas en una difícil situació.
La gran pugna en la dreta constitucionalista la disputaran el PP i Vox
I en segon lloc no hi ha dubte que està la gran pugna de la dreta la disputarà el PP i Vox. Un resultat que situés a la ultradreta a Catalunya per sobre del PP tindria un evident impacte a nivell estatal en el partit que presideix Pablo Casado, que veuria com Vox li torna a furtar importants bases electorals com ja va passar en les generals i avivaria l'estreta competició que mantenen els dos principals partits de la dreta espanyola. El candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha aconseguit mantenir al PP amb respiració artificial aquests tres anys després de gairebé desaparèixer del Parlament amb només 4 diputats. Les expectatives de creixement s'han mantingut fins aquesta setmana en què la irrupció del judici a Luis Bárcenas i les revelacions de l'extresorer del PP han provocat una gran inquietud en les files populars. A la qual cosa cal sumar que Vox ha aconseguit una certa ressonància a força del reguitzell d'incidents provocats amb els seus actes a diverses ciutats catalanes. L'entrada de Vox en el Parlament es dóna per segura i podria ser més destacada que el que indiquen les enquestes, que apunten a un empat a 7 diputats amb el PP.
Els ciutadans de Catalunya tenen ara el poder de decisió aquest diumenge. Tant si voten com si no ho fan la seva opció tindrà conseqüències en l'elecció d'un fragmentat i complex Parlament que tindrà la missió d'escollir un president o presidenta. I a el Govern conseqüent, que tindrà dos reptes titànics esperant sobre la taula de del Consell Executiu: com fer front a la brutal crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia. I com canalitzar el conflicte polític entre les aspiracions sobiranistes d'una part important de la ciutadania catalana i les principals institucions de l'Estat espanyol.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..