Público
Público

Arrenca el curs escolar 2024-2025 per a més d'un milió d'alumnes d'infantil, primària i ESO

Sindicats i famílies reclamen més recursos, aplicar la inclusiva, dignificar la professió docent i millorar la gestió. Una de les novetats serà l'aplicació del protocol per limitar l'ús del mòbil als centres

06/09/2023 - Imatge d'una aula de primària d'una escola de Barcelona.
Imatge d'una aula de primària d'una escola de Barcelona. Laura Fígols / ACN

El curs 2024-2025 comença aquest dilluns per a 1.047.712 alumnes d'infantil, primària, ESO i FP bàsica, segons la previsió del Departament d'Educació. Són 72.916 alumnes del primer cicle d'infantil, 176.988 del segon, 447.600 de primària, 342.074 de secundària i 1.250 d'FP bàsica. Entre les novetats hi ha l'aplicació del protocol per limitar l'ús del mòbil, un nou pla de desburocratització de la gestió dels centres i la posada en marxa d'alguns plans per redreçar els mals resultats.

Davant d'una nova consellera, els sindicats USTEC, CCOO i Professors de Secundària reclamen més recursos, dignificar la professió docent i millorar la gestió per part de la conselleria. L'aFFaC demana apostar per la pública i la seva gratuïtat real. Dijous 12 serà el torn dels alumnes de batxillerat (111.220), i els d' FP de grau mitjà (78.382) i superior (74.658), entre d'altres. En conjunt, Educació preveu 1.333.171 alumnes al règim general, 130.020 a l'especial -que inclou estudis artístics, esportius i d'idiomes-, 68.400 a la formació d'adults i 78.755 en estudis a distància.

En línies generals, les dades de previsió d'alumnes creixen molt lleugerament respecte al curs passat, de 1.610.956 matriculats el 2023-2024 a 1.610.346 de previsió enguany tenint en compte tots els estudis. Tot i això, baixen els alumnes de l'etapa obligatòria amb 176.988 alumnes en el segon cicle d'infantil -184.633 el curs passat-; 447.699 a primària -452.012 el curs anterior- i 342.074 a secundària -346.495-. Per titularitat, hi haurà 901.267 estudiants al sector públic, 21.802 al privat i 339.423 al concertat en el règim general. Això suposen 512 alumnes més a la pública, 1.247 més en centres privats i 5.515 menys en els concertats.

Més de 82.000 dotacions docents i 18.295 nous funcionaris

Pel que fa als docents, n'hi haurà 82.277 dotacions, amb un increment de 301 a FP i 218 d'inclusiva. En concret, seran 38.865 dotacions de mestre i 43.412 de professorat. Com a novetat aquest curs, s'han estabilitzat com a funcionaris 18.295 docents. A més, es posarà en marxa el grup estable de substitucions, per al que Educació va rebre 15.000 sol·licituds per a 2.145 places, de les quals només manquen unes onze per cobrir. D'altra banda hi haurà 4.408 dotacions de Personal d'Administració i Serveis (PAS), 80 més; i 3.681 d'Atenció Educativa (PAE), 321 més.

L'inici de curs coincideix amb l'estrena d'Esther Niubó al capdavant del Departament d'Educació. Niubó va prendre possessió del càrrec el 12 d'agost i, com ella va explicar en roda de premsa divendres, la seva tasca fins ara s'ha centrat majoritàriament en garantir un bon inici de curs. La consellera ha fixat la millora dels resultats educatius com una de les principals prioritats de cara al nou curs i la nova legislatura, així com atendre l'alumnat amb més dificultats.

Els sindicats reclamen més recursos i una millor gestió

El fet que sigui una nova consellera i un nou equip els que capitanegin Educació ha fet també que moltes de les peticions de la comunitat educativa en aquest inici de curs vagin una mica més enllà i reclamin també canvis més generals pel que fa a la política educativa.

En aquest sentit, la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha demanat en declaracions a l'ACN "redreçar l'educació del país" i ha situat la millora del finançament com una de les primeres prioritats a abordar. Ha lamentat que fa anys que el sistema està infrafinançat i això fa que els centres no tinguin els recursos suficients per encarar el curs cobrint les necessitats que tindran, especialment pel que fa a l'escola inclusiva.

Segura ha reclamat també una dignificació de la professió docent i del personal d'atenció educativa, recuperar el poder adquisitiu perdut -que el sindicat xifra en un 20% en 10 anys-, recuperar la "democràcia" als centres i defensar la vehicularitat del català, entre d'altres. A més, ha demanat que la inclusió de la Formació Professional en el nom de la conselleria es tradueixi en mesures concretes que permetin incrementar la demanda.

La secretària general d'Educació de CCOO, Teresa Esperabé, ha considerat que el nou curs necessita "escolta i negociació" per part del nou equip per posar fi a anys "molt convulsos" en el sector. Més enllà d'això, i coincidint amb USTEC, ha demanat incrementar els recursos fins arribar al 6% del PIB però també impulsar diverses mesures per millorar els resultats educatius. En aquest sentit, veu prioritari reduir les ràtios a l'ESO, fer efectiva l'escola inclusiva i posar fi a la segregació.

En l'àmbit de secundària, el secretari general del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, ha demanat també un "canvi de rumb" tant a escala educativa com de gestió. En el primer àmbit ha defensat tornar a la "instrucció directa" perquè el model competencial s'està demostrant un "fracàs". Pel que fa a la gestió, ha criticat el "desastre monumental" de les destinacions docents d'estiu i ha demanat també derogar el decret de plantilles per posar fi a l'"arbitrarietat" en les designacions docents.

Els quatre agents consultats per l'ACN han coincidit en mostrar-se a l'expectativa de si realment hi ha un canvi de tarannà per part de la nova consellera i el seu equip, en comparació amb el que lamenten van tenir els consellers d'ERC. Segura ha confiat que es pugui materialitzar un canvi de rumb i que hi hagi un veritable diàleg i negociació ja que ha defensat que "no es pot governar d'esquenes a la comunitat educativa". Niubó s'ha anat reunint amb tots ells durant els primers dies al capdavant de la conselleria.

De la seva banda, les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) ha reclamat que el curs i la legislatura comenci amb una aposta clara per l'educació pública. La seva directora, Lidón Gasull, ha defensat que això passa per anar reduint les places concertades però també ha lamentat que una "mala gestió dels resultat educatius" ha provocat que es culpi només la publica d'aquesta situació i, de retruc, això hagi influït en la reducció de la demanda de places públiques per aquest curs.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?