La 56a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha arrencat Aquest dissabte a Prada de Conflent (Catalunya del Nord) sota el lema "Resistència i societat civil democràtica". El president de l'equip rector, Jordi Casassas, ha dit que el concepte "resistència" està plenament justificat tant al conjunt dels Països Catalans com a Catalunya: "Una resistència expectant perquè portem segles d'unitarisme agressiu i hi ha hagut des de bombardejos fins a bones paraules i copets a l'esquena. Per tant, resistència expectant també a Catalunya".

El programa inicial de la UCE preveia la participació de Carles Puigdemont en un acte dilluns. Casassas dubta que hi sigui presencialment tot i que diu que no es pot descartar: "Tenim un president aventurer". "La UCE és i ha estat sempre un espai de crítica amatent, de defensa de la identitat plural dels Països Catalans, especialment de la seva identitat nacional", ha remarcat a l'acte d'inauguració el rector de la Universitat Catalana d'Estiu. La 56a edició gira al voltant de dos conceptes entrelligats, la necessitat de "resistència" amb una "societat civil democràtica" forta.

El manifest de queixa impulsat per la UCE està titulat Contra la barbàrie i denuncia "les agressions, les arbitrarietats i les brutalitats que el país pateix darrerament de mans d'alguns representants polítics", als quals s'hi sumen també el món judicial.

En el mateix sentit, durant l'acte d'inauguració de la UCE, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha volgut parafrasejar Carles Puigdemont durant la intervenció que va fer el 8 d'agost passat, el dia del ple d'investidura: "Com va dir el president Puigdemont, hem vingut a recordar-los que encara som aquí". Aquesta referència ha arrancat els aplaudiments del públic que omplia l'auditori.

La UCE ha començat aquest dissabte i s'allargarà fins el dia 23, quan està previst que el president del Parlament, Josep Rull, posi punt final a una setmana d'actes i activitat acadèmica.

Sense ajuda de l'Ajuntament de Barcelona

El rector ha exposat que escullen el lema en funció del programa de l'edició i, per això, subratlla que "la més rabiosa actualitat l'hem d'anar introduint tots plegats sobre la marxa". En aquest sentit, sosté que el concepte de "resistència" és suficientment ampli com per fer de paraigua a totes les reflexions d'actualitat i sosté que, en el cas de Catalunya, és una "resistència expectant".

En aquest sentit, ha destacat que l'escenari nou que obre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat és encara aviat per valorar-lo: "Ja ho veurem. Es poden avançar hipòtesis però a mi em sap greu prejutjar coses que encara no han passat. Podem tenir desconfiances, podem tenir suspicàcies però prejutjar no".

Sí que, com a historiador de professió, Casassas remarca en relació a les afirmacions que això significa la fi del Procés d'independència que no es pot córrer "amb les partides de naixement i de defunció" perquè més enllà de "fer eslògans" la realitat és un altra: "Els canvis es produeixen igual que hi ha elements de fons que són elements de permanència".

Jordi Casassas, amb molta ironia, ha criticat els obstacles als que, diu, ja estan habituats a trobar-se, com que l'Ajuntament de Barcelona els hagi negat enguany la "petita ajuda" que els donaven en forma de subvenció i ha exposat que això els ha impedit poder enregistrar les classes que oferien en streaming. "En canvi, sí que va hostatjar aquest mateix Ajuntament, el 23 de juliol, la reunió de l'Instituto Cervantes en una sessió que va titular Facetas del plurilingüismo, en el qual es va declarar la il·lusió amb què aquest Instituto incorporava Barcelona com a destacada ciutat cervantina d'Espanya. La reina dels espanyols va presidir la sessió".