El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha proposat a l'Estat un acord de claredat per fixar quan i com es podria celebrar un referèndum "definitiu" sobre la independència de Catalunya. Aragonès s'emmiralla en el model del Canadà, que el 2000 va aprovar l'Acta de la Claredat, una llei que establia les condicions perquè el Quebec pogués exercir el dret a l'autodeterminació. També s'ha referit al referèndum pactat a Escòcia, i ho ha assenyalat com el camí a seguir: "L'Acord de Claredat és la via per fer un referèndum definitiu que permeti traduir la decisió de la ciutadania en conseqüències polítiques", ha afirmat.

Aragonès ha detallat la proposta en una llarga primera intervenció al Debat de Política General que s'ha celebrat aquest dimarts al Parlament. El president ha centrat el seu discurs en l'autodeterminació i la crisi econòmica, en un debat marcat per la tensió al Govern entre ERC i Junts. Ha estat el primer ple presidit per la vicepresidenta de la Mesa, Alba Vergés, amb funcions de presidenta des de la suspensió com a diputada de Laura Borràs, que hi ha assistit però des de la grada de convidats.

Aragonès vol que l'acord de claredat sigui una proposta "inclusiva", compartida pel màxim nombre de grups polítics, i també ha defensat aquesta forma perquè és "homologable" a nivell internacional, amb l'exemple del Quebec i Escòcia.

L'objectiu és que tingui el màxim nombre de suports, també de la ciutadania, perquè sigui "una proposta de país": "Com més gran sigui el suport, com més gran sigui el consens, més força tindrem per defensar la posició de Catalunya davant l'Estat". Això promourà també la legitimitat a ulls de la comunitat internacional.

El president ja havia avançat que faria una proposta "àmplia" per l'autoderminació amb l'objectiu de sumar-hi el màxim nombre de suports polítics, des dels partits independentistes d'ERC, Junts i la CUP fins a En Comú Podem. Caldrà esperar a la reacció dels partits, aquesta tarda, però resulta previsible que el PSC rebutgi qualsevol formulació autodeterminista. L'actual ambient de crispació entre els independentistes tampoc augura una bona acollida en aquest sector.

Superar els límits de l'1-O

Aquest acord de claredat permetria superar la unilateralitat i els límits de l'1-O, segons Aragonès, que ha defensat que la proposta beu dels "aprenentatges" però també "dificultats" del 2017. "És la via per implicar a tothom en el referèndum. És la via perquè tothom reconegui el resultat i és la via que ens permet teixir les complicitats internacionals necessàries si volem sortir-nos-en. Per nosaltres, com a independentistes, només la legitimitat d’un referèndum acordat pot substituir el que va significar l'1 d'octubre".

El referèndum que se celebrés en aquest marc seria "el definitiu" per traduir la decisió de la ciutadania en "conseqüències polítiques". El president ha remarcat que existeix una majoria del 82% a favor de celebrar una votació sobre el futur del país, segons el CEO: "Aquesta majoria social existeix i ningú la pot ignorar. Per això ens hem d'implicar i tenir l'habilitat d'aglutinar-la a l'entorn d'un gran consens, d'un gran acord de país sobre quan i com Catalunya tornarà a votar".

Per a l'elaboració d'aquest acord, Aragonès ha fet una crida a "obrir un debat" al conjunt de la societat, amb menció específica al món local, per posar les seves bases. L'objectiu és crear un acord marc que estableixi les condicions per celebrar un referèndum "efectiu" amb garanties democràtiques i on, sigui quin sigui, el resultat sigui acceptat per totes les parts.

Primer, posar fi a la repressió

Aquesta proposta és, pel Govern, la manera de superar "el bloqueig que fa massa temps que dura" sobre les relacions entre Catalunya i l'Estat. Però no és l'única, ja que el president ha defensat que "el primer pas" és posar fi a la repressió, incloent l'exili, les causes judicials i les inhabilitacions.

Els indults als presos polítics i un primer acord per avançar cap a la desjudicialització, firmat amb l'Estat en l'última reunió de la mesa de diàleg, són dos avenços en aquesta direcció, segons Aragonès, però encara insuficients. "L'oposició frontal" del poder judicial, en aquest sentit, és un dels principals obstacles contra els que topa aquest objectiu, ha destacat Aragonès.

Escut social de 300 milions contra els efectes de la inflació

El discurs no s'ha centrat únicament en la qüestió nacional, sinó que Aragonès ha volgut detallar una sèrie d'accions per fer front a la crisi econòmica provocada per la inflació i també ha fet un repàs de l'acció de govern en aquest any i mig.

Aragonès ha anunciat un "escut social" de 300 milions d'euros per fer front a l'augment del cost de la vida, tant per ciutadans com empreses, per evitar l'increment de les desigualtats. Entre les mesures concretes i immediates que inclou hi ha les ajudes pel lloguer als joves, l'extensió de la T-Jove dels 25 als 30 anys, i destinar 100 euros per infant, una ajuda que es formalitzarà a través d'una deducció a la declaració de la renda.

També es destinaran 67 milions d'euros a un pla per fomentar la transició energètica, amb ajudes a les empreses per avançar en aquesta direcció. Es fomentarà la instal·lació de plaques d'autoconsum a les teulades, retirant les que continguin amiant, i es reduirà el temps màxim per autoritzar projectes de les renovables perquè puguin començar a produir en menys d'un any. Tot plegat s'emmarca en un pla global per accelerar la transició energètica i potenciar en concret l'energia solar. Els pressupostos per al 2023, que ja està preparant el conseller d'Economia, Jaume Giró, permetran aprofundir en aquestes mesures.