El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous la nova llei contra els desnonaments, amb la que es pretén esquivar la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) d'alguns articles de la Llei 24/2015 d'emergència habitacional. La normativa ha tirat endavant amb un ampli suport parlamentari, ja que tots els grups de la cambra han aprovat el gruix dels seus articles -que s'han votat per separat-, si bé tant Ciutadans com el PP han votat en contra o s'han abstingut en alguns casos. La llei, però, suposa un pas enrere amb relació a la 24/2015, fins al punt que els impulsors de la ILP de l'habitatge -la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)- l'han titllat d'«insuficient».
​
La nova llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió residencial preveu l'expropiació de l'ús temporal dels pisos als bancs, mesura que substitueix a la cessió temporal obligatòria dels habitatges inclosa a la norma suspesa pel Constitucional. La llei preveu que els bancs tinguin l'obligació de reallotjament de les persones en risc d'exclusió social per pèrdua d'habitatge i fixa un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats financeres ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades. Ara bé, a diferència de la llei 24/2015, l'actual text no estableix l'obligació als bancs d'oferir un lloguer social de manera indefinida, que ha estat reduït a tres anys.

La normativa també obre la porta a la regulació dels lloguers abusius en un termini màxim de nou mesos ja que, a proposta de Catalunya Sí Que És Pot i la CUP, s'ha inclòs una disposició final a l'articulat del text. A més, s'inclou el paper de mediador de les administracions en la paralització dels desnonaments de famílies en situació de pobresa o d'exclusió social i s'estableix la creació de la Comissió d'Habitatge i Assistència per a Situacions d'Emergència amb l'objectiu de coordinar l'actuació de les diferents administracions en aquesta matèria. Precisament, tot i votar-hi a favor, tant la CUP com CSQEP s'han mostrat crítics amb la manca d'ambició de la nova llei.

La comparació amb la 24/2015 evidencia el retrocés

Molt més dur ha estat el portaveu de la PAH, Carlos Macías, que ha subratllat que «la llei 24/2015 va ser molt efectiva durant els nou mesos que va estar en vigor, i va aconseguir un canvi de paradigma molt important, perquè no permetia que les entitats financeres poguessin fer negocis amb un dret fonamental com l'habitatge, i aquest canvi de paradigma no està inclòs en la nova llei".

La PAH, juntament amb l'APE i l'Observatori DESC, forma part del grup promotor de la ILP per l'habitatge, l'origen de la Llei 24/2015. En un comunicat emès aquest divendres al matí, el grup subratlla que la llei aprovada «és insuficient per revertir la situació d'emergència habitacional a Catalunya», si bé s'hi han incorporat «alguns aspectes positius gràcies a esmenes i aportacions», com ara ampliar el nombre de municipis on s'aplicarà, mencionar la problemàtica dels lloguers abusius i d'ocupacions en precari o valorar una aportació més recursos per a la implementació efectiva de la llei.

Els promotors de la ILP de l'habitatge lamenten que la nova normativa obliga sobretot a l'administració a donar resposta i no tant als grans tenidors de pisos

Les diferències entre les dues normatives són importants. La 24/2015 establia acabar amb el deute de les famílies, mentre que l'actual només fixa que això passarà si hi ha un acord amb l'entitat financera, és a dir, que l'extinció recaurà en la voluntat del banc. L'antiga llei també fixava evitar els desnonaments, mentre que en la nova obliga «a molts pocs tenidors, que només tindran obligació de reallotjar aquells propietaris  d’habitatges adquirits en un procés d’execució hipotecària o dació i que estiguin inscrits en el Registre d’habitatges buits o ocupats sense contracte, és a dir, un nombre  molt limitat». «La resta de desnonaments no compten amb cap resposta per part dels grans propietaris, sinó que haurà de respondre  l’administració», conclou ele grup. 

Finalment, la cessió dels pisos buits de la banca per ampliar el parc públic d'habitatge només serà temporal i es limitarà a «aquells pisos que constin al Registre d’habitatges buits i habitatges ocupats sense  títol habilitant, supòsits molt restringits». El grup promotor de la ILP de l'habitatge també ha denunciat que la memòria econòmica de la llei és «absolutament insuficient» i que hi ha haurà una «transferència molt elevada de diners públics cap a grans tenidors d'habitatge».