Entrevista a Montse Sánchez"Apostem per la reducció de la jornada laboral a 30 hores, anar a les 37,5 és totalment insuficient"
Parlem amb la secretària general de la CGT de Catalunya, que viu un fort creixement i s'ha consolidat com el tercer sindicat del país

Barcelona -
La Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya és des de fa temps el tercer sindicat amb més afiliats del país, en part gràcies a un creixement progressiu de la militància. Si fa una dècada no arribava als 15.000, va tancar el 2024 ja per sobre dels 23.300. Però, sobretot, és l'organització que més vagues convoca, molt per damunt de CCOO i UGT, els sindicats majoritaris que la superen -i de molt- en afiliació.
Ens trobem amb Montse Sánchez, secretària general del sindicat llibertari des de fa poc més de dos anys, per abordar les raons d'aquest auge, els seus principals focus d'acció -com la reducció de la jornada laboral o la millora dels salaris- o el paper del sindicalisme per aturar l'extrema dreta.
La CGT s'ha consolidat com el tercer sindicat amb més afiliats de Catalunya, i acumula anys de creixement. Alhora, fa quasi una dècada que lidera la convocatòria de vagues. Aquesta aposta pel conflicte és el que n'explica l'auge?
Sense cap dubte. S'ha demostrat que la CGT és una eina de lluita per a les treballadores. Apostem per mantenir el conflicte viu i pensem que l'eina de la vaga s'ha de posar en marxa en tots aquells conflictes que són claus per poder aconseguir drets laborals i millorar els que existeixen.
Hi ha una progressiva feminització dels afiliats i també feu un cert forat entre els joves. Aquests col·lectius senten que sou un instrument útil per lluitar contra la precarietat que els colpeja especialment?
Sí. Sobretot en les primeres vagues del 8 de març el sindicat va tenir un major apropament a sectors feminitzats, tot i que sempre hi havia estat integrat, amb més presència i impulsant-hi més conflictes. No tenim cap dubte que això ha impulsat que més gent se senti identificada amb el nostre model sindical i ha fet que el creixement s'acabi materialitzant en dones, persones dissidents i gent jove.
S'ha demostrat que la CGT és una eina de lluita per a les treballadores
En un context global d'auge dels discursos d'odi, creixement de l'extrema dreta, consolidació de les desigualtats i empobriment de sectors cada cop més grans de la població, quin paper han de jugar els sindicats avui en dia?
Tenim clar el paper que ha de jugar la CGT, que és antifeixista. El que pretenem és que en tots els centres de treball la gent se senti identificada a organitzar-se en un sindicat com el nostre, precisament per frenar aquest auge de l'extrema dreta. Som conscients que cal aturar les seves polítiques i apostar per un model de sindicat de base, des dels centres de treball i autogestionat per les pròpies treballadores, i evidentment defensar allò públic amb un sindicalisme que integri totes les diversitats.
Com es combat l'extrema dreta des d'un sindicat, cal oferir un horitzó de lluita, però també d'esperança?
Evidentment de lluita. Hi ha discursos amb els quals no et pots limitar a escoltar-los i quedar-te aliè. Apostem per la pedagogia a la classe treballadora, de plantejar-li quin futur vol, un que discrimina i coarta llibertats o un en què realment com a subjecte polític et puguis anar desenvolupant sense aquest tipus de limitacions. Per tant, per a nosaltres és una combinació de lluita, esperança i, entremig, pedagogia constant, sobretot entre la gent més jove. Al cap i a la fi, el futur no està escrit i amb la lluita es pot canviar.
El futur no està escrit i amb la lluita es pot canviar
El sindicalisme ha d'incorporar elements més enllà de les relacions laborals, com ara implicar-se en una transició ecosocial o la lluita pel dret a l'habitatge? En definitiva, defensar un model diferent de societat.
El model capitalista el que ha fet és intentar que els sindicats se cenyeixin exclusivament als centres de treball, on sembla que només podem lluitar per les condicions laborals, però evidentment nosaltres anem més enllà. Com a exemple hi ha el que va passar amb la DANA a València, on ràpidament vam apostar per fer una xarxa autogestionada d'ajuda per a totes les persones afectades. Estem potenciant les relacions amb els moviments socials i per lluites com la de l'habitatge, estem totalment vinculades al Sindicat de Llogateres i potenciem aquestes lluites perquè considerem que són imprescindibles. Per tant, sí, apostem per anar més enllà dels centres de treball. Tenim clar que en aquests espais la gent s'ha d'organitzar i ha d'apostar per un model com el nostre, però no volem que això es quedi aquí, sinó que les persones militants això ho potenciïn en el seu barri per impulsar temes com l'ecologisme, el dret a l'habitatge, les pensions públiques, l'educació pública,...
La CGT forma part de la Taula Sindical de Catalunya, juntament amb la CNT, la COS o la IAC, entre d'altres organitzacions. Quin paper té aquest organisme? És factible que hi hagi una coordinació més estreta entre els seus integrants?
El que fa és coordinar la implicació en diferents lluites de diversos sindicats alternatius. Aquesta Taula Sindical va tenint alts i baixos com qualsevol altra coordinació que es pugui donar entre diverses organitzacions, però la idea és que es vagi potenciant, tot i que no depèn únicament de la CGT.
Apostem per anar més enllà dels centres de treball i potenciar les relacions amb els moviments socials
En volum d'afiliació, seguiu molt per sota de CCOO i UGT de Catalunya. Quines relacions hi teniu?
Hi ha algunes lluites en què tenim una unitat, però són molt poques i evidentment el sindicalisme que nosaltres portem a terme és molt diferent del que fan els sindicats que considerem de la derrota, que ens volen vendre com a bo el que és de mínims o, inclús, dolent. Ens és molt difícil confluir amb aquestes dues organitzacions. En les negociacions col·lectives, apostem per intensificar el conflicte i per a nosaltres totes són una oportunitat d'anar més enllà, d'aconseguir salaris més alts, una reducció de la jornada real, d'eliminar les hores extraordinàries,... En canvi, ells en alguns casos fins i tot legitimen hores extraordinàries obligatòries.
Ens és molt difícil confluir amb CCOO i UGT
Com expliques la diferència tan gran en el volum d'afiliació?
No podria explicar-ho, jo també m'ho pregunto. Però tenim molt clar que a la CGT portem un bon camí, perquè cada vegada són més persones les que aposten per un sindicalisme com el nostre. No tinc l'explicació de perquè la gent segueix apostant per aquests sindicats. En les negociacions col·lectives tenen un estatus jeràrquic molt marcat a l'hora de portar-les a terme, mentre nosaltres apostem per un model en què són les pròpies treballadores, que estan travessades per la precarietat del seu propi sector, les que estan decidint quines millores volen i apostant per accions directes com vagues, manifestacions o concentracions per aconseguir-les. Mentre ells tenen una forma molt més diplomàtica i ens venen el tema de la pau social, és totalment diferent.
Fer un salt d'escala en afiliació i incidència social és un objectiu per a la CGT?
Fer un salt per poder consolidar-nos com a sindicat majoritari no ens ho hem plantejat, l'objectiu que tenim és tenir un creixement de qualitat, precisament perquè estem totalment en contra d'un sindicalisme servicial que acabi fent gestions de personal o burocràcia. És a dir, el nostre creixement ha d'estar vinculat a la militància, la gent ha d'entendre que la CGT no és un ens abstracte que està allà, sinó que la construeixen les mateixes persones que hi estan dins, que han de tenir-hi un compromís, major o menor. L'afiliació a la CGT es tradueix en militància. Això significa que els propis afiliats han de tenir un paper proactiu al sindicat i, per tant, no podem créixer a qualsevol preu.
L'afiliació a la CGT es tradueix en militància, les persones que hi estan han de tenir-hi un compromís
La recuperació del poder adquisitiu i la batalla per la reducció de la jornada laboral són els grans focus d'acció a curt termini del sindicat?
Tenim més objectius, però un dels pilars fonamentals és la reducció de la jornada real. Apostem per les 30 hores, el que s'intenta implementar d'anar cap a les 37,5 hores és totalment insuficient. Ja hi ha certs sectors que les tenen aplicades i ni tan sols es porten a terme, precisament pel que et deia que hi ha sindicats que accepten jornades addicionals obligatòries. Entenem que les 37,5 hores no compleixen l'ideari que defensem, de gaudir del nostre temps lliure i tenir més relació amb el nostre entorn. Augmentar els salaris i recuperar poder adquisitiu també és un pilar fonamental, i un tercer és el de les cures, tant professionals com no professionals, on és molt difícil que les companyes s'integrin també a la lluita sindical.
La jornada de 40 hores va ser una conquesta de fa una segle. Com s'explica que durant tant de temps ens haguem estancat en això, fins la reactivació actual de la demanda de reduir-la?
Doncs crec que ha estat estancat perquè no hi ha hagut cap moviment ni organització sindical que apostés per la reducció de la jornada. Els darrers anys hem vist com cada cop més augmenta l'índex de malalties professionals, la salut mental està súper tocada i moltes d'aquestes malalties venen de l'estrès i la depressió que provoca precisament la sobrecàrrega de feina. Com a CGT fa molt de temps que apostem per la reducció de la jornada i, en certa manera, el creixement que hem tingut fa que ara puguem treballar-hi més en profunditat. I això també s'ha traslladat cap a què hi hagi una reacció per part de les institucions en començar a abordar la reducció, encara que de moment sigui molt tímida.
Heu participat en documents i informes que defensen una transició ecosocial, basada en un decreixement planificat, en contrast amb la transició verda, que promou la UE i que, per resumir, no qüestiona un model econòmic basat en el creixement. La clau en la transició que defenseu és fer-la sense perdre llocs de feina?
Òbviament. El discurs que s'implementa és precisament que quan hi ha aquesta transició d'alguna forma cal tenir clar que hi haurà pèrdues de llocs de feina i nosaltres apostem per fer una transició on el focus sigui com construir altres llocs de treball, que evidentment siguin més amables amb l'entorn i compleixin amb l'ecologia i no amb el greenwashing que ens volen vendre. S'ha de fer la transició tenint en compte el canvi climàtic i com reduïm de veritat els residus, deixem d'utilitzar materials tòxics, deixem d'explotar les fonts naturals, etc...
Ets treballadora de Seat i, justament, els darrers mesos nombroses informacions adverteixen de la punxada dels vehicles elèctrics europeus, que se sumen al pronòstic que l'aposta per aquests vehicles comportarà una retallada de treballadors al sector. Com ho veus en el teu dia a dia a Martorell?
La realitat és que a Martorell estem currant a uns ritmes de treball bestials i aquest març s'han firmat en el calendari totes les jornades laborals addicionals hagudes i per haver, és a dir, treballar dissabtes i diumenges. A més, venim d'un rècord històric en els beneficis. Per tant, hi ha una contradicció brutal entre les declaracions que s'estan fent per part del comitè executiu amb la realitat de la feina que s'està fent a Seat Martorell.
Estem en un moment d'escalada bel·licista, amb molts governs disposats a incrementar la seva despesa militar, cosa que òbviament repercutirà en la inversió social. Què en penseu?
Hi estem totalment en contra. Apostem precisament perquè hi hagi inversions públiques que generin benestar per a la població i això suposa invertir en educació i sanitat públiques, entre d'altres, i estem totalment en contra de les inversions en armament.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.