Una amnistia "per posar el comptador a zero" de l’autodeterminació

Del gènere al qual pertany aquest llibre en diuen "d’actualitat", però el terme es queda curt quan parlem amb Benet Salellas, un dels autors d’Amnistia, propostes per a un debat necessari (Tigre de Paper) -els altres tres són l'advocat suís Olivier Peter, l'investigador Ignasi Bernat i la diputada de la CUP al Congrés  Mireia Vehí-. Ho vam fem el mateix dia que el Tribunal Suprem va fer públic un informe en el que s’oposava als indults als presos polítics.

"El Suprem insinua que l’amnistia no és pròpia de règims democràtics, doncs mira, la república francesa ha estat aplicant multitud d’amnisties al segle XX", observa Salellas abans d’enumerar-les molt ràpidament: "La guerra d’Algèria, Miterrand, i d’altres més recents, com als conflictes amb Còrsega o Nova Caledònia". "És exactament a l’inrevés", continua, "el que demostren els estats democràtics és que tenen mecanismes de resolució política dels conflictes polítics". Aquest mecanisme és, per descomptat, "la llei d’amnistia". "El que no té sentit és que els tribunals estiguin desbocats aplicant repressió política", critica.

Amnistia versus indults

Salellas creu que "és important que puguem reflexionar i debatre sobre la repressió", i emmarca la redacció d’aquest llibre en aquesta voluntat. L’exdiputat de la CUP recorda que "l’amnistia és un concepte històric, amb moltíssim arrelament, en la tradició jurídica dels estats contemporanis i també com a demanda dels moviments obrers i independentistes d’arreu del món". "És lògic que a Catalunya tingui molt de sentit escriure, reflexionar i debatre al voltant de la idea d’amnistia", subratlla al mateix temps que apunta que el concepte d’amnistia, tot i estar en el debat públic ha estat subjecte de "males interpretacions". "Pensem que cal parlar-ne en propietat", defensa.

"L’amnistia és un concepte històric, amb moltíssim arrelament, en la tradició jurídica dels estats contemporanis i també com a demanda dels moviments obrers i independentistes d’arreu del món"

A més de la part històrica, el llibre recull el que Salellas anomena "una cartografia de la repressió" on els autors intenten "fer visible les 3.000 persones represaliades que hi ha hagut en darrer cicle del procés d’autodeterminació, sobretot després de l'octubre del 2017". L’autor fa notar que és molt més que un prolegomen. "Quan pensem en com enfocar, buscar solucions a aquesta situació, hem de pensar en termes col·lectius per a aquest col·lectiu de represaliats", aclareix a l’afegir que "l’única forma que ens ho permet és l’amnistia".

Aquí arribem a un punt que genera certa controvèrsia a l’independentisme: l’oposició als indults als presos polítics. També, agrega Salellas, a "altres fórmules com les reformes parcials, com del delicte de sedició", perquè al seu parer "afecten només les persones condemnades pel delicte de sedició, que en el nostre context voldria dir nou persones d’aquestes 3.000, i, per tant, seria una forma d’abordar la situació des d’una minoria molt, molt petita". Per això sostenen que l’amnistia no només és una "solució col·lectiva", sinó que, "a diferència de l’indult i la reforma del codi penal, és una forma política d’abordar la situació de la repressió" i, en conseqüència, "un intent de retornar la qüestió que subjau al voltant d’aquests casos repressius, que és l’exercici de drets, i en aquest cas de manera clara del dret a l’autodeterminació, i retornar-la a l’arena política, retirant-la de l’arena pretesament neutral dels tribunals".

Un concepte "fossilitzat"

Tanmateix, els autors d'Amnistia, propostes per a un debat necessari reconeixen que el concepte d’amnistia s’ha "fossilitzat" a l’Estat espanyol, encara que, segons Salellas, "s’ha utilitzat moltíssim": "A l’Estat espanyol han existit al segle XIX i XX multitud de conflictes que l’Estat ha resolt, o ha reaccionat, de manera repressiva, i que després ha hagut de revertir a través d’alguna mena d’instrument polític, que ha estat en la majoria de casos l’amnistia".

"A diferència de l’indult i la reforma del codi penal, l'amnistia és una forma política d’abordar la situació de la repressió"

De manera semblant, admeten "la correlació que hi ha de forces que hi ha al Congrés dels Diputats" fa "impossible" ara mateix l’aprovació d’una llei d’amnistia. Però això, segueix, "no vol dir que sigui un escenari amb el qual nosaltres no hagem de treballar", sempre i quan "l’amnistia no desplaci al dret d’autodeterminació". En un intent de resumir els objectius del llibre, Salellas diu que del que es tracta és de "posar el comptador a zero per poder exercir el dret a l’autodeterminació". Al cap i a la fi, "en altres estats els conflictes s’han resolt amb aquesta fórmula". Per tant, insisteix, "jo crec que és l’escenari que hem de treballar" i, evidentment, "la fórmula, mentre estiguem en aquest règim constitucional, hauria de ser amb una llei orgànica del Congrés".

I un altre punt de controvèrsia: s’hauria de incloure els agents dels cossos policials que van participar en l’operatiu contra l’1-O? Els autors creuen que no. Salellas assenyala el precedent de la Llei d’Amnistia del 77, que va significar "impunitat per als abusos comesos per funcionaris policials". "El que plantegem en aquest sentit, igual que en la proposta de llei que vam presentar al Congrés, és que l’amnistia, evidentment, ha de ser bidireccional, no ha de ser només per a independentistes, sinó també per a espanyolistes i unionistes", afirma. Però alhora, "han de quedar-ne exclosos els funcionaris de l’estat que van dur a terme delictes contra la integritat moral i física", perquè "són actes que des de la perspectiva del dret internacional no poden ser mai de la vida amnistiables".