RepressióAmnistia conclou que la llibertat d'expressió i el dret de protesta continuen amenaçats a Espanya

Amnistia Internacional (AI) ha assegurat que la llibertat d'expressió i el dret a la protesta segueixen amenaçats a l'estat espanyol. En el seu informe anual, posa com a exemples l'absència de reforma de la Llei mordassa però també l'aplicació del codi penal en casos com la condemna i entrada a presó de Pablo Hasel o l'ús "excessiu" de la força per part dels cossos de seguretat per dissoldre manifestacions. Entre aquest situa l'ús inadequat de les boles de foam, que va provocar que una dona perdés un ull a Catalunya. D'altra banda, denuncia la "impunitat" a l'Estat per la situació a les residències durant la pandèmia i la "doble vara de mesurar" amb els refugiats.

En l'Informe d'Amnistia Inernacional 2021/2022: la situació dels drets humans al món, l'organització afirma que l'única bona notícia del 2021 va ser la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart després de quatre anys "en què mai no haurien d'haver estat a la presó".

L'organització insisteix que tant a Espanya com a Catalunya la principal "violació" de drets humans durant la pandèmia es va donar en les residències. El director d'AI a Espanya, Esteban Beltran, ha assegurat que el 2021 ha estat l'"any de la impunitat" ja que no s'ha declarat cap culpable per aquests fets ni cap grup parlamentari ha donat suport a l'obertura d'una comissió de veritat.

Sobre la pandèmia, apunta també que el 2021 s'ha produït una "altra pandèmia" que ha estat la manca d'accés adequat a l'atenció sanitària de persones amb malalties cròniques, persones grans i d'altres amb problemes de salut mental. Ha afegit que això ha posat en risc la salut física i mental d'aquests col·lectius i ha impactat de manera especial en les dones, en el marc d'un sistema sanitari "proper al col·lapse", especialment pel que fa a l'atenció primària.

Doble vara amb els refugiats

Pel que fa als refugiats, ha lamentat la doble vara de mesurar ja que d'una banda s'estan fent esforços per donar una resposta àgil als qui arriben a Espanya procedents d'Ucraïna o Afganistan, però no s'actua de la mateixa manera pel que fa a altres persones que també poden fugir de la violència o la persecució. "No podem un dia acollir amb els braços oberts els qui escapen de la guerra, i l'endemà colpejar amb extrema brutalitat les persones que salten la tanca a Melilla", diu Esteban. Afegeix que no es poden fer devolucions en calent, fins i tot de menor, i justificar-ho tot amb el control migratori.

Sobre l'estat espanyol també, afirma que hi ha legislacions pendents com el projecte de llei de garantia de la llibertat sexual o la de l'habitatge que podrien fer avançar els drets humans a l'Estat.

Sense recuperació justa de la pandèmia

En la seva mirada internacional, AI denuncia que no s'ha produït una recuperació justa de la pandèmia sinó que els dirigents polítics i els gegants del món empresarial han anteposat els seus beneficis. L'informe conclou que els estats i les grans empreses han aprofundit en la desigualtat social.

En primer lloc menciona que el 2021 només un 4% de les persones que vivien en països d'ingressos baixos havien rebut la pauta completa de la vacuna en acabar el 2021. I és que recorda que la Unió Europa, el Regne Unit i els Estats Units van acumular més vacunes de les que necessitaven, mentre "miraven cap a una altra banda" quan les farmacèutiques anteposaven els beneficis a les persones. En aquest sentit, critica els beneficis d'aquestes farmacèutiques però també el paper de les empreses de xarxes socials per la seva contribució a la desinformació.