Elisenda Alamany (Sabadell, 1983) és la gran sorpresa de la candidatura de Militància Decidim en la cursa per aconseguir la direcció d'ERC en l'elecció del pròxim 30 de novembre. Llicenciada en Filologia Catalana, Alamany està especialitzada en diversitat lingüística i cultural. Va començar en política a l'àmbit local en candidatures transversals d'esquerres i posteriorment va ser diputada al Parlament de Catalunya per Catalunya en Comú Podem. Espai polític que va abandonar per impulsar Sobiranistes i Nova-Nou Futur, projecte amb el qual es va incorporar a ERC.

Com a candidata a secretària general del partit parla de com creu que ha de ser l'ERC del futur, no esquiva l'afer dels cartells de l'Alzheimer -en què mostra el seu rotund rebuig i voluntat d'arribar al fons del cas- i també explica el posicionament ideològic de la seva candidatura. Com a cap del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona recalca que sobre la possible incorporació al Govern de Jaume Collboni ho decidirà la militància, però no renuncia en cap cas a influir en les decisions sobre la ciutat, dins o fora del Govern municipal.

Perquè va decidir acceptar la proposta de ser la candidata a secretària general d'ERC per Militància Decidim, al costat d'Oriol Junqueras?

Perquè ERC és la principal eina que avui hi ha a Catalunya per construir un país des de l'independentisme i des de les esquerres. Esquerra Republicana és un partit que té vocació de majories i que pot liderar un discurs nacional majoritari. Això fa que el repte sigui engrescador.

Li preocupa que el procés congressual estigui tan polaritzat?

No està tan polaritzat. Crec que existeix un gran contrast entre el que escoltem als mitjans i el que realment ens trobem a les trobades amb la militància.

I que es troben amb la militància?

En les trobades, la gent ens demana que ens presentem per fer que el partit torni a mans de la militància i que en les decisions rellevants es tinguin en compte les preocupacions de la Catalunya d'avui. I crec que aquesta candidatura, respecte a les altres, té un lideratge que és molt clar, que és el d'Oriol Junqueras. Un lideratge que no només és de partit, sinó també de país. Crec que a les altres candidatures aquest lideratge no és tan clar.

Precisament els adversaris els critiquen per un excés de lideratge de Junqueras...

Quan un partit està en la situació en què estem a Esquerra, en l'obertura d'un nou cicle, necessita lideratges que siguin reconeixibles per al conjunt del país. La nostra candidatura representa això, i representa la voluntat d'obrir el partit a la Catalunya d'avui. Això vol dir recuperar sectors en què hem perdut la confiança. Com ara els metges, els mestres, els pagesos o els referents de la cultura, entre altres. Per tant, amb aquesta voluntat d'obertura, i de fer gran el partit i de modernitzar-lo per a què parli el llenguatge de Catalunya d'avui.

En aquest congrés d'ERC hi ha una gran pugna per veure quina candidatura és o no és renovadora. Vostè representa la renovació que potser Junqueras no pot representar?

És evident que quan l'Oriol [Junqueras] em demana de fer el pas amb ell, és perquè creu que la meva responsabilitat tindrà a veure amb la voluntat d'obrir el partit i de modernitzar-lo. I de portar certa frescor a un partit que ha estat a les institucions durant molt de temps, però que ha de construir hegemonia política més enllà de les institucions. I que, per tant, s'ha de relacionar i parlar com ho fa la gent. ERC ha d'estar on està la gent jove i parlar el seu llenguatge i de les coses que realment els preocupen. El país ha canviat molt i haurem d'adaptar el partit a les transformacions i els canvis que hi ha hagut a Catalunya. Junqueras em va encomanar això i crec que som dos perfils complementaris.

Com encaren la campanya?

Doncs encarem la campanya en termes profundament democràtics.

Què vol dir?

Doncs que sembla que hi ha altres candidatures que l'estan encarant d'una forma que recorda a una campanya de contrast. Que basen la seva campanya a exigir que algú no es presenti. I aquesta decisió no és seva, és de la militància. De fet, nosaltres demanem que els candidats facin més entrevistes i s'expliquin, en comptes de treure figures que han acumulat càrrecs durant anys per exigir-li a Oriol Junqueras que no es presenti.

Es refereix a l'exigència de Marta Rovira i bona part de la candidatura de Nova Esquerra Nacional que Junqueras es retiri?

Costa d'entendre-ho. Perquè és absurd prescindir d'un dels majors actius polítics que tenim. Cal preguntar-se quina serà la gran aportació que hauran fet les persones que estan exigint que Oriol Junqueras no es presenti quan el procés congressual acabi. En què fan gran a ERC desgastant un dels més grans actius polítics que té el partit. Cadascú haurà de passar comptes i de fer balanç de com ha fet la seva campanya. La nostra la farem en termes democràtics propositius. I la seva em sembla que és de terra cremada, on no volen que guanyi ningú. ERC s'haurà de governar l'endemà del 30 de novembre i no ens agrada la campanya que estan fent, perquè ens recorda a una política que creiem que cal deixar enrere de totes totes.

Quina política cal deixar enrere a ERC?

Doncs aquesta política d'atacs directes, de coacció, de guerra bruta, etc. A nosaltres això no ens agrada i crec que a la militància tampoc.

Doncs a vostès els acusen d'haver instrumentalitzat l'afer dels cartells de l'Alzheimer i de filtracions interessades...

Tothom pot repassar les entrevistes i el contingut de les propostes que fa Oriol Junqueras i jo mateixa. I no ataquem personalment mai a ningú, ni li exigim a ningú que no es presenti. Simplement diem que aquí hi ha hagut unes males pràctiques que s'han de resoldre. Insisteixo, com crec que la resta de les altres candidatures haurien de tenir el mateix interès que nosaltres en aclarir tot aquest afer.

Què opina vostè de tota aquesta qüestió i de l'enfangada que s'ha produït?

Doncs el que penso espero que sigui el mateix que pensen les altres candidatures que es presenten a aquest congrés. Hem sabut més coses pels mitjans de comunicació que pels canals oficials del partit. I, per tant, cal una investigació seriosa, i que la militància disposi de tota la informació en els òrgans formals abans que surti publicat. Per les informacions que tenim, crec que les coses no s'han fet prou bé i per tant, la primera cosa que haurem de fer quan governem Esquerra Republicana serà fer una investigació molt més seriosa del que s'ha fet.

A la presentació d'Olesa de Montserrat van ser molt durs. Perquè?

És que la militància està indignada amb el que ha passat. I pensi que jo era la número dos de la candidatura per Barcelona quan es van penjar uns cartells infames. Encara no entenc qui va pensar que això ens podia beneficiar. I jo no en sabia res. Me'n vaig assabentar per la premsa. Llavors, i tant que estem indignats! I tant que hem d'arribar fins al final! Amb això s'ha de ser molt contundent i espero que les altres candidatures també ho siguin. Amb les males pràctiques que hem de deixar enrere s'ha de ser contundent, com ho va ser l'Oriol Junqueras, però això no hauria d'incomodar ningú.

Si vostè és secretària general com pensa recosir el partit?

Afrontant la realitat. I amb les relacions personals que existeixen entre candidatures. Jo tinc amics i amigues a les altres candidatures. Hem de partir de consensos bàsics com fer la investigació que toca perquè aquestes pràctiques no tornin a succeir. I després parlar de les divergències ideològiques o estratègiques que tenim.

Quines són les divergències ideològiques? Quina és la proposta de Militància Decidim?

Nosaltres som molt clars. Volem un partit amb vocació de majories que parli de tu a tu amb la resta dels altres partits, i que no es deixi ni acomplexar ni supeditar a l'agenda política d'altres. I estic convençuda que serem capaços de fer-ho com ho hem fet altres vegades. Jo em posaré a disposició de la resta de sensibilitats, perquè quan dic que vull un partit gran, vol dir que el vull plural i divers. I, per tant, és evident que haurem d'englobar totes les sensibilitats. La ERC que nosaltres volem haurà de donar resposta a la Catalunya sencera i, per tant, jo recorreré el país, per totes les comarques, per incorporar les demandes de tothom, però també per buscar els nous referents d'Esquerra Republicana. Aquesta també serà una feina que haurem de fer de cara al nou cicle, perquè necessitem molts més referents d'Esquerra Republicana arreu.

Destaquen molt la seva vocació municipalista. Perquè és tan important això per vostès?

En la nostra candidatura per l'Executiva nacional del futur d'Esquerra Republicana, 27 dels 30 membres són regidors o regidores i 7 són alcaldes. Creiem fermament que per obrir el partit al país com proposem, i per reconnectar amb les preocupacions, amb les angoixes, amb els reptes i fins i tot amb les il·lusions de la gent, els millors ambaixadors són aquells que estan a la política municipal. Aquesta és la nostra guàrdia de Militància Decidim. Són les nostres antenes que ens marquen el camí. Per això el 60% dels alcaldes d'ERC ens donen suport. La nostra Executiva té un gran equilibri territorial i aspira a incorporar aquest ADN municipalista. L'hem feta des del contacte amb la gent i buscant la proximitat amb la ciutadania, que crec que és el que s'ha perdut també els darrers anys a Esquerra Republicana. S'ha desconnectat de la militància i s'ha desconnectat del país. Hem fet molta cirurgia mirat d'incorporar totes les sensibilitats de la Catalunya sencera, des del món rural fins a l'àrea metropolitana.

Que vostè sigui la cap del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona té a veure amb aquesta vocació municipalista? Coneix prou bé la resta del país per un càrrec com secretària general?

Sí, el meu compromís amb la capital de Catalunya és clar. Porto 6 anys treballant a Barcelona i no m'he mogut mai d'aquí, el meu compromís sempre ha estat aquest. Però si soc la secretària general d'ERC m'hauré d'ocupar, evidentment, de la resta del país. Un 61% dels municipis a Catalunya són petits i agrupen només el 4% de la població del país. Tenen reptes que són diferents als de l'àrea metropolitana, però que formen part també de de la primera línia de preocupació d'Esquerra Republicana. Com són el despoblament, la mobilitat i com omplim de vida i donem futur a aquests petits municipis. Cal un gran diàleg de país entre les àrees més urbanes i les més rurals.

Vostè pensa continuar encapçalant el grup municipal de l'Ajuntament de Barcelona si guanya la secretaria general d'ERC?

Sí!

Creu que és compatible?

Sí.

La veig convençuda...

Sí, perquè crec que Barcelona durant molt de temps ha donat l'esquena al país i aquesta és una gran oportunitat perquè la persona que lideri el partit amb Oriol Junqueras, que tindrà una gran responsabilitat a l'hora de mirar el país, entengui que Barcelona ha de deixar de donar l'esquena a la resta del país. Cal entendre els reptes del país des de Barcelona en temes com la mobilitat o la transició ecològica. Moltes vegades fem discursos a Barcelona que casen poc amb la realitat. Quan li estem dient a la gent que utilitzi el transport públic, cal saber quant triga un ciutadà de qualsevol punt de Catalunya per venir a la capital del país. I si aquest trajecte el pot fer cada dia. És una reflexió que pertoca fer-la també a Barcelona.

Perdoni que insisteixi però això serà així també si ERC entra al Govern municipal?

Aquesta decisió l'haurà de prendre la militància i encara no està presa.

I quan es prendrà?

Quan tot estigui tranquil i quan puguem prendre una decisió serena.

Després del congrés entenc?

Sí. Aquesta decisió haurà d'anar alineada amb la futura direcció nacional del partit.

El que va passar amb la primera convocatòria per votar l'acord municipal i la suspensió tem que decanti la militància cap el rebuig a l'entrada d'ERC al Govern de Collboni?

Intento aprendre dels errors. De seguida que vaig ser presidenta del grup municipal vaig recórrer els casals del partit a Barcelona per fer una reflexió estratègica. Sobre com volíem influir en la vida de Barcelona, de la capital del país i en quin lloc volíem ser-hi. I crec que al marge del que acabem decidint, no podem renunciar a ser protagonistes de la vida de Barcelona. Avui ho som malgrat ser la tercera força a l'oposició, perquè a Barcelona no es parlava de l'emergència lingüística del català, ni d'eliminar els pisos turístics. El Govern municipal no parlava de protegir el comerç de proximitat i ara ho fa. Això no és atzar, és que nosaltres hem estat decisius hem influït i hem condicionat. I siguem on siguem aquesta feina la continuarem fent.

Què creu que pot aportar Esquerra al Govern de Barcelona?

A veure, a mi per suposat el que m'agradaria és que Esquerra Republicana tingués l'alcaldia de Barcelona i amb majoria absoluta si pot ser. A partir d'aquí, voldria ser el màxim d'útil a la ciutat. I jo crec que les persones que estem al capdavant de les organitzacions, hem de plantejar escenaris possibles on ens hem de moure. I la militància ha de decidir. Hem de parlar de ciutat i hem d'intentar que si avui a Barcelona només es parla en català un 36%, doncs que arribem a un 50%. Que si la gent té dificultats per accedir a l'habitatge, doncs en tingui més. O que els veïns i veïnes puguin blindar les seves comunitats de tenir pisos turístics. És a dir, que Barcelona sigui una ciutat on s'hi pugui viure bé i que els esdeveniments que arribin a la ciutat deixin un llegat. Jo, això ho vull fer perquè crec que és bo per a la ciutat.

La Copa Amèrica deixarà un llegat?

És molt qüestionable. De fet, jo crec que la Copa Amèrica no té sentit que es torni a repetir a Barcelona. El llegat va associat al retorn i a qui paga la festa de certs esdeveniments. Jo crec que durant molt de temps, en aquesta ciutat, no s'han redistribuït els costos i els beneficis dels grans esdeveniments i que s'han subvencionat amb les butxaques dels barcelonins i barcelonines. Com el turisme s'ha subvencionat amb la butxaca dels barcelonins i barcelonines. I en això també hem estat decisius, amb propostes com el recàrrec turístic, o per dir que la gestió dels residus que generen els turistes l'haurien de pagar els turistes. Nosaltres continuarem fent aquestes propostes i jo no renunciaré mai a ser influent i decisiva en el Govern de Barcelona. Des d'on, ho decidirà la militància.

Com valora els vuit anys d'Ada Colau a l'alcaldia?

En la meva opinió, els comuns fan una gran anàlisi sobre la ciutat en el sentit que Barcelona té el risc de deixar de ser Barcelona, i jo això ho comparteixo. A Esquerra defensem que Barcelona ha de continuar sent Barcelona i no podem perdre la identitat, la personalitat i el caràcter. Ara bé, les solucions que han aportat a aquesta diagnosi han estat insuficients. El pas d'Ada Colau per l'alcaldia de Barcelona ha estat caracteritzat per grans anàlisis i grans discursos i fins i tot molt bones intencions, però no ha assolit els resultats que s'esperaven. Cada vegada més, els joves se senten expulsats d'aquesta ciutat. Cada cop hi ha menys oportunitats per poder treballar i quedar-te a la teva ciutat. Hi ha la sensació que estem perdent Barcelona.

Vostè ha estat diputada de Catalunya en Comú Podem i ve de les esquerres alternatives del món municipal. Perquè ERC no ha pogut arribar a acords amb els comuns a Barcelona?

Vam perdre una gran oportunitat que és la del 2019, quan va guanyar Ernest Maragall les eleccions municipals i els comuns van preferir al Partit Socialista, pactant amb Manuel Valls, per continuar tenint l'alcaldia. Vam perdre una oportunitat de construir una proposta de l'independentisme d'esquerres lligat al sobiranisme d'esquerres, i poder governar la capital de Catalunya plegats. I fins i tot que això pogués tenir un efecte més enllà de Barcelona. Però no va ser responsabilitat d'Esquerra Republicana.

Després també els van frustrar el pacte amb Trias, i van fer alcalde a Collboni amb el PP...

El 2023 vam intentar que hi hagués un alcalde independentista, i precisament van ser els sobiranistes dels comuns que van preferir tornar a posar a l'alcaldia al Partit Socialista amb l'ajuda del Partit Popular com vostè diu. Nosaltres sempre hem estat predisposats a contribuir. De fet, en el mandat anterior, Colau va arribar a grans acords amb Esquerra Republicana. Crec que l'independentisme i el sobiranisme s'han d'entendre, perquè si volem realment construir un país nou, una República catalana, crec que aquí hem de ser-hi tots.

Ernest Maragall ha estat molt dur amb la seva candidatura i amb Oriol Junqueras, després de l'afer dels cartells, tot i que vostès s'hi ha desvinculat totalment. Ho entén?

Ernest Maragall i la seva família són les víctimes de tot plegat. És legítim que Ernest Maragall hagi perdonat a les persones que van idear l'afer dels cartells i fins i tot que els doni suport. I jo no li faré mai cap retret. A mi cap procés congressual em farà oblidar els cinc anys que he passat al costat d'Ernest Maragall. Ara bé, si soc secretària general, em pertocarà anar fins al final d'aquesta investigació, al marge de si el senyor Maragall ha perdonat o no a les persones que hi estaven implicades.

Quina és la posició ideològica de Militància Decidim, avala el pacte d'esquerres amb el PSC i els Comuns o el front independentista amb Junts i la Cup?

És curiós que a Esquerra Republicana se li pregunta sempre sobre amb qui ha de pactar. Però no se li demana mai al PSC, ni a Junts que pacta en molts municipis amb ERC o el PSC i a Madrid fins i tot amb el PSOE. Cap d'ells està supeditat a un pacte en concret i la futura Esquerra Republicana que nosaltres volem construir tampoc ho estarà.

I a Madrid ERC ha de variar l'estratègia? Creu que ha tingut una imatge massa supeditada al PSOE?

El problema que hem tingut és que s'han donat per descomptats els nostres vots massa vegades. És evident que nosaltres hem de ser útils, però també és evident que, quan ens prenen el pèl, ens hem de plantar.

Però que proposen ideològicament?

La nostra candidatura vol una Esquerra Republicana per recuperar la consciència nacional col·lectiva que s'ha perdut. Estem en moments de resistencialisme on cal recuperar lluites que crèiem superades, com per exemple per l'ús social del català, per la cultura, per la memòria democràtica. El que volem és ser una força independentista, netament d'esquerres, un partit laborista que s'ocupi del món del treball i que prioritzi les coses que preocupen en la quotidianitat de la gent. Perquè és així com l'independentisme convenç aquells que no estan convençuts, oferint respostes en el seu dia a dia.

La inflació devora el salari dels treballadors i de les treballadores, els joves són multi empleats i no arriben a final de mes. Això té relació amb la dificultat en l'accés a l'habitatge. Les pensions i totes aquestes qüestions que formen part de les preocupacions de la Catalunya d'avui són les que un partit gran com Esquerra hauria de donar-hi resposta. I crec que ens hem ocupat de temes que potser no interessaven, o no preocupaven, prou a la gent. I quan hem aconseguit posar en el centre qüestions com el finançament singular, després ho aigualim quan és un gran avenç en matèria de sobirania fiscal. Per tant, som grans, i hem de ser grans. Hem de tenir una actitud desacomplexada i amb vocació de majories. Això és el que defensa Militància Decidim per a ERC.

Marta Rovira va dir en la seva conferència d'aquesta setmana que candidatures com la seva volen diluir el caràcter independentista d'Esquerra. Què en pensa?

Ja se sap que en campanya es tendeix a la hipèrbole.

En què es notarà la diferència a ERC respecte a l'Esquerra actual si vostès guanyen el congrés?

Serà una Esquerra Republicana que no acceptarà que n'hi ha prou de ser a les institucions. Serà una Esquerra Republicana que voldrà construir aliances amb el país, refent aliances que s'han trencat amb àmbits que són estratègics. Serà una Esquerra Republicana molt més moderna que voldrà arribar a les noves generacions, a la a la gent jove. Serà una Esquerra Republicana que apostarà per una comunicació adaptada als temps actuals. serà una Esquerra Republicana que parlarà de tu a tu amb la resta dels partits i que voldrà recuperar la centralitat d'una força amb la qual moltíssima gent s'ha vist identificada perquè ofereix la visió de construir un país nou des de l'òptica independentista i d'esquerres. Si fem això i ens assemblem al país, si parlem com la gent i si ens adaptem als canvis que el país ha viscut, tornarem a guanyar i tornarem a fer que la militància se senti orgullosa del seu partit.