Allau d'al·legacions contra la planta de biogàs de la Sentiu de Sió, a la Noguera

Creix l'oposició contra la planta de biogàs Cobirgy de la Sentiu de Sió (Noguera), promoguda per Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) i la companyia local Connect Bioenergy, i que preveu transformar en biometà fins a 480.000 tones de dejeccions ramaderes. Ho assegura la Plataforma Pobles Vius, que aquest dilluns ha presentat a Lleida més de 1.500 al·legacions de pagesos i veïns afectats, 23 entitats i 17 municipis contra l'aprovació inicial del pla especial urbanístic autònom de la central. 

Els opositors reclamen al Govern que no avali la planta amb l'argument que s'ubicaria en sòl agrari protegit, no s'han presentat contractes amb ramaders de la zona i no s'ha calculat bé l'impacte d'emissions i olors derivades de la central.

El setembre del 2023 la Plataforma Pobles Vius ja va presentar un miler d'al·legacions contra l'aprovació inicial del pla urbanístic durant la fase d'exposició pública, però el novembre d'aquell mateix any Urbanisme va retornar-lo a la fase inicial en detectar un defecte de forma en la documentació complementària.

El nou període d'exposició pública finalitza el 2 de gener i la plataforma opositora ja ha presentat aquest dilluns als serveis territorials d'Urbanisme a Lleida unes 1.500 al·legacions individuals de pagesos, ramaders i veïns afectats, a més d'al·legacions de 23 entitats com l'Assemblea Pagesa de Catalunya, Ipcena, Egrell, la CGT i la Xarxa Catalana per la Transició Energètica Justa.

​17 municipis s'hi oposen

També hi han al·legat 17 municipis com Balaguer, Tàrrega, Linyola, Castellserà, Tornabous o Bellcaire d'Urgell, que és el que ha d'autoritzar la connexió de la central a la xarxa de gas i que "hi està en contra", segons ha destacat el portaveu de la plataforma Pobles Vius, Gerard Batalla.

El portaveu de l'entitat opositora ha subratllat que en conjunt ja han presentat unes 3.500 al·legacions contra el projecte, si s'hi sumen les 800 que van presentar en paral·lel contra la llicència ambiental de la planta. "El rebuig i el conflicte social que provoca la central de biogàs està creixent, és molt important i demostra que no hi ha consens i no encaixa al territori", ha explicat Batalla.

El rebuig i el conflicte social que provoca la central de biogàs està creixent, és molt important i demostra que no hi ha consens i no encaixa al territori

Temen que s'hi tractin residus de fora del territori

Els promotors de la planta van informar el 19 de desembre que ja comptaven amb més de 300 ramaders de la Noguera, el Pla d'Urgell i l'Urgell adherits al projecte. Segons Batalla, però, l'empresa no ha presentat cap contracte amb ramaders que els haurien de proporcionar les dejeccions, ni tampoc amb empreses "per gestionar posteriorment les muntanyes de residus que generarà" en forma de digestats. Segons ells, això amaga el risc que la planta "acabi sent una porta oberta al tractament de residus de fora del territori".

Mancances en l'estudi d'emissions i olors

Alhora, la plataforma ha presentat un estudi tècnic a càrrec del doctor en Enginyeria Industrial de la UPC Javier Roca, que assenyala que l'empresa no ha calculat correctament les emissions de contaminants i les olors derivades de la planta. "Els criteris de referència de càlcul màxims no s'adeqüen a la normativa europea i els situen al doble del que hauria de ser", ha detallat Batalla.

Un altre argument dels opositors a la planta és que, tenint en compte que seria essencialment una infraestructura de producció energètica, no pot ubicar-se en sòl agrari protegit i de primera qualitat, contigu a una zona especial de protecció d'aus estepàries. També assenyalen que l'emplaçament no respecta les distàncies de seguretat amb explotacions ramaderes, ni amb l'aigua de boca i de reg del canal d'Urgell.

Per tot plegat, reclamen a la Comissió d'Urbanisme que no aprovi el pla especial urbanístic de la central i a Agricultura que revoqui la subvenció de 4,5 milions d'euros concedida a aquesta empresa amb seu social a Madrid. Alhora, insten la Generalitat a replantejar l'estratègia catalana del biogàs i a fixar els criteris d'implantació d'aquestes infraestructures.