Albano Dante Fachin: "Si volguéssim aplicar el nostre full de ruta, ens trobaríem el mateix mur que s'han trobat els independentistes"

Ha estat un dels diputats més populars d'aquesta breu legislatura. Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976), fins fa només 20 dies secretari general de Podem Catalunya –i ara cap més visible de la nova plataforma Som Alternativa–, dissenteix radicalment de la lectura que fan de la situació a Catalunya tant la direcció estatal de Podemos com els seus ex aliats dels Comuns. I no es priva de criticar-los. Des de dins, fent servir sovint la primera persona del plural. Reclama –amb vehemència– una aliança entre independentistes i l'esquerra com a única forma de trencar "el cadenat" del règim del 78. I adverteix els seus antics socis que, si no ho fan, després dels independentistes serà a ells a qui els tocarà rebre.

En què es diferencia Som Alternativa de Podem Catalunya?

Som Alternativa neix per dues qüestions, una d'orgànica i una de política. Per una banda, per la intervenció orgànica de Podem per part de Podemos. Molta gent que treballa a nivell municipal ha vist que que, quan el secretari general fa alguna cosa que no agrada a Madrid, li tallen el cap. I pensen: "Si jo al meu municipi faig alguna cosa que no agrada, també em tallaran el cap". Quina possibilitat hi ha aleshores de fer política des de baix? Jo vaig dimitir, vaig explicar per què ho feia, i des d'aleshores hi ha hagut més dimissions, tant al Consell Ciutadà com a nivell municipal, fins al punt que s'han tancat locals de cercles orgànics.

I la qüestió política?

Nosaltres vam fer la lectura que en una situació excepcional com la del 21D calia parlar amb tothom que compartís uns mínims democràtics. Això volia dir, òbviament parlar amb Catalunya en Comú. Però també amb la CUP o amb ERC i amb la societat civil. Quan ho vam anunciar, des de Madrid es va dir: "No, no es parla amb independentistes". I això vol dir assumir el relat del bloc del 155, que separa la societat catalana entre independentistes i no independentistes, quan la realitat és que l'1-O o el 3-O gent que era independentista i gent que no ho era es va organitzar per donar una resposta a l'autoritarisme. Són dues lectures molt diferents que ja venien d'abans. Quan es va fer la consulta sobre si participar o no en l'1-O, els cercles van decidir que era una oportunitat d'empoderament i de mobilització. I mentrestant, Pablo Iglesias a Madrid deia: "Jo, si fos català, no hi participaria". La gent que està aquí fent Podem té una visió que es producte de viure la realitat catalana, de veure en primera persona què va passar als col·legis l'1-O, i quan s'imposa una altra visió des de Madrid, hi ha un trencament.

No només hi ha visions diferents a Catalunya i a Madrid, perquè els seus fins fa poc socis al Parlament també en tenien una altra, de visió

Ara li ha tocat a Junqueras, demà li tocarà a Pablo Iglesias i demà passat a Ada Colau

Catalunya sí que es Pot ha estat, tothom ho sap, un grup turbulent. Nosaltres sempre hem intentat posar de manifest les seves mancances, i no volíem repetir els mateixos errors. Per què era un grup turbulent? Perquè jo tenia una mala relació amb el [Joan] Coscubiela? No, això seria quedar-se en la superfície. Mirem què hi ha per sota. Nosaltres, com a Podem, després de consultar les bases, veiem que calia participar en l'1-O. En [Joan Josep] Nuet i EUiA també apostaven per participar-hi. Mentrestant, ICV cridava fins i tot al boicot. Això no és que Coscubiela es porti malament amb l'Albano, això és una qüestió política de fons. I molt de fons. Ho hem vist també en la consulta que ha fet Barcelona en Comú sobre el pacte amb el PSC. S'ha vist com allà ICV té una visió, la visió històrica que sempre han tingut: si han governat 30 anys amb el PSC, doncs volien continuar. Vam veure gent destacada com en [Lluís] Rabell o en Coscu dient que les bases s'havien equivocat. I a Catalunya en Comú, em fa l'efecte que ICV és més fort que a Barcelona en Comú, i que les seves tesis en relació al que està passant a Catalunya són les que s'estan imposant.

"Ni DUI ni 155"?

Nosaltres hem criticat la DUI i hem criticat el full de ruta de l'independentisme. Ara, amb gent empresonada i professors que han de declarar, amb mitjans de comunicació amenaçats per fer la seva feina, amb grups feixistes pels carres amb presumpta connivència amb el govern... davant d'això podem dir "ni DUI ni 155", com si fossin dues potes del mateix problema? Crec que això no respon ni a la realitat del carrer ni al que haurien de ser postulats de gent que venim d'on venim. Nosaltres hem fet DUIs, ens hem saltat la llei a la porta de bancs i d'hospitals. Que Catalunya en Comú posi en la mateixa balança la DUI i el 155 es una renúncia profunda a valors fundacionals. És una traïció a allò que veníem a dir i a fer.

Algun cop ha dit que la divisió pertinent ara a Catalunya no és entre independentistes i no independentistes, sinó entre demòcrates i autoritaris

Perquè ho diem? Hi ha un full de ruta del qual no compartim gairebé res. Però aquest full de ruta ha topat amb un mur: el 155, la violència policial, el feixisme, la caverna mediàtica... Si analitzem bé aquest mur veurem que, de la mateixa manera que ha frenat el full de ruta a base de violència, qualsevol cosa que volguéssim fer nosaltres –el nostre propi full de ruta: l'Espanya plurinacional, nacionalitzar la banca, fer un referèndums per canviar el 135 de la Constitució...–, ens trobaríem el mateix mur que s'han trobat els independentistes: el règim del 78 que nosaltres veníem a combatre. Si el volem trencar ens trobarem la mateixa violència que han trobat els independentistes. Fruit d'aquesta lectura, aquest mur que no poden trencar els independentistes sols, i que nosaltres dubto molt que el podem trencar sols, potser hauríem de trobar punts comuns per trencar-lo junts. Però quan dius "amb independentistes no parlo", o "ni DIU ni 155", estàs renunciant a fer aquesta força, t'estàs rendint i actuant dins del seu marc. Ja ho vaig dir en una altra entrevista: ara li ha tocat a [Oriol] Junqueras, demà li tocarà a Pablo Iglesias i demà passat a Ada Colau. Ho hem vist a l'Ajuntament de Madrid: no són independentistes, però els han fet un 155 de cal Déu. Això ens passarà si de debò complim el nostre full de ruta. Ara, si la idea és no complir-lo... El dia 3 d'octubre li va fer molta més por a l'estat que el 27O i la DUI. Va ser un aixecament popular, de gent absolutament diversa. Però si tres setmanes després estàs dient que ni DUI ni 155, estàs renunciant a un poder que hi ha al carrer. Que és d'on veníem.

Aquesta aliança amb independentistes seria per iniciar un procés constituent a Catalunya? O a tot l'Estat?

El que apuntava el manifest del Procés Constituent, on vaig començar jo, el Xavi [Doménech], el [Gerardo] Pisarello i molts, partia de la base que la idea constituent ve de gent molt mobilitzada. De gent que reclama per a ella el poder. No té res a veure amb obrir una comissió al Parlament o al Congrés. El programa de Catalunya sí que es Pot parla de processos constituents coordinats i no subordinats. Coordinats, perquè això que s'ha donat a dir Espanya pot ser una entitat política que treballi coordinada, on hi ha molta gent que té les mateixes aspiracions que els catalans. No subordinats vol dir, després de veure el 3-O, que potser que comencem per Catalunya. Perquè és aquí on hi ha una immensa majoria de la gent que ja no se sent interpel·lada pel marc actual, i on té la força per trencar. No hem de ser autàrquics ni girar l'esquena a ningú, però si és aquí on hi ha la força constituent... Perquè no et deixaran canviar la Constitució com si res, o es fa moltíssima força al carrer o això no ho canvia ningú. A Catalunya hi ha una correlació de forces que pot tibar. I això mateix ho deia el Xavi, de fet ho vaig aprendre d'ell. Explicava que la vaga de la Canadenca es va fer aquí, salvatge, una vaga salvatge, sense esperar ningú més. I se'n van beneficiar els treballadors de la resta de l'Estat.

Hi ha la part legal: òbviament no pots fer una constitució catalana –et poden dur a la presó, ja ho vam veure amb la comissió del Parlament–. Però la batalla no es juga tècnicament, es juga a nivell social. I a Catalunya és on hi ha prou força. Però quan hi ha espais polítics que podrien esperonar-ho, com podria ser Catalunya en Comú, desisteixen.

Per què desisteixen?

Podemos ha estat molt valent i ha dit el que en més de 30 anys no s'havia atrevit a dir ningú: que això s'havia de solucionar amb el dret d'autodeterminació –el PSOE se'n va oblidar quan va sortir de Suresnes–. Una valentia absoluta, i van treure sis milions de vots en una època en que es recollien firmes contra l'estatut. Però jo també em poso en la pell de Pablo Iglesias. Deu ser molt complicat explicar-ho en segons quins indrets de l'Estat on la triple aliança PP-PSOE-C's treballa dia i nit perquè això de Catalunya es vegi com una amenaça per als sectors populars. Aquesta valentia transformadora és la que hauria d'estar operant ara. I haurien d'anar a Madrid, a Extremadura i a Galícia i dir que els catalans estan lluitant pel mateix que ells. Per les enquestes o pel que sigui hi ha una certa rendició. Però que això sigui assumit per una força d'arrel catalana com Catalunya en Comú ens hauria de preocupar més.

De fet, des de l'aplicació del 155, el que es dedueix de les enquestes és que bona part de l'opinió pública espanyola el que vol és més mà dura a Catalunya

Jo he vist certa gent de l'esquerra espanyola dient: "Mira el que ens han fet els catalans". Hauria de ser al revés, hauríem d'estar treballant per donar-li la volta. Jo em poso en la pell d'un treballador, per exemple, de Madrid. Si abans d'anar a treballar posés una estona Antena 3, llegís El País i escoltés la COPE vint minuts, potser jo ara estaria despotricant dels catalans. No pots pensar que tothom que penja una bandera al seu balcó a Madrid és un fatxa, un pepero i un nazi. Hi ha gent preocupada, que intenta entendre una situació, i el panorama mediàtic no li dona elements per entendre-la. Per això puc entendre el Pablo com a secretari general. La qüestió és si mantenim la valentia. Si la mateixa esquerra espanyola és la que diu que el que fan els catalans desperta la dreta... No desperta res. És allò de les cadenes, que se senten quan et mous. I la gent d'aquí s'ha mogut. I són les mateixes cadenes que pateix la gent que nosaltres veníem a defensar a Madrid.

Crec que a Podemos ho saben, això. Però l'estratègia per abordar el problema, a què condueix? Estarem competint d'aquí a quatre dies a veure si també tenim ma dura amb els catalans? [Pablo] Echenique deia l'altre dia en una tertúlia, quan l'acusaven d'haver-se aliat amb els independentistes, que "nosaltres els hem guanyat dues eleccions". Quan molts independentistes van votar En Comú Podem a les generals com a part d'una estratègia, per fer una palanca comuna, i per votar algú que reconeix el dret d'autodeterminació. Allò de "si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà". Si agafes el resultat d'En Comú Podem i hi restes tots els seus votants que van votar sí l'1-O, no guanyen les eleccions. Això ho han de saber. Llavors, per què diuen una altra cosa? Perquè a la tele queda bé? Perquè Ana Rosa o Sussanna Griso no els acusi d'independentistes? I d'aquí poc, independentista serà sinònim de terrorista, veient la deriva...

Si jo m'oblidés que són els meus antics socis, que venim tots del Procés Constituent, i només em fixés en el que diuen ara, jo a aquesta gent [Catalunya en Comú] no els puc votar

Som Alternativa demanà el vot per a algun partit el 21D?

Nosaltres vam dir que parlaríem amb tothom, però no ha pogut quallar res perquè en dues setmanes no hi ha hagut temps. I menys, amb la intervenció del partit des de Madrid, que ens lligava de mans i ens ha deixat sense eines orgàniques. Però la lectura política la mantenim. A qui demanaríem votar? Podem anar eliminant partits. Primer de tot, no considerem el 21D com unes eleccions legítimes. Anar a votar aquell dia constata que hi ha hagut un cop autoritari. Queda fora d'aquesta lectura, per tant, tot el bloc del 155. En una situació excepcional, una força que equipara la DUI i el 155 i que diu que cal passar pàgina tampoc concorda amb aquesta lectura política. Després, això que va passar al carrer té un esperit constituent profund, i també espanta aquells que parlen molt de sobirania catalana però després et privatitzen la sanitat i l'educació. Això descarta també el sector del PDeCAT. Llavors, dels que s'hi presenten queden dues organitzacions, la CUP i ERC. Però hem d'esperar, perquè encara no sabem les propostes, i aquesta mateixa setmana hem vist com ERC i el PDeCAT han pactat uns punts en comú...

Descarta, llavors, demanar el vot per als seus antics socis dels Comuns?

Si diuen el que estan dient fins ara... Si jo m'oblidés que són els meus antics socis, que venim tots del Procés Constituent, i només em fixés en el que diuen ara, jo a aquesta gent no els puc votar.

ERC i la CUP són els dos partits més clarament independentistes del Parlament. En aquest sentit, la vostra plataforma podria en algun moment fer el pas de reivindicar la independència, per tirar endavant el procés constituent que defenseu?

SI les forces independentistes segueixen en la dialèctica del 27S... perquè igual que no acceptem el relat del bloc del 155 que divideix entre independentistes i no independentistes, hi ha una part molt important de l'independentisme que també fa aquesta mateixa partició. De la mateixa manera que els que per tradició i horitzons polítics no som independentistes hem de fer anàlisi i comprendre que hi ha preocupacions que compartim amb els independentistes, potser l'independentisme també ha de fer aquesta mateixa reflexió. De dir: "Ens hem fotut una hòstia". Crec que el punt en comú, més que independència sí o no, és la idea de ruptura. Uns tenen l'objectiu de la independència, uns altres la plurinacionalitat, la confederació, una república asimètrica o el que sigui. Cap dels dos no podrà assolir els seus objectius si no es trenca el mur que dèiem abans. La nostra reflexió és que no cal ser independentista per treballar camins de ruptura. Les 150.000 persones que van votar no l'1-O van desobeir, van fer un desafiament a l'Estat i a la Constitució. ERC i la CUP tenen com a objectiu la independència, però aquesta idea de ruptura té una majoria social molt important a Catalunya, de més del 50%, que no ho fia tot a que tinguem 170 diputats a Madrid. I ara està tothom refent mapes, i jo també tinc molt interès de la lectura que fan ERC i la CUP, a veure com entomen el que ha passat.

Si abdiquem de la nostra tasca com a altaveus d'una nova manera de veure el futur, el règim del 78 en sortirà reforçat

Podríem fer-la ara, aquesta lectura. Què li ha passat a l'independentisme? S'ha equivocat en les seves anàlisis? Havia subestimat la resposta de l'Estat?

No va calcular bé com és de gros el cadenat del 78. Jo recordo [Joan] Tardà al Congrés dient: "De veritat aguantareu tenir presos polítics? Amb quina cara anireu per Europa?". L'escoltaves i deies: "Té raó. Què faran, empresonaran el Govern?" I és que ho han fet! L'independentisme va pensar que això no passaria. Pensaven que, fent força, al final algú seuria a parlar. Hi havia una concepció molt naïf. La CUP ho ha dit moltes vegades, que es parlava d'Europa com si fos Disneylandia, quan és la mateixa Europa que està deixant morir gent al Mediterrani. Jo m'he barallat durant anys amb el [Ramon] Tremosa, que està defensant el TTIP i aquestes mandangues que prenen sobirania als pobles. Què creu, que aquella gent a qui ajuda a construir una Europa que gira l'esquena als pobles, ara vindran corrents a ajudar? Per què, perquè ets català i ets blanc i maco? Doncs no ha vingut ningú. Una anàlisi molt naïf. Però també es cert que si fa un any i mig m'haguessin dit que hi hauria mig Govern a la presó i professors a les escoles amenaçats, tampoc m'ho hauria cregut. I és que el regim del 78 no es només una expressió per dir a les tertúlies. És una cosa que la defensaran amb ungles i dents. Ara estan rebent els independentistes, però Carmena, espera que per a tu també n'hi haurà. Kichi, Tere, no us deixaran moure ni un peu. Ada, ara que no han donat l'Agència Europea del Medicament, nacionalitza Agbar i acaba amb l'estafa de l'aigua. Si ho fa, quan trigaran a venir a fer-li un 155?

Per tant, creu que en comptes d'avançar cap a la ruptura del règim el 78 hi ha risc d'involució?

Sí. Sobretot si les organitzacions polítiques que en teoria van néixer per fer front a aquest regim del 78, abdiquen de fer la defensa d'uns altres valors quan la cosa es posa espessa, llavors el règim sortirà reforçat. No és tan important si pactem amb independentistes o no, si tenim 70 diputats o en tenim 75, si una enquesta diu que C's puja... el que es important és que si abdiquem de la nostra tasca com a altaveus d'una nova manera de veure el futur, el règim del 78 en sortirà reforçat.