Així serà la Llei de memòria democràtica de Catalunya que el Govern aprovarà dimarts

Dimarts el Govern aprovarà la Llei de memòria democràtica de Catalunya, que posteriorment passarà a tràmit parlamentari abans de poder-se implementar. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha desgranat aquest dimecres els punts claus de la normativa que validarà el proper Consell Executiu. Entre d'altres qüestions, la nova llei obligarà a retirar els símbols franquistes de l'espai públic en un termini màxim de dos anys. També preveu sancions contra actes d'enaltiment del franquisme i introduir la memòria democràtica en el currículum educatiu des de la primària, com va explicar el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, en una entrevista a Públic.

En una roda de premsa per explicar els continguts de la llei, Ubasart ha dit que amb la nova norma el jutge "tindrà més força" per autoritzar la retirada del monument franquista de Tortosa, ja que aquest cas està actualment judicialitzat. De fet, la normativa preveu sancions per als qui no compleixin la retirada dels símbols de la dictadura. La idea és actualitzar el cens de símbols franquistes per determinar quants encara s'han de retirar a Catalunya.

El text també reconeix el dret a la justícia de les víctimes, i per tant, faculta la Generalitat a exercir l'acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, delictes contra la vida i delictes contra la integritat física o moral de fets comesos durant la Guerra Civil o la dictadura franquista. Un altre dels principals aspectes de la llei és la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius des de primària. Ubasart ha remarcat que la llei ha de permetre avançar cap a un "nou paradigma" de les polítiques de memòria en un moment de "canvi generacional" i ha fet notar que moltes persones no han viscut la Guerra Civil, el franquisme ni les primeres dècades de la democràcia.

Definició àmplia de víctima

La llei estableix una àmplia definició de víctima, coincident amb l'establerta per les Nacions Unides (ONU) per assegurar la congruència amb el dret internacional, i una nova definició de persona desapareguda per incloure supòsits exclosos actualment. Ubasart ha assenyalat que el marc normatiu tradicional considera les víctimes com a persones objecte de repressió i d'altres violacions dels drets humans que tenen dret a ser reparades, però que ara volen anar més enllà i mirar-les també com a "herois i heroïnes" de la democràcia; "protagonistes" de la lluita pels drets i les llibertats; "resistents", "combatents" i "supervivents".

La normativa també pretén reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història

A més, la llei disposa que el Govern ha d'incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria. L'objectiu és reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seva condició de víctimes, també, de la repressió.

El text també explicita el reconeixement com a víctimes de diferents col·lectius que van patir de forma específica la repressió del franquisme, com els infants separats de les famílies per motius ideològics; les persones que van patir privació de llibertat, escarni, tortura o treballs forçats per l'oposició al règim; les persones psiquiatritzades per allunyar-se del model de normalitat imposat pel poder; el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGTBI+); les minories ètniques, com el poble romaní; aquelles afectades per malalties evitables, com la polio, o per medicaments no retirats, com la talidomina.

Més transparència per investigar i dignificació de fosses

La nova llei de memòria democràtica també reforçarà el dret dels ciutadans a accedir als documents vinculats a l'estudi de la memòria democràtica. La llei es configura com un marc habilitador per facilitar les activitats memorialistes i busca facilitar l'accés a arxius i altres fonts d'informació i les tasques de recerca i divulgació. En aquest sentit, s'estableix un règim especial d'accés a expedients de la repressió franquista i s'equipara als estàndards internacionals més exigents en l'àmbit de protecció de dades. També regula millor el procediment per efectuar intervencions en fosses. La llei estableix que la Generalitat ha d'impulsar un protocol per dignificar les fosses comunes als cementiris municipals.

A més, obre la porta a fer política pública d'abordatge de l'esclavisme i el colonialisme pensant especialment en la memòria de les diàspores i en els catalans d'origen forà, amb la visió d'erradicar el racisme institucional i la discriminació per motius ètnics, racials o culturals.

Veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició

L'objectiu de la nova llei ha estat adaptar la legislació vigent al moment actual, tenint en compte els canvis generacionals, la globalització de la memòria, l'emergència de memòries decolonials i l'evolució del dret internacional i de les polítiques de memòria d'estats de l'entorn i de les institucions europees. La llei se sustenta sobre els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició.

Fins ara Catalunya disposava de diverses normatives en matèria de memòria democràtica, com ara la Llei del memorial democràtic (2007), la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb la nova norma, es refondran en un únic text aquestes lleis prèvies. Els treballs de la nova llei van començar el 2018 i en la redacció de la proposta hi han participat entitats memorialistes i municipalistes.