Este artículo se publicó hace 5 años.
Eleccions municipalsAixí van les negociacions per formar govern a les principals ciutats catalanes, més enllà de Barcelona
Girona, Tarragona, Badalona, Sabadell o Reus, entre els municipis amb un escenari més obert a l'hora de decidir qui serà l'alcalde. El límit, en tots els casos, és el 15 de juny, dia de la sessió de constitució dels nous ajuntaments.
Barcelona-
Bona part dels focus estan centrats en Barcelona, però la realitat és que ara mateix hi ha negociacions obertes en desenes de municipis catalans per decidir qui en serà l'alcalde i quina configuració tindrà el govern de torn. Repassem la situació a les principals ciutats del Principat que viuen aquesta situació.
Si arrenquem a les capitals, la situació més clara es viu a Lleida, on sembla que Miquel Pueyo (ERC) serà nou alcalde, amb el més que probable suport de JxCat i El Comú de Lleida. ERC, per primera vegada des de la II República, va imposar-se a la ciutat amb set regidors, els mateixos que un PSC al que va superar en vots. ERC i JxCat negocien un govern conjunt i El Comú seria partidari de facilitar la investidura de Pueyo per possibilitar un canvi en una ciutat que els socialistes han governat 38 dels darrers 40 anys. Sense el suport dels comuns, el candidat socialista, Fèlix Larrosa, només pot rebre un màxim de 12 vots, els del seu partit, Cs (3) i PP (2).
A Tarragona, en canvi, Josep Fèlix Ballesteros té opcions de mantenir-se com a alcalde, un càrrec que ocupa des del 2007, malgrat perdre dos diputats i quedar-se en set, els mateixos que Esquerra. Amb PP i Cs, el dirigent del PSC arribaria als 13 regidors, a un de la majoria absoluta, de manera que també aquí la possibilitat de canvi, i que ERC tingui per primer cop l'alcaldia, passaria perquè Pau Ricomà revés el suport de JxCat (3), la CUP (2) i En Comú Podem (2). Això explicaria perquè Ballesteros, que ha governat tres anys amb el PP, intenti aconseguir ara un govern "d'esquerres" amb En Comú Podem, que bàsicament desactivaria l'opció d'una suma alternativa. La CUP, de la seva banda, ha manifestat aquest dimecres la seva voluntat d'investir Ricomà com a alcalde si assumeix cinc compromisos: la modificació del POUM, "per tal de preservar l’Anella Verda i acabar amb el pla de la Budellera"; l’estudi independent de la qualitat de l’aire; l’estudi de la internalització del contracte de la brossa; la mobilització del parc privat de pisos buits, per tal d’acabar amb les problemàtiques d’habitatge; i, per últim, aplicar uns pressupostos participatius destinant un mínim de l’1% del pressupost de l’Ajuntament.
Un altre escenari enrevessat es viu a Girona, on Junts per Catalunya va mantenir l'hegemonia de l'antiga Convergència a la ciutat -hi guanya des del 2011- si bé va retrocedir de 10 a 9 regidors, a cinc de la majoria absoluta. Tant Guanyem Girona, la candidatura de la CUP, com el PSC en sumen sis, mentre que ERC en té quatre i Cs, dos. ERC proposa un govern de les tres forces independentistes, una opció que descarta Guanyem, la llista encapçalada per Lluc Salellas. El PSC ha proposat un pacte amb Guanyem i ERC, que els republicans descarten, perquè no volen pactar amb un partit que va avalar l'aplicació del 155 contra les institucions catalanes.
Aquest dimecres, Guanyem ha explicat que la seva aposta seria un govern format conjuntament amb ERC, que sumaria 10 regidors. Ara bé, com que no és la força més votada, primer necessitaria que el PSC votés la investidura de Salellas com a alcalde, si no és així el proper 15 de juny Marta Madrenas continuarà com a alcaldessa. «Guanyem té clar que amb el partit que encara avui defensa el 155 i en un context de repressió política no podem articular un govern conjunt” ha afirmat Salellas, tot i que ha instat els socialistes a donar-los suport. “Hauran de triar si voten a favor d’un govern de Madrenas o un govern entre Guanyem i ERC”.
ERC vol l'alcaldia a Sabadell, mentre el PSC aspira a repetir a Badalona
Entre la resta de ciutats més poblades no hi ha cap dubte que el PSC tindrà l'alcaldia a l'Hospitalet (Núria Marín), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon) i Mataró (David Bote), en els dos primers casos gràcies a la majoria absoluta, mentre que en el darrer només li falta un regidor però en qualsevol cas no hi ha combinació possible que li impedeixi revalidar el càrrec. A Terrassa, en canvi, l'alcalde serà Jordi Ballart, que ja havia ocupat el càrrec amb el PSC, fins que va estripar el carnet pel suport del partit al 155. Ara s'ha imposat amb una nova marca -Tot per Terrassa-, que ha sumat 10 regidors i tindrà una còmode majoria de 15 regidors si, com sembla, tanca un acord amb ERC. El PSC dona per perduda una alcaldia que ha tingut des del 1979.
A Sabadell els socialistes parteixen amb l'avantatge de sumar 10 dels 27 regidors del ple, si bé la seva candidata, Marta Farrés, no ho tindrà fàcil per arribar als 14 regidors, en un ple on Cs té tres representants i Podemos, un. En canvi, el republicà Juli Fernàndez, alcalde de 2015 a 2017, aspira a rebre el suport de la Crida, amb qui ha governat el darrer mandat, i JxCat, el que el situaria en 13 regidors, a un de la majoria. El que decideixi Podemos, per tant, determinarà si Sabadell torna a tenir un alcalde socialista o ERC consolida l'alcaldia a la cinquena ciutat de Catalunya.
Un altre dels grans dubtes és què passarà a Badalona, on el PP de Xavier García Albiol és primera força amb 11 regidors, la Badalona Valenta -coalició de Guanyem i ERC- de Dolors Sabater en té set, i el PSC en suma sis. Sabater vol un pacte amb el PSC i els Comuns, que en tenen dos, mentre que el socialista Álex Pastor diu que no pensen fer alcalde ni García Albiol ni Sabater, però si no aconsegueix el suport de les dues formacions d'esquerres no sumarà els 14 regidors necessaris per continuar com a alcalde.
Finalment, l'altra ciutat que supera els 100.000 habitants que no sap qui tindrà com a alcalde és Reus, on JxCat es manté com a primera força, amb set regidors, mentre que PSC i ERC en tenen sis, la CUP i Cs, tres, i Ara Reus, dos. Carles Pellicer (JxCat) ho tindria relativament fàcil per rebre els vots d'Ara Reus, amb qui ha governat el darrer mandat, mentre que Noemí Llauradó (ERC) ja sap que tindria els tres vots de la CUP. Ara bé, per aconseguir l'alcaldia hauria de rebre l'aval també d'un PSC que no té cap combinació possible que li permeti aspirar al càrrec i, per tant, haurà de decidir qui vol que governi la capital del Baix Camp.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..