El policia nacional I. R. –adscrit a la Brigada d'Informació de la Policia Judicial de Barcelona–, que va agredir brutalment al fotoperiodista Jordi Borràs el juliol de l'any passat, s'enfronta a una petició de dos anys de presó pels delictes d'agressió amb l'agreujant de delicte d'odi per motius ideològics, als quals s'ha sumat tant l'acusació particular com la popular representada per l'Ajuntament de Barcelona.

Els fets van succeir al voltant de les 20 hores del 17 de juliol de 2018, quan el fotoperiodista anava caminant pel centre de Barcelona després de cobrir un acte informatiu de la Crida Nacional per la República a l'Ateneu de Barcelona pel diari El Món. Pocs minuts després va sentir crits a la seva esquena de “Viva Espanya” i “Viva Franco” i en girar-se va començar a rebre cops sense parar, utilitzant tècniques pròpies de lluitadors d'arts marcials mixtes. L'agressió es va prolongar durant uns quants minuts i res van poder fer perquè l'agressor parés de copejar a dues mans al fotoperiodista que estava d'esquena a terra, segons els testimonis que van declarar davant l'instructor. A conseqüència de la brutal pallissa, Borràs va quedar tirat al carrer, ensangonat i amb l'envà nasal trencat.

L'agressor va fugir del lloc i sent perseguit per diverses persones mentre unes altres alertaven als Mossos d'Esquadra. Diversos joves van aconseguir retenir a l'atacant de Borràs després de diversos minuts corrents, qui en aquest instant s'identificaria com a agent de la Policia Nacional mostrant la seva placa. No obstant això, davant el dubte sobre la seva identificació, els perseguidors van retreure-li que continués fugint i que, si era policia, no tindria cap problema a esperar l'arribada dels Mossos. Però el policia es va escapolir i va aconseguir escapar.

Quan van succeir els fets l'agent estava fora de servei i havia estat menjant i prenent copes amb un altre policia, segons va declarar. Per aquesta raó no portava la seva arma reglamentària, encara que sí que portava una navalla que va perdre durant la fugida.

Amenaces ultres

Des del minut u Jordi Borràs estava convençut que es tractava d'una agressió amb algun element de la ultradreta. Ho deixava clar en la nota de premsa difosa llavors on les seves advocades situen l'agressió en el context de la tasca periodística que “ve desenvolupant Jordi Borràs des de fa anys lligada a la recerca de grups d'ultradreta i a la seva tasca a favor de la no discriminació i la democràcia".

En aquest sentit, en la seva defensa, el policia va voler convertir la seva agressió en una suposada baralla, situant a la víctima en el paper de “provocador”, qui en veure-li hauria proferit “insults contra Espanya” i “contra la policia” i que aquesta situació havia desembocat en una agressió mútua. La veritat és que el policia anava de paisà, es tractava d'algú absolutament desconegut, i en canvi Jordi Borràs és un professional dels mitjans de comunicació i singularment significat en el periodisme de recerca i denúncia antifeixista, amb habitual presència a cadenes de televisió. De fet, l'agressió va ser obertura de molts programes informatius de tot l'estat espanyol.

Jordi Borràs, després de l'agressió. Imatge cedida per 'El Món'/QS

I a això cal afegir-li la circumstància que el divendres 13 de juliol, només 4 dies abans de l'agressió del policia, el Jutjat penal 26 de Barcelona condemnava a la pena d'un any de presó al dirigent de Democràcia Nacional Pedro Chaparro, per incitar als assistents a atacar a Jordi Borràs durant el míting feixista del 12 d'octubre de 2015, Dia de la Hispanitat, a Montjuïc, mentre el fotoperiodista cobria informativament l'acte.

Posteriorment, segons la sentència, Borràs va ser "objecte d'una campanya contra la seva persona en diferents perfils de Twitter i mitjançant pintades amenaçadores en els llocs que freqüentava, signades per Democràcia Nacional i Democràcia Nacional Jove”.

És més, el cas de la condemna de Pedro Chaparro va tenir especial notorietat informativa nacional els dies previs a l'agressió del policia nacional, tenint en compte que sobre el dirigent nazi ja pesava una altra condemna. Aquesta, de més de tres anys de presó imposada en cassació per la Sala penal del Tribunal Suprem el gener de 2017 per l'assalt i agressions de catorze ultradretans a la Llibreria Blanquerna de Madrid el 2013, durant un acte oficial de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la Diada. Fets pels quals, sigui dit de pas, ningú està a la presó sis anys després malgrat les sentències fermes del Tribunal Suprem.

La militància a Vox

El policia nacional I. R., adscrit a la Brigada d'Informació especialitzat en terrorisme jihadista, va afirmar durant el seu interrogatori davant el jutge d'instrucció el 29 d'octubre de 2018 dues qüestions claus: la primera, que “no coneixia de res al Sr Borràs”. La segona, que “no segueix la situació política d'avui dia aquí a Catalunya”.

Segons ha pogut saber Público, I. R. sí que estava al corrent de l'activitat política de Catalunya i a les xarxes socials havia deixat rastre en comptes de Twitter ja esborrades, però capturades, on queda la seva empremta ideològica dirigida al llavors professor universitari Gerardo Pisarello.

Alguns posts publicats ja defineixen el perfil ideològic del policia, quan fins i tot li arriba escriure al jurista un “Viva la Triple A”, sabent que Pisarello –actualment diputat i secretari primer de la Mesa del Congrés per Unidas Podemos i militant de Barcelona en Comú– era fill de l'advocat argentí Ángel Pisarello, un destacat militant de la Unió Cívica Radical assassinat per Videla.

Però la veritat és que el policia I. R. no és aliè a la política convencional, ja que des del 17 de març de 2016 és militant de Vox a Barcelona. Segons consta en les seves dades d'afiliació, l'agent té el carnet número 26.259 del partit.

El policia destinat en la lluita contra el terrorisme jihadista, per tant, milita en aquesta organització d'extrema dreta des de dos anys abans de l'agressió, i consta la seva inscripció en el partit exactament dotze dies després que Santiago Abascal fos reelegit president en l'Assemblea Extraordinària de Vox amb el suport del 98% de la militància, on es feia un clar gir cap als postulats de la ultradreta europea en el seu partit, i apartant de l'organització a molts militants liberal conservadors desencantats per la corrupció del PP que havien cregut en el paper regenerador de Vox.

La direcció general de la Policia té obert un expedient informatiu a l'agent, encara que el manté en actiu des de llavors, sense suspensió cautelar de cap mena. A més, és important el detall que la seva defensa en aquesta causa corre del seu compte, pel que ha contractat un advocat privat, i no de l'Administració de l'Estat, en considerar-se que els fets en els quals I. R. està implicat no van succeir en acte de servei. La sentència d'aquest cas determinarà el futur professional del funcionari de policia, segons l'expedient obert.