ACPV activa una campanya pels drets lingüístics per apoderar els valencianoparlants

Erradicar la manca de conscienciació dels valencianoparlants, dinamitar la desemparança assumida davant les constants discriminacions i passar decididament a l’acció. El propòsit final: deixar de ser valencianocallant per convertir-se en un valencianoparlant de ple dret. Això és el que persegueix la campanya “Tenim Drets”, el nou instrument amb què Acció Cultural del País Valencià (ACPV) engresca la societat valenciana a denunciar els casos de vulneració dels drets lingüístics que patim davant diferents administracions d’una forma efectiva.

Partint de la Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià, redactada el 2006 pels lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve, l’entitat cultural posa al servei de la ciutadania una completa pàgina web amb un corpus d’informació i assessorament al voltant dels drets lingüístics i els protocols a activar per fer-los valdre i poder viure plenament en català. Fins a 41 models de formulari es despleguen en aquest web perquè els usuaris, ja siga directament o autoritzant l’entitat, puguen adreçar-se i ser atesos en valencià amb totes les administracions assentades al País Valencià, demanar una escriptura notarial, fer inscripcions en els registres públics, adaptar el nom i els cognoms o presentar reclamacions, entre altres.

Els dos lingüistes encarregats de perfilar la campanya assenyalen que el marc legal actual és molt limitat però, alhora, reconeixen que sovint s’aprofiten poc els drets i les possibilitats que tenim reconeguts. Per això, advoquen per exigir els drets actuals com a únic camí per eixamplar-los i canviar-los. Per la seua banda, Toni Gisbert, secretari d’ACPV, sosté que la campanya s’incardina en un context de qüestionaments dels drets elementals a Europa i creu necessari fer propostes concretes, útils i en positiu dins el context legal existent per garantir avenços quantificables.

A més d’apel·lar a les consciències individuals, Gisbert fa una crida a l’actual Govern valencià i als partits que l’integren. “Si realment creuen en els drets lingüístics, no n’hi ha prou amb la retòrica”, afirma. El secretari veu instal·lat el Botànic en dinàmiques conservadores i reclama major cobertura legal. No debades, ACPV és una de les entitats que continua reivindicant amb insistència una nova llei d’igualtat lingüística, amb una proposta redactada que està presentant aquests dies. Els altres reclams de l’entitat fan referència a la reforma de la Llei de la Funció Pública per a aplicar la competència lingüística, la reciprocitat entre À Punt i TV3 i l’entrada de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull.

La iniciativa d’ACPV arriba uns dies després de conèixer l’informe del Consell d’Europa que assegura que el català es troba en una situació preocupant al País Valencià, sobretot en l’àmbit de l’administració de l’estat i el sistema judicial. Són dos dels sectors protagonistes, precisament, en les vulneracions dels drets dels valencianoparlants. Alfons i Francesc Esteve imputen l’alta mobilitat en la funció pública com a causa de la dada i, en conseqüència, consideren urgent la instauració de la competència lingüística. A banda de l’àmbit públic, els lingüistes aposten per un enfortiment, dins la futura llei d’igualtat lingüística, dels drets de disponibilitat lingüística en tots aquells comerços o establiments del País Valencià on hauran com a mínim d’entendre obligatòriament el valencià.

Potestat sancionadora

L’altre dels deures pendents que es pretén recollir en la futura legislació és el desplegament de sancions per les actituds discriminatòries cap a la llengua pròpia. De fet, des d’ACPV recorden que l’actual Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983, passa de puntetes sobre aquesta qüestió, cosa que impossibilita parlar de garanties dels drets dels valencianoparlants. Una mancança que els lingüistes corregeixen en el text proposat per a la futura llei, que s’inspira en les sancions dels comportaments lgtbifòbics recollits a la legislació valenciana actual.

De fet, la recent batejada Oficina de Drets Lingüístics (ODL) de la Generalitat tampoc assumeix potestat sancionadora. Precisament, el passat 24 de setembre, en el marc del Dia Europeu de les Llengües, aquest òrgan institucional lliurava la memòria de dades de l’any 2018 a les Corts Valencianes i a la Delegació del Govern espanyol. L’ODL, creada l’octubre de 2017 pel Govern valencià, exposava que havia rebut un total de 87 sol·licituds, de les quals 31 han sigut reclamacions (36%), 53, suggeriments (60,7%) i 3, consultes (3,4%). El valencià apareix com la llengua vulnerada en el 88,5% de les sol·licituds i un 86,2% han estat relacionades amb fets que han tingut lloc en l’àmbit públic. Per matèria, les dades de l’ODL indiquen que les sol·licituds estan relacionades amb Internet i xarxes socials (40,2%), retolació i toponímia (24,1%), relació escrita (18,4%), atenció oral (13,8%) i altres (3,4%).

Entre aquestes vulneracions, l’òrgan es fa ressò de les demandes de la retolació a les carreteres i els aeroports valencians, les sol·licituds adreçades a ajuntaments que demanen que el contingut de webs i xarxes institucionals no estiga només en castellà, les demandes que persegueixen que la legislació consolidada del BOE es puga consultar en el seu web en valencià, l’atenció a les persones valencianoparlants a les estacions de Renfe de València i Xàtiva, la deficient atenció a una consumidora en una sucursal bancària de València o la reiterada actitud hostil d’una metgessa amb diversos pacients valencianoparlants.

Les forces de seguretat de l’Estat, al capdavant

“Por mis cojones, que te llamas Francisco Javier”, “Açò no és Catalunya”, “¡Háblame en español!”, “Solo quiere dilatar el procedimiento”, “Estamos en España”, “No estamos obligados a saber catalán; solo castellano”, “¡En cristiano!”. Són algunes de les fórmules resoltes per les administracions públiques de l’Estat espanyol cap a ciutadans catalanoparlants d’arreu del domini lingüístic. Totes elles són reals i, juntament amb altres molts casos, formen part de l’informe de discriminacions lingüístiques corresponent a l’any 2018 publicat per Plataforma per la Llengua. L’ONG del català denuncia que els casos de discriminació i vexació dels catalanoparlants es relativitzen com a “excepcions” i “casos aïllats”, o bé es neguen directament.

Segons el mateix informe, entre març de 2007 i desembre de 2018, s’han detectat 83 casos de discriminació a Catalunya, 52 al País Valencià, 20 a les Illes Balears, 1 a la Franja de Ponent i uns altres 4 en altres territoris. L’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques que envolten la ciutat de València concentren més d’un terç d’aquests incidents. L’administració central apareix implicada en la majoria dels casos, tot i que també en són protagonistes, amb una incidència menor, les administracions autonòmica i local. Per organismes o institució, les forces de seguretat de l’Estat (65) lideren un rànquing que és seguit per jutjats i registres (38), serveis de salut (21), Renfe/Adif (11), corporacions locals (10), educació (4), atenció al ciutadà de l’Administració de l’Estat (3), federacions esportives (3), centres integrals (1) i centres penitenciaris (1).

En un report complementari de la mateixa organització no governamental, es comptabilitzen un total de 570 queixes per motius lingüístics registrades durant 2018, la majoria d’elles a Catalunya. Tal com explica Plataforma per la Llengua, aquesta xifra suposa un augment del 32,2% respecte del 2017, quan es van rebre 431 queixes, i és la més elevada des de l’any 2013, superant, per primera vegada, les 500 queixes. L’increment, assenyalen, va de la mà d’un augment constant de les reclamacions dirigides al sector públic, que han passat de representar el 19,2% l’any 2013 al 37% l’any 2018.

Més enllà de les dades registrades, Plataforma per la Llengua apunta que són milers les persones discriminades cada any per parlar en català. Des de l’any passat, l’entitat porta a terme la campanya “Prou de catalanofòbia”, que reclama als governs de les diferents administracions un pla de xoc de mesures per acabar amb la impunitat. Entre les demandes, s’inclou l’aprovació de noves lleis sancionadores contra qui discrimina, la presència de cartelleria a tots els equipaments públics, la dotació del govern i els cossos policíacs de programes d’investigació, prevenció i abordatge de la catalanofòbia, així com l’obligatorietat dels treballadors públics de dominar el català a tots els graons administratius.