Finalment, el curs escolar arrencarà la setmana vinent sense mobilitzacions dels docents, gràcies a l'acord que s'ha tancat aquest dijous a la tarda entre el Departament d'Educació i els sindicats del sector. El factor que evitarà la mobilització i les vagues -que estaven previstes per als dies 7 i 28 d'aquest mes- és el compromís del Govern de contractar 3.500 docents més i injectar 170 milions al sistema educatiu català, que permetrà que els mestres i professors passin a tenir una hora lectiva menys i recuperin la seva antiga jornada. La reducció d'una hora lectiva, però, es farà efectiva a partir del gener, tot i que els sindicats en defensaven l'aplicació des d'aquest mateix mes. En tot cas, finalment han decidit desconvocar les protestes, que van marcar bona part dels darrers mesos del curs passat.

Educació tot just havia plantejat aquest dimecres la possibilitat de reduir una hora lectiva als docents a partir del gener. L’acord s’ha escenificat al Departament de Treball després d’una reunió aquesta tarda. Després de la signatura, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha donat la mà a tots els signants donant-los les gràcies. En una compareixença d'aquest mateix matí, el conseller ja s'havia mostrat convençut que s'arribaria a una entesa. La reducció de l'hora lectiva era una de les línies vermells dels sindicats de docents i significarà que els de primària tornaran a fer 23 hores de classe i els d'ESO, 18.

"La lluita ha donat fruits"

En nom del comitè de vaga, Elisabet Pericas, ha constatat que la "lluita ha donat fruits". Al seu parer, el Departament d’Educació s’ha vist "forçat a signar un acord" i a reduir una hora lectiva l’horari a tots els docents perquè la puguin destinar a altres usos. Els set sindicats que han signat l'acord han avisat que estaran "vigilants" perquè es compleixi l’acord i que durant el primer trimestre es faci un calendari per abordar la resta de reivindicacions plantejades. Si això no fos així, la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha alertat en el torn de preguntes que es convocarien noves mobilitzacions.

Per la seva part, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha qualificat l’acord d’"històric" i de "punt d’inflexió", i ha subratllat que no es produïa un pacte així des de fa més de 20 anys. Cambray ha destacat que es reverteix d’aquesta forma la "principal retallada que quedava per revertir". Al seu parer, aquest acord "incrementa la qualitat educativa", perquè els docents dedicaran aquesta hora a fer "coordinació de qualitat, a fer una atenció de més qualitat a les famílies".  Finalment, ha garantit que el departament seguirà negociant.

Al matí el conseller havia destacat que fins ara havia fet set propostes d’acord, i totes elles han estat rebutjades pels sindicats. Respecte a l’última, havia volgut recordar que l’increment d’una hora lectiva va venir marcat per les primeres retallades, fa 10 anys, i que en cap cas s’ha començat a aplicar durant l’actual legislatura, des de fa un any i mig. La mesura implicarà la contractació de 3.500 nous professionals i la injecció de 170 milions al sistema educatiu català. Es tracta de 1.500 mestres i 2.000 professors que s’incorporaran a partir de l’1 de gener.

Reducció d'alumnes

En la roda de premsa del matí, també havia explicat els principals canvis educatius que incorpora el nou curs, que són diversos. Un curs que comença amb quasi 1,8 milions d’alumnes, 5.000 menys que el 2021-2022, bàsicament per la reducció d’infants a Infantil i Primària però també a Secundària. El primer dels canvis és que ja no hi haurà mesures sanitàries per la Covid-19: ni mascaretes, ni grups bombolla ni altres mesures que s’havien aplicat durant els últims tres cursos.

Una altra qüestió cabdal d’aquest curs és el model lingüístic. Després de la modificació de la legislació per fer inaplicable la sentència del 25% de castellà a les aules, el conseller ha explicat que s’ha enviat una ordre a tots els centres per no aplicar percentatges lingüístics. "Cap aula d’aquest país aplicarà percentatges en l’aprenentatge de llengües", ha afirmat.

Això implica que els centres que ja n’aplicaven, aquells afectats per sentències judicials específiques -i no la genèrica emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)- tampoc hauran de seguir fent-ho. Tot plegat s’ha comunicat tant als centres com al propi tribunal, que ja va acceptar que la sentència no es podia aplicar en haver canviat el marc legislatiu.

Canvi del calendari, reducció de ràtios i gratuïtat de l'I2

Entre els altres canvis que s’apliquen aquest curs 2022-2023 hi ha el canvi del calendari escolar, una de les mesures estrella del Departament i que més crítiques va aixecar per part dels sindicats. A Primària, començarà dilluns que ve, 5 de setembre, i a Secundària, el 7. A més, es redueixen les ràtios a 20 alumnes a Infantil 3 (I3) i s'inicia la gratuïtat de l’I2. També es comença a desplegar el decret d’admissió per combatre la segregació escolar i es modifiquen els processos d’admissió a la Formació Professional.

La modificació dels currículums també ha estat un dels cavalls de batalla dels sindicats, que s’han queixat de la improvisació i manca de preparació del Departament. Educació, però, esgrimeix que el canvi ve de la modificació de la legislació espanyola i que per primer vegada s’ha comptat amb la participació de la comunitat educativa. Per ara s’aplicarà els cursos imparells i a partir del 2023-2024, també als parells. Per últim, el Departament remarca que s'acabrà el curs amb un percentatge d'interinatge "històric", al voltant del 10%, quan fins ara era del 25%.