Amb l'inici del desconfinament esportiu i les mencions explícites del BOE als professionals de l'esport per reprendre els entrenaments és lògic preguntar-se què passarà amb les diferents lligues espanyoles. Si bé en la regulació governamental derivada de l'estat d'alarma i la crisi sanitària hi havia un criteri únic i tothom va parar en sec, la manera de reprendre el fil per part de cada competició és tot el contrari. Un desori o més ben dit un campi qui pugui. Cada esport ha decidit per lliure i en alguns casos les diferències sobre els campionats són notòries en virtut de si els juguen homes o dones.

Allò de què cada terra fa sa guerra es podria aplicar a cadascun dels grans esports d'equip d'aquest país. L'organització de lligues en mans d'empreses ad hoc o de les pròpies federacions fan impossible d'enquadrar en una mateixa foto tots els esports. Els factors claus que segreguen les competicions entre les que volen mirar d'acabar la temporada (quan i com sigui) i les que ja han abaixat el teló del curs són les retransmissions televisives i els interessos econòmics dels clubs. Partint del fet que tot l'esport que es pugui reprendre es jugarà sense públic a curt termini i amb aforament molt reduït més endavant, les setmanes de confinament han servit perquè cada cas resolgués per si mateix. La pràctica totalitat de solucions, lluny de ser salomòniques, han generat controvèrsia.

El biaix de gènere

Futbol i bàsquet són els dos grans esports d'aquest país, per espectadors i interès televisiu. Tant La Liga com l'ACB acabaran fent servir les setmanes d'estiu que convingui i per interès acordat de tots els clubs. Només en el cas masculí, és clar. Les lligues femenines de futbol i bàsquet no es disputaran. En el primer cas la decisió podria ser oficial aquest mateix divendres amb força números que el FC Barcelona sigui el campió. En el cas del bàsquet, s’ha optat per no repartir títol femení i decretar nul el campionat.

La lectura econòmica indica que l'esport masculí no s'ho pot permetre. En el cas del futbol hi ha un pla fins i tot de disputa intensiva de tres partits per setmana per acabar la competició amb el que han fet pinya LFP, Federació i CSD, un trio inaudit. Hi haurà futbol al juny i juliol i l'Associació de Futbolistes no ho acaba de veure clar. En el cas del bàsquet s'ha acordat la disputa d’un playoff entre els 12 primers classificats per decidir el títol. Una mena de fase final, probablement amb seu fixa.

El biaix diferencial de gènere es manté a Europa. L'Eurolliga femenina va baixar la persiana, mentre la masculina manté activa la competició i es disputarà sempre que es pugui en un format singular.

Els altres esports

Entre la resta de disciplines només el futbol sala advoca per una fase final a vuit que decideixi la Lliga. La resta han posat punt final a la temporada, però no per això s'estalvien polèmiques: en la decisió sobre les competicions cal determinar què passa amb campionats, classificacions, ascensos i descensos i això porta cua. El Vic de Tennis Taula femení ha estat un perjudicat clar de la decisió de la seva federació: anava líder però li han tret la lliga per donar-la a l'UCAM Cartagena en base a un discutible càlcul ponderat de punts dels partits que encara s'havien de jugar. O les divisions d'honor de waterpolo, on s'ha proclamat campions als líders. Un nou títol pel Barceloneta en masculí i la primera lliga del Mataró en categoria femenina, decisió que ha impugnat el vigent campió, el Sabadell, i que obvia completament els playoffs.

En el cas del rugbi, la diferència de gènere inicial s'ha acabat corregint. En una decisió força inexplicable la Federació Espanyola va decidir aplicar criteris diferents en les lligues masculina i femenina. Feien finalitzar la competició masculina, amb descensos inclosos, però preveien més partits entre les dones en una lliga sense canvis de categoria. La barrabassada va durar 72 hores davant la pressió social: no hi haurà més rugbi fins la temporada que ve i el criteri s’ha unificat.

L'hoquei patins i l’handbol també han acabat validant la classificació del moment en què es va parar la lliga, executant tots els ascensos de llavors i amb triple títol català per al Manlleu i al Barça per partida doble. El Liceo gallec, únic equip de l'OK Lliga que no és català, ha criticat la decisió i ha amenaçat amb deixar la competició i passar a la lliga portuguesa. Per últim ens fixem en el voleibol: el dia després de l’estat d’alarma ja va donar per tancat el curs tot esperant que el 2020-2021 sigui el del retorn a la "vella normalitat".