MITJANS DE COMUNICACIÓ'À Punt', la nova televisió pública del País Valencià, s’estrena aquest diumenge

À Punt arrenca les seves emissions aquest diumenge gairebé amb la mateixa voluntat de mirar cap al futur que Fra Luis de León quan es va retrobar amb els seus alumnes de la Universitat de Salamanca i va reprendre les seves classes amb la frase "com dèiem ahir", després dels quatre anys que va romandre pres en les masmorres de la Inquisició.

I certament, À Punt, la nova plataforma informativa de televisió, ràdio, web i xarxes socials no començarà les seves emissions amb una salutació institucional a l'ús, sinó que ho farà amb l'informatiu À Punt Notícies a les 14.30 hores del diumenge, amb la normalitat que pugui tenir un programa informatiu. Aquest espai estarà presentat per les periodistes Adelaida Ferre i Vanessa Gregori. Després de l'informatiu li seguirà el magazín de tarda À Punt directe, on serà el nou ministre de Cultura i Esports, el valencià Màxim Huerta, com a estrella invitada.

Així d'alguna manera es tracta de reconnectar cinc anys després amb els valencians, passant pàgina en quatre hores a un lustre d'aquella imatge congelada del 29 de novembre de 2013, quan Canal 9 va ser clausurada pel PP per sempre.

L'engegada de la nova televisió autonòmica valenciana es va iniciar gràcies al triomf de l'esquerra al País Valencià, que va aconseguir la majoria absoluta en Les Corts, després de les eleccions autonòmiques de maig de 2015. PSPV-PSOE, Compromís i Podem del País Valencià, van acordar elaborar i un document comú d'objectius que es va denominar el "Pacte del Botànic" i entre ells es va establir el compromís polític de "garantir el dret fonamental a la informació mitjançant una ràdio i televisió públiques valencianes". Aquest pacte va ser signat l'11 de juny de 2015.

Un any després d'aquell pacte progressista, superades les enormes trames legals i administratives, el juliol de 2016 va entrar en vigor la llei del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d'Àmbit Autonòmic, de Titularitat de la Generalitat Valenciana, que engegava la maquinària de la nova televisió, creant la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), amb el seu Consell Rector, i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana (La Societat), amb la seva directora general, Empar Marco i Estellés -exdelegada de TV3 al País Valencià- al capdavant.

Just ara, dos anys després de la signatura del Pacte del Botànic, comença oficialment les seves emissions la plataforma À Punt, on l'aposta informativa serà el seu eix fonamental, al costat de l'entreteniment, utilitzant per a això totes les opcions que ofereix la tecnologia, per la qual cosa parlar solament del concepte "televisió" per referir-se a À Punt seria obsolet.

Continguts del món des d’una perspectiva valenciana

Certament la nova plataforma informativa multimèdia que s'engega estarà entre les tècnicament més avançades del mercat, i se sustentarà sobre tres pilars fonamentals: la informació, l'entreteniment de qualitat per a majors i petits i la potenciació de la producció externa valenciana per a la realització de continguts diversos, com a programes, cinema, sèries, concursos i altres formats i no s'assemblarà gens a Canal 9.

"Garantir el dret dels valencians a rebre informació en valencià, amb continguts del món i per al món des d'una perspectiva valenciana, i per descomptat gens folklòrica, és l'objectiu principal de la plataforma À Punt que ja està en marxa", afirma el professor de la Universitat de València i escriptor Rafa Xambó, membre en representació de Compromís, del Consell Rector.

"Nosaltres hem apostat per la potenciació de la indústria audiovisual valenciana que vivia moments molt difícils i que havia estat marginada pels gestors de l'extinta RTVV en mans del Partit Popular, i que va aguditzar la seva crisi amb el tancament de Canal 9. Per això, el nostre suport a l'audiovisual valencià és prioritari i en aquest sentit hem pres moltes decisions sobre aquest tema encaminades a la recuperació de la indústria audiovisual i la generació d'ocupació".

Si algú somia amb el retorn de concursos a l'estil de "La Paella Russa", de programes de les vísceres com "Tómbola", o xuclar-se hores veient reposicions cinematogràfiques americanes que l'hi vagi llevant del cap.

Segons compte Rafa Xambó, que encaixa perfectament en el perfil d'un home del renaixement, "des del Consell Rector hem pres moltes decisions rellevants i entre unes altres fer sostenible la televisió pública. Entre aquestes decisions es va acordar no contractar amb la Warner el seu catàleg cinematogràfic, com es fa en moltes cadenes, on per cada pel·lícula bona o d'estrena hi ha desenes de morralla en quantitat, i amb preus inassumibles. Les nostres prioritats són unes altres".

Assegura Xambó, que el contracte amb Warner, d'haver-se signat, hagués suposat un desemborsament de 8 milions d'euros trianuals. "Aquesta és una suma absurda. Aquestes quantitats les destinem a potenciar la producció audiovisual externa, amb productores valencianes, i apostar també pel cinema europeu doblat i en versió original; sèries de qualitat, en resum, apostar per professionals de la nostra terra". En aquest sentit el conseller de la Corporació, de Compromís, estima que "aquestes decisions econòmiques adoptades per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació han generat ja entorn de 2.000 ocupacions directes, gràcies als beneficis que representa invertir recursos en la nostra pròpia indústria audiovisual amb l'obertura de À Punt".

La Societat espera comptar amb un pressupost de 46 milions d'euros dels quals 20 seran per a personal i altres 20 per a “treballs realitzats per altres empreses”.

La redacció de la plataforma remodelada acollirà als 300 professionals de la cadena que participen en procés de producció i emissió de notícies: periodistes, ENGs, realitzadors, càmeres, meteoròlegs, assessors d'estil i llengua, experts en web i xarxes socials i managers. L'espai s'utilitzarà també com a plató de televisió i ha estat batejat a la seva redacció integrada amb el nom de 'Tirant Lo Blanc', l’obra de Joanot Martorell. Els quatre estudis de ràdio estan dedicats a la memòria de  reconeguts periodistes valencians: Rosa Solbes, Emili Gisbert i Toni Mestre. L'estudi dedicat a les actuacions i entrevistes musicals es denominarà Al vent, dedicat al cantant Raimon.

Mentrestant, la maquinària està en marxa amb minisèries preparant-se, com ara Açò és un destarifo, coordinada per l'actor Carles Alberola. O amb programes per difondre la cultura i les arrels valencianes com ara Bambant per casa, protagonitzada pels músics Miquel Gil i Pep Gimeno El Botifarra. O Trau la llengua, presentada pel còmic Eugeni Alemany i que busca reivindicar la pluralitat de la llengua pròpia. Carolina Ferre i Clara Castelló, rostres de RTVV, seran les cares dels magazins informatius de matí i de vesprada de la cadena pública.

La recerca i la denúncia periodística amb Punt Doc

La nova graella de la plataforma À Punt incorpora un element essencial com és el periodisme de recerca independent, la qual cosa que va brillar per la seva absència a la desapareguda Canal 9. "Els documentals i reportatges de recerca també tenen el seu espai en la nova plataforma, i per a nosaltres juguen un paper fonamental per a la societat i a través d'una televisió pública", assenyala Rafa Xambó. Per això cada setmana hi haurà un espai anomenat Punt Doc que conduirà la periodista i escriptora menorquina Esperança Camps. Precisament Esperança Camps va ser nomenada en el 2015 consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern de les Illes Balears, càrrec al qual va renunciar l'abril de 2016 per discrepàncies amb el seu partit MES. Està per veure si seguiran l'estil de programes d'èxit com Sense Ficció o 30 Minuts de TV3.

Futbol en directe no, bous al carrer sí. Tema polémic.

El que tampoc tindrà la plataforma À Punt serà futbol en directe, ha hagut de reconèixer la directora general Empar Marco. "La compra de partits de futbol de la lliga és inassumible. Però si haurà contingut amb resums".

En aquest sentit serà 'València Imagina TV' (VITV), associada al grup Mediapro, propietari dels drets la Lliga, qui oferirà dos programes amb resums de futbol de primera divisió. Per a la temporada 2018-2019 À Punt abonarà 2,7 milions d'euros, després de les negociacions amb el grup de producció audiovisual.

I malgrat l'anunciat inicialment per la mateixa directora general de la plataforma, À Punt si emetrà festes taurines, tot i que encara està per veure com evitaran donar imatges de maltractament animal.

Tal i com diu la llei de creació de l'ens i com s'ha manifestat en reiterades ocasions, À Punt donarà cobertura a les notícies que es considerin rellevants en la vida dels pobles i ciutats del País Valencià, la qual cosa inclou les tradicions i festes de bous. Això, tenint en compte, que "en À Punt hi caben totes les sensibilitats, es buscaran les fórmules per fer compatible informar sobre les tradicions d'arrel popular amb la no exhibició de maltractament animal", segons una nota del Consell Rector.