Memòria històrica936 catalans van morir als camps de concentració nazis de Mauthausen-Gusen

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest divendres les dades de totes les víctimes de l’Estat que van morir als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen. En total són 4.427 persones, de les quals 936 havien nascut a Catalunya. En concret, 469 provenien de Barcelona -la província d’origen d’un major nombre de víctimes-, 209 de Tarragona, 143 de Lleida i 115 de Girona. Les dades que ofereix el BOE inclouen els noms i cognoms de les víctimes, així com la seva província d’origen, la data de naixement i la data de defunció.

La publicació de les dades pretén facilitar als familiars el registre de les víctimes com a morts. L’ordre de fer-les públiques la va donar la jutgessa encarregada del Registre Civil Central i suposa complir una de les iniciatives de la Llei de Memòria Històrica per a la reparació de les víctimes del nazisme. Durant un mes, els familiars i interessats podran presentar al·legacions i sol·licitar correccions en les dades publicades i posteriorment les víctimes podran ser inscrites en el registre de morts, un estatus que encara no tenien. Segons el Ministeri de Justícia, la iniciativa també vol reparar “els més de 10.000 espanyols deportats a camps de concentració pel govern franquista, dels quals més de la meitat va perdre-hi la vida”.

La llista que s’ha publicat ha estat coordinada per un grup d’historiadors dirigit pel professor de la Universitat Complutense Gutmaro Gómez Bravo. No amaguen que pot contenir errors, ja que molts presoners “tenien por que hi hagués represàlies contra les seves famílies o companys polítics”. En opinió de la magistrada Amalia Basanta, la instructora de l’expedient, el fet que se les pugui inscriure a partir d’ara al registre civil és una manera “de tornar-los la dignitat” a les víctimes.

La majoria de les víctimes eren republicans que van exiliar-se a França al final de la Guerra Civil i que van integrar-se a l’exèrcit francès o a la Resistència francesa, tot i que també hi havia dones i nens provinents dels camps de refugiats de la Catalunya Nord. Quan l’Alemanya nazi va ocupar França, bona part d’aquests republicans van ser traslladats als camps nazis, gràcies a l’acord que va signar amb el règim de Hitler l’aleshores ministre de Governació i cunyat de Franco, Ramón Serrano-Suñer.

Alliberat per l’exèrcit nord-americà el 5 de maig de 1945, el complex de Mauthausen-Gusen va ser un lloc de destí sobretot de presoners polítics. Quan el camp de Mauthausen va estar ple, es va obrir el de Gusen I, a menys de cinc quilòmetres i el 1944 se n’obririen encara dos més: Gusen II i Gusen III. Tot i que no hi ha xifres exactes, alguns estudis situen en unes 125.000 persones el nombre mínim de víctimes mortals, de les quals unes 45.000 van ser a Gusen.