El 90% de les víctimes d'infiltracions policials a Catalunya té insomni i el 70% malsons o pensaments suïcides

Una anàlisi forense basada en el protocol d'Istanbul sobre víctimes d'infiltracions policials a Catalunya ha revelat les seqüeles dels afectats: el 90% dels afectats pateix insomni, el 60% imatges traumàtiques en què apareix la policia i el 70% malsons i pensaments suïcides. Entre el 72% i el 85% dels entrevistats presenta pèrdua d'autoestima i deteriorament de la mateixa imatge, i moltes de les víctimes dones han desenvolupat trastorns alimentaris.

Ho ha detallat aquest dijous Pau Pérez, especialista en atenció psicosocial en situacions de vulneració de drets humans, en la Comissió d'Investigació sobre la Infiltració de Policies del Parlament de Catalunya. Segons ha explicat, l'impacte personal ha estat "greu" i s'ha estès a l'àmbit laboral i social. Per això, conclou que es pot parlar de danys morals i, fins i tot, de tortures.

El procés d'avaluació ha evidenciat que les víctimes presenten trets comuns i indicadors d'afectació molt severa. L'especialista ha considerat que caldria impulsar mesures de reparació moral des de les institucions. També ha afirmat que quan van iniciar el procediment van trobar-se amb "persones destruïdes": "No volien fer una avaluació perquè no estaven en condicions de parlar i van necessitar un acompanyament per poder-hi fer front".

Pérez ha detallat que els afectats presenten impactes clínics aguts amb quadres depressius en el 60% dels casos, crisis d'angoixa en el 70% dels afectats, agorafòbia o estrès. Entre el 72% i el 85% de les persones ha admès haver experimentat una pèrdua d'autoestima i un deteriorament sever de la seva pròpia imatge. Moltes de les víctimes dones han desenvolupat especialment trastorns alimentaris com anorèxia o bulímia, rebuig per la mateixa imatge i el propi cos. També conductes obsessives com la neteja compulsiva vinculades amb la percepció de viure en "espais contaminats".

En la majoria dels casos aquests episodis estan vinculats amb la sensació d'humiliació que s'ha viscut i el dany irreversible, sempre segons ha explicat l'expert. "No es pot menysvalorar l'impacte psicològic d'aquests fets", ha apuntat. En alguns casos s'han trencat "límits ètics del que es la tasca policial", ha afegit.

Quatre casos destapats

Segons va destapar la directa, al juny de 2020 l'agent del Cos Nacional de Policia Ignacio José Enseñat es va infiltrar en l'esquerra independentista i en el moviment per l'habitatge de Barcelona sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pons. Set mesos després, ho feia Daniel Hermoso Pérez en moviments socials barcelonins, instal·lat al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, mentre que posteriorment es va destapar el cas de R.M.F., en aquest cas en l'activisme valencià. El darrer cas va ser el de Maria Isern Torres, infiltrada durant més de tres anys en moviments socials de l'independentisme, l'antiracisme i el dret a l'habitatge de Girona i Salt.