La Zubaida Abd Elaal és una dona egípcia de 87 anys que acaba d'aprendre a llegir i a escriure. Enmig de tantes notícies esfereïdores, testimonis com el d'ella recorden frases fetes que tenen a veure amb allò de què tot és possible. Però el contrapunt d'aquesta àvia que ha pogut complir el seu somni d'anar a escola són les nenes de l'Iran, que per si no ho tinguessin prou complicat, ara corren el perill de ser enverinades amb gas mentre són a col·legi.

El 2023 la lluita pels drets i les llibertats fonamentals de les nenes encara és necessària, i com que la lectura és un dels camins cap a la llibertat, des de Públic recomanem vuit títols escrits per dones. Entre aquestes lectures hi ha obres autobiogràfiques, personatges amb qui ens podem identificar i d'altres que ens recorden que en moltes societats les dones són com els gerros, se les queda qui les trenca.

'Materials de construcció', Eider Rodriguez (Periscopi, en català; Random House en castellà)

El retrobament a una habitació especial de la unitat d'ictus entre un pare i una filla que fa dècades que no es parlen és el punt de partida de la primera novel·la de l'escriptora basca Eider Rodríguez. El que no es diu pot ser més perillós que el que es verbalitza, i és amb aquest material que l'autora ha construït un relat colpidor, i no ho és només perquè aquesta és una obra autobiogràfica sobre l'alcoholisme del pare de l'autora, sinó perquè Eider Rodríguez sap fer literatura de la pròpia experiència, incomodant i commovent, amb intel·ligència i honestedat.

'El retrat de matrimoni', Maggie O’Farrell (L’altra editorial)

Guanyadora del Women's Prize l'any 2020, Maggie O'Farrell és una autora acostumada a despistar a les lectores més avesades. Aquesta vegada ens trasllada a la Itàlia del segle XVI i la protagonista és Lucrecia, la tercera filla del duc de Mèdici. El personatge gaudeix de la seva posició privilegiada fins que als quinze es veu obligada a casar-se amb el promès de la seva germana gran. És llavors quan la mort de la seva germana gran l'obliga a casar-se amb 15 anys i a començar una lluita per a la supervivència (malgrat que va tenir una vida molt curta). En aquesta ocasió l'autora de Hammet se supera portant al límit una manera d'explicar que barreja la ironia i l'humanisme amb molt d'enginy.

'L'amant fantasma', Lisa Taddeo (Més llibres)

L'autora de Tres dones i Animal en aquest volum reuneix nou relats protagonitzats per dones que arrosseguen les ferides que els hi han provocat els homes. Algunes són dones obsedides i encegades per amor, d'altres desenganyades massa tard i ofegades per una realitat que les ofega. No són històries amables, però d'això Taddeo n'és una experta… Malgrat tot, sí que hi ha una presa de consciència d'aquests personatges, que sense caure en el moralisme fàcil, escampa una mica de llum i esperança.

'La llibreria del turó', Alba Donati (Edicions 62)

D'acord que hi ha moltes històries que prenen les llibreries com a escenari, hi ha un munt de llibres i també pel·lícules que tracten el tema. I aquest títol se suma a la tribu amb el valor afegit que es tracta del testimoni personal de l'autora que va obrir una petita llibreria el desembre del 2019 a Lucignana, el poble de la Toscana on va néixer.

Donati és una apassionada dels llibres com demostra la iniciativa d'obrir una llibreria en un poble de 180 habitants. Però amb aquest volum, també demostra que és una apassionada de les persones i que té una habilitat especial a l'hora de narrar les observacions que fa de la vida humana.

'Amor y pérdida', Amy Bloom (Folch & Folch)

No tothom té la capacitat o valentia de poder decidir com morirà, i segurament morir amb dignitat és una de les preocupacions de totes les persones que pensen en com encara el final. D'una mort digna, però també d'un gran amor és del que parla aquest relat autobiogràfic de l'escriptora Amy Bloom. Quan al marit de l'autora li van diagnosticar Alzheimer es van preparar per al final, i com van emprendre aquest darrer viatge és el que explica aquest Amor y pérdida que va sumant lectors arreu del món després que hagi encapçalat les llistes dels més venuts al The New York Times.

'La decisió', Viola Ardone (Columna)

Als anys seixanta la llibertat de les dones era un oxímoron i encara ho devia ser més als poblets de Sicília com el que apareix en aquesta novel·la. La protagonista és l'Oliva Denaro una nena que està aterrida per al moment que li vingui la regla perquè té massa present allò de "La dona és com un gerro: qui el trenca se'l queda" (primera frase de la novel·la). Per circumstàncies que no direm per evitar espòilers, l'Oliva es rebel·la contra el patriarcat imperant, i compta per sort amb el suport del seu pare, sens dubte un dels encerts de la trama d'aquest llibre que atrapa des de la primera pàgina.

'La mestra i la Bèstia', Imma Monsó (Anagrama)

Imma Monsó és una de les autores més sòlides i talentoses de la narrativa catalana i amb aquesta novel·la construeix uns personatges difícils d'oblidar. La protagonista és la Severina, una jove que des dels sets anys s'ha preparat per perdre-ho tot i a tothom. El llibre narra la peripècia de la Severina quan amb 19 anys arriba a un poblet fictici del Pirineu ribagorçà l'any 1962.

L'adaptació a l'entorn rural i la digestió de les pèrdues del passat són els ingredients principals d'una novel·la on Monsó ha aprofitat per connectar amb el seu passat familiar.

'Les nostres mares', Gemma Ruiz (Proa)

En aquesta novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2022, Gemma Ruiz Palà ha construït deu dones que planten cara a les gàbies d'or, es rebel·len contra la càrrega mental i contra el llast de certs temes com los deberes conyugales que marcava la dictadura franquista, entre moltes altres coses. Perquè com assenyala la mateixa autora, Les nostres mares és un llibre que homenatja a totes les dones que ens han ensenyat a caminar pel món. Un llibre que de ben segur interessa a moltes dones, però que també haurien de llegir molts homes per acabar de desenvolupar l'empatia vers les seves companyes de vida.