8 cinemes mítics de Barcelona que han desaparegut en els últims anys

Històricament, Barcelona ha estat una ciutat de cinemes. A principis dels 60, hi havia més d'un centenar de sales repartides majoritàriament pel centre de la capital catalana. De fet, Barcelona es trobava en el top 3 de metròpolis amb més cinemes del món. Diorama, Dorado, Fantasio, París, Pelayo... Actualment, no queda gaire cosa d'aquella època daurada, només la nostàlgia d'un passat cinematogràfic que encara ressona per les principals avingudes de Barcelona. 

Les sales de cinema van començar a viure un clar declivi als anys 80, amb l'arribada en massa de la televisió a les cases, la irrupció dels videoclubs i, a principis dels 2000, Internet i la pirateria. No cal dir que actualment les reines del consum audiovisual són les plataformes de streaming, l'estocada final a un sector que està buscant com sobreviure i adaptar-se en l'era de Netflix, HBO i Amazon Prime Video.

Una fórmula que potser han trobat les productores Isona Passola i Anna Rosa Cisquella, que juntament amb Flyhard Produccions i la cooperativa Barc, han decidit tirar endavant un projecte per donar una nova oportunitat als icònics Cinemes Texas de Gràcia. El 2020, el seu gestor va abaixar la persiana per la pandèmia i ja no va tornar a aixecar-les. A la tardor, però, tornaran a obrir reconvertits en un espai cultural: tindrà dues sales de projeccions de pel·lícules, un teatre i un espai gastronòmic i oferirà propostes culturals i lúdiques de tota mena. 

Els Cinemes Texas, però, són l'excepció. Repassem les sales de cinema més mítiques de Barcelona que han desaparegut en els últims anys per convertir-se en botigues, pàrquings o supermercats. 

Cinema Urgell 

Eren els cinemes més grans de Barcelona, amb un total de 1.832 localitats. El 2013, però, quan estaven a punt d'arribar als 50 anys de vida, van tancar per sis anys després, el novembre del 2019, convertir-se en un supermercat. Una de les últimes pel·lícules que va projectar va ser Fast & Furious 6. Els motius del tancament no van ser altres que el descens en el consum de cinema, la pujada de l'IVA de les entrades i les plataformes ja començaven a treure el cap. 

L'Urgell va obrir les seves portes durant l'època daurada de les sales de cinema a Barcelona, l'any 1963, amb la pel·lícula musical Carmen Jones, dirigida per Otto Preminger. Al llarg de la seva història ha projectat èxits com Tauró, ET o Indiana Jones.

Palau Balaña

El Palau Balañá, el gran multicinema del Grup Balañá, a tocar de l'estació de Sants, va tancar les seves portes el febrer del 2020, un mes abans de l'inici de la pandèmia. Les set sales estaven equipades amb tecnologia digital 3D.

El cinema, inaugurat el 1965, va ser la darrera de les grans sales que va obrir el fundador del grup, Pere Balañá Espinós. Tenia capacitat per a 1.600 espectadors, però el canvi d'hàbits dels consumidors va portar al seu tancament. Actualment està tancat. 

Cinemes Rex 

Encara podem veure l'emblemàtic edifici del cinema Rex en el número 463 de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Va obrir les portes el 24 de desembre del 1940 i va tancar definitivament el 29 de juliol del 2010. Oferia títols en versió doblada, però també s'hi projectaven cintes en versió original subtitulada.

L'última pel·lícula que va projectar va ser Le concert, del director francés Radu Mihaileanu. En els últims anys també va acollir el festival de documentals In-edit. Pertanyia al Grup Balañá.

Cinemes Casablanca Kaplan

Era un dels temples del cinema independent i d'autor de Barcelona, però el 2011, en plena crisi econòmica, va abaixar les persianes per convertir-se el 2018 en una botiga de roba.

El local del passeig de Gràcia estava regentat per Salomón Shang i va obrir les seves portes per primera vegada el desembre del 1980. Els primers títols que s'hi van projectar van ser: Cabeza borradora, de David Lynch, i Johnny Guitar, de Nicholas Ray.

Cinemes Alexandra 

La sala va obrir les seves portes per primera vegada el 1949 a l'emblemàtic edifici de la Rambla, que actualment és una botiga. Tenia capacitat per a 1051 persones, amb localitats repartides entre la platea i l'amfiteatre. Pertanyia a la família Castañé i la primera projecció va ser Sitting Pretty, una comèdia de la Fox.

Com a curiositat, el 13 de maig del 2002 es va desplomar la marquesina del cinema i va provocar dos ferits lleus. Gairebé deu anys més tard, el 2013, va tancar definitivament per la crisi del sector. L'última pel·lícula que s'hi va projectar va ser la que va inaugurar la sala feia seixanta anys, Sitting Pretty.

Club Coliseum 

Va ser l'últim gran cinema de la Rambla i un dels més senyorials, ja que estava ubicat en un dels edificis històrics més importants de Barcelona, projectat per Francesc de Paula Nebot. La primera pel·lícula que es va estrenar al Club Coliseum va ser el film biogràfic Valentino l'any 1978. L'última va ser El amanecer del planeta de los simios, l'any 2014. Actualment és una botiga. 

Aribau Club, el cinema dels mil noms

Sense avís ni comiats, les dues sales dels cinemes Aribau Club de Barcelona van projectar el juliol del 2018 les seves últimes pel·lícules. Les últimes projeccions van ser les cintes Lola Pater i Mary Shelley. El Grup Balañá va decidir tancar aquest històric cinema, inaugurat el 1936 com a Doré i adquirit per la família el 1976. 

Programat els primers any per la CNT, dos anys després va ser rebatejat com a Durruti, en homenatge al líder anarquista. Durant el franquisme va esdevenir el cinema Dorado, un nom que conservaria fins el 1994. Aquell any va passar a anomenar-se Club Doré, recuperant parcialment la denominació original. Finalment, la sala va adoptar el 2006 el nom amb què va arribat fins al seu tancament, Aribau Club.

Cinema Méliès

Els cinemes Méliès, ubicat al 102 del carrer Villarroel, també van tancar les portes el 2020 després de 24 anys per la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la Covid-19 i les males condicions de la finca

Les dues sales del cinema van obrir les portes per primera vegada el 20 de desembre del 1996 amb una programació que oscil·lava entre el cinema clàssic i el cinema europeu, alternatiu i d'estrena. El 2 de juny del 2011 el cinema va patir un incendi que el va obligar a tancar temporalment les seves portes, fins la seva reobertura el 5 de gener del 2012.