6 rutes per la Catalunya volcànica: descobreix el Parc Natural de la Garrotxa
Amb una superfície de 15.309 ha (amb 28 reserves naturals amb una superfície de 1.180 ha), en aquest espai natural protegit particular trobem quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques
Aleix Camprubí i Pont
Olot-
A Catalunya es pot passejar per indrets volcànics. De fet, ho podem fer en el que és considerat el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, com és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Ens ofereix indrets per visitar, activitats i equipaments i serveis turístics, per descobrir a fons aquest espai protegit. Amb una superfície de 15.309 ha (amb 28 reserves naturals amb una superfície de 1.180 ha), el seu àmbit és dins de la comarca de la Garrotxa, amb territori d'11 municipis.
Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant. Alzinars, rouredes i fagedes de gran valor paisatgístic tenyeixen aquesta zona preuada.
Cal destacar que els dies 26, 27 i 28 de maig torna el Garrotxa Volcanic Walking amb 13 activitats. Entre les activitats d'enguany destaca una passejada nocturna fins a l'Observatori Astronòmic Mas Mitjà Rural o l'excursió que combina els beneficis de la marxa nòrdica i els dels boscos terapèutics.
Amb tot plegat, us proposem sis rutes per trepitjar territori volcànic sense sortir de les fronteres catalanes. Gaudiu de la Zona Volcànica de la Garrotxa!
Fageda d'en Jordà - Volcà Santa Margarida - Volcà Croscat
Es tracta d'un itinerari circular, que surt i arriba al mateix punt, ideal per fer-nos una bona idea que és la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquest itinerari número 1 permet visitar tres dels llocs més coneguts i atractius del Parc Natural: la Fageda d'en Jordà, el volcà de Santa Margarida i el volcà del Croscat.
L'inici recomanat és a l'Àrea de Can Serra (Fageda d'en Jordà), però també es pot començar a l'Àrea de Santa Margarida, ambdues àrees a la carretera GI-524, d'Olot a Santa Pau. Al llarg del seu recorregut trobarem connexions amb els itineraris 3 (Olot-Can Xel), 4 (Can Xel-Santa Pau), 5 (Can Xel-Colltort) i 15 (grederes del Croscat).
Segons indica al lloc web dels parcs, si se surt de l'Àrea de Can Serra en direcció sud, es creua immediatament la carretera i es baixen unes escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà, un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m). Just abans, a mà dreta, hi ha el monòlit en memòria del poeta Joan Maragall, on es pot llegir el conegut poema que li va inspirar aquest bosc.
El volcà de Santa Margarida és mixt, i tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. I el Croscat és un volcà de tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'alçada. Segons sembla, també el més jove de molts.
Sender Joan Maragall - La Fageda d'en Jordà
Si el que volem és passejar pel cor de la Fageda d'en Jordà, aquest itinerari planer i curt és ideal. Ens permetrà gaudir de l'entorn natural i entrar en la particular atmosfera que podem trobar en aquest indret únic i icònic.
Segons indica la Xarxa de Parcs, en aquest itinerari número 2 sortim de l'aparcament i travessem la carretera; a l'altra banda, trobem les escales que donen accés a la Fageda d'en Jordà. Poc abans de baixar-les, trobem a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.
Un cop baixades les escales, el sender s'endinsa de seguida a la Fageda i ens duu al peu d'un gran tossol, al qual donem la volta completament. Posteriorment, tornem a l'aparcament pel mateix camí pel qual hem vingut.
Grederes del volcà del Croscat
Aquest itinerari número 15 que ens permet visitar l'impressionant tall del Croscat arranca a l'Àrea de Santa Margarida. Ens cal travessar la carretera d'Olot a Santa Pau i seguir els senyals. Després de Masnou, a mà dreta del camí, veiem al fons del talús uns terrenys on també hi havia hagut extracció de gredes.
El volcà del Croscat, considerat durant molts anys el més jove de la zona volcànica, va erupcionar fa uns 11.500 anys. És un volcà de tipus estrombolià, caracteritzat per emetre laves fluides i expulsar de forma moderadament violenta fragments de magma.
En aquest cas, els fragments van cobrir una superfície de 20 km2, acumulant-se fins a formar un con de 160 m d'alçària. El cràter no és visible des de cap punt de l'itinerari, però té forma de ferradura i fa uns 600 m de llargada per 350 m d'amplada màxima.
Des de la part central de l'itinerari (placeta) es pot observar com és el volcà per dins. Les extraccions de gredes (lapilli) que ha sofert durant molts anys han obert el tall que veiem, de més de 100 m d'alçària i 500 m de longitud, les anomenades grederes. Els colors originals són els més foscos (negre i gris), mentre posteriorment adopten les tonalitats vermelloses i ataronjades a causa de les reaccions d'oxidació, segons indica la Xarxa de Parcs.
Volcà del Montsacopa
Sens dubte, el Montsacopa és un dels volcans més representatius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d'un punt del més atractiu per visitar: d'una banda, per la morfologia dels volcans estrombolians; D'altra banda, per observar les relacions existents entre els sistemes naturals i el creixement urbà.
L'accés a Sant Francesc, nom local d'aquest volcà, és una passejada que acostumen a fer els olotins. De fet, es tracta l'itinerari número 17 és semiurbà: en grau considerable transcorre pels carrers de la ciutat d'Olot.
Hi ha dues maneres de realitzar la ruta: A través de l'itinerari Montsacopa, partint de la Guia de visita, o a través de la ruta Montscopa - Montolivet - Tossols, d'acord amb el fulletó d'Itinerannia. Segons indica la Xarxa de Parcs, cal tenir en compte que provisionalment el camí dels horts està tancat.
Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans i castells
L'itinerari número 19 és circular i molt entretingut, ple d'indrets per descobrir. El podem iniciar des de Sant Feliu de Pallerols, des del nucli antic o l'antiga estació de tren. El recorregut segueix per l'antiga via del desaparegut Tren d'Olot, per anar després cap a Sant Iscle de Colltort.
Poc després, arribarem al Castell de Colltort, on trobarem una impressionant panoràmica sobre les valls de Sant Iscle, de Santa Pau i d'Olot, l'Alta Garrotxa i el Pirineu. És un castell feudal el primer esment del qual és de l'any 1017, ara en estat ruïnós.
Avançant trobarem tres volcans a la mateixa zona. El de Fontpobra, de tipus estrombolià i adossat a la serra de Lleixeres, té cràter esvorellat. Es reconeix fàcilment perquè, a diferència del seu entorn, és recobert de bosc caducifoli, majoritàriament castanyers. El volcà de la Tuta, de tipus freatomagmàtic, només es reconeix una depressió circular excavada en les roques sedimentàries de la serra de Lleixeres, del cràter d'explosió. I el volcà de Can Tià, també de tipus freatomagmàtic.
Continuem cap al coll de la Serrella, on una variant ens permet accedir, en uns 40 minuts, al per accedir després al volcà de les Medes, format per tres edificis volcànics: el Puig de les Medes, el Puig Rodó i el Llacunagra. Seguint la indicació també podrem arribar al volcà del Traiter, format també per tres edificis volcànics: el Traiter superior, el Traiter inferior i el Puig de la Codina.
Poc després també podrem arribar al castell de Puig Alder o ermita de Sant Salvador. L'itinerari segueix la pista que baixa, paral·lelament al torrent del Vallac, fins a Sant Feliu de Pallerols.
Sant Feliu de Pallerols, volcans de Sant Marc i Puig Roig
Acabem amb un itinerari més curt, el número 22, amb el qual podrem descobrir els dos volcans més propers a la vila de Sant Feliu de Pallerols. Es tracta dels dos més apartats del nucli central de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Cert és que no són dos volcans que tinguin un cràter circular i vistos com en altres casos esmentats. El de Sant Marc és en forma de ferradura i esvorellat cap al nord-est i el del Puig Roig ni tan sols s'identifica. Això no obstant, d'aquest podrem observar la xemeneia desmantellada del con volcànic on va solidificar el magma, que donà lloc a un aflorament de basalt compacte.
La Xarxa de Parcs especifica que és un volcà indicat només a la gent iniciada al vulcanisme, a causa d'aquesta dificultat d'identificar, i la dificultat de marcar un recorregut. "Si la nostra pretensió és anar simplement a passejar, no és recomanable arribar al volcà del Puig Roig", sostenen.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..