El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha conclòs la investigació de les actuacions de la Policia Nacional l'1 d'octubre del 2017 a la capital catalana contra el referèndum d'independència. Més de cinc anys després dels fets, ha deixat a punt per ser jutjats 45 policies nacionals, i arxiva les diligències per a 20 més, per les dures càrregues en diversos centres educatius de la ciutat, que van deixar desenes de ferits.

Segons el magistrat instructor, els fets podrien constituir delictes de lesions, contra la integritat moral i, fins i tot, de tortures. La Policia Nacional va actuar aquell dia en 27 escoles o instituts de Barcelona, i en tots hi va haver denúncies, però no totes han prosperat.

En una llarga interlocutòria de 69 pàgines, el jutge desgrana un a un tots els centres on hi va haver incidents. El magistrat descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys, a causa de les destrosses causades per la policia a les portes de les escoles per poder entrar i intervenir les urnes. Segons el magistrat, l'ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Això fa que la Generalitat quedi apartada com a acusació particular per aquests danys, com ja va passar fa mesos amb l'Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el jutge tampoc deixa com a investigat cap ciutadà per delicte d'atemptat a l'autoritat o desobediència, i per tant també aparta l'acusació particular del Sindicat Professional de Policia.

Actuació totalment "desmesurada"

El jutge recorda que els concentrats no havien de conèixer l'ordre judicial de desallotjament. Per això, en alguns dels centres, el jutge diu que l'actuació policial va ser totalment "desmesurada" en general i no es van seguir els protocols. Així, per exemple, explica que en alguns casos no es va fer cap negociació ni advertència als votants concentrats, es va fer ús de la força de forma "clarament innecessària" davant de la multitud "sense cap actitud agressiva" i amb gent gran pel mig. També descriu cops de porra, de peu i de puny al cap i la cara de votants ja desallotjats amb "finalitat únicament lesiva" o empentes innecessàries.

Els centres més afectats són l'escola Mediterrània, de la Barceloneta, l'institut Pau Claris, amb l'actuació a l'escala, i l'escola Ramon Llull, amb desenes de lesionats. Entre els policies que queden processats n'hi ha que haurien causat lesions importants a l'orella d'algun votant, al cap o a gent gran. Alguns dels caps de l'operatiu queden processats per no haver supervisat l'actuació dels seus subordinats, o haver-los indicat càrregues sense advertència prèvia.

"Un pas contra la impunitat"

Per al Centre Irídia, el processament de 45 agents policials suposa "un pas contra la impunitat", en paraules de la seva co-directora, Anaïs Franquesa. "Respon a la tasca de la societat civil que va posar en servei imatges, fotografies i experiències viscudes per poder identificar els agents", ha afegit. Irídia, que exerceix una de les acusacions populars en la causa, també denuncia que ha estat "molt difícil" aconseguir informació del cos nacional de policia. Segons l'entitat, el cas evidencia que "manquen mecanismes externs de control i fiscalització" de les actuacions policials.

Òmnium Cultural, que també actua com a acusació popular, estudia demanar més imputacions policials per la "brutalitat" exercida durant l'1-O, també celebra el pas realitzat per "acabar amb la impunitat", però ha lamentat els obstacles que hi posa una Fiscalia "que està negligint en la seva responsabilitat i obligació".