El Mamadou Keita va néixer a Mali, viu a Catalunya des del 2006, no té papers i va fent feines que els coneguts li ofereixen. Ara viu a una nau abandonada al carrer Antoni Bori de Badalona. Durant mesos, ho va fer a la del carrer Guifré que es va incendiar i on hi van morir cinc persones, alguns amics seus. "No ha canviat res des d'aleshores i es pot tornar a repetir, segur", lamenta el Mamadou, "hi ha gent que no pot oblidar el que va passar perquè vam patir molt". Tot just s'han complert dos anys de la tragèdia del barri del Gorg i, hores d'ara, l'Ajuntament de Badalona té comptabilitzades 250 persones que segueixen vivint en assentaments a la ciutat, el 45% dels quals tenen menys de 30 anys.

A la nau on viu el Mamadou hi dormen fins a una seixantena de persones, sobretot ara amb l'arribada del fred. La majoria provenen del Senegal o de Gàmbia, alguns són supervivents de la nau calcinada i altres de l'antiga fàbrica del carrer Progrés que va ser desallotjada el passat mes de gener. El Mamadou agraeix la tasca que fan les entitats socials de la ciutat que els porten aliments i roba d'abric però recorda que el problema que tenen segueix sent el mateix: estan en situació irregular i per tant no poden aconseguir una feina i un sostre on viure.

"En aquests assentaments, hi ha nius de misèria", assegura Jaume Ventura, membre de la Plataforma Badalona Acull que està formada per diverses entitats socials de la ciutat. "Als polítics els seguim demanant que ajudin a aquests col·lectius perquè les intencions són bones, però a l'hora de fer-ho efectiu, la maquinària és massa lenta", diu Ventura, que reclama un alberg i un menjador social.

"No n'hem après", lamenta Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc som Badalona i que també forma part de Badalona Acull. "És una desgràcia haver de viure d'aquesta manera, les circumstàncies no han canviat i podria tornar a passar alguna cosa similar", afegeix.

Amb l'arribada del fred, l'ombra de la tragèdia que van patir fa dos anys els persegueix. "Es volen abrigar i ser a cobert; com ho han de fer? Fent foc? Punxant la llum?", es pregunta Jaume Ventura. "L'única manera d'evitar-ho és que no hi hagi tanta gent junta i nosaltres hem de posar de la nostra part", reconeix el Mamadou.

12 contractes per a residents de les naus

L'Ajuntament de Badalona contractarà 12 persones que malviuen en naus per fer feines a les brigades de via pública i de medi ambient a través del programa ACOL de la Generalitat, que està finançat amb fons europeus. Tindran un contracte d'un any i els permetrà accedir a un permís de residència temporal i tramitar un permís de treball. "És una feina sigilosa", afirma el regidor de serveis socials de l'Ajuntament de Badalona, David Torrents.

Des del consistori també promouen programes de formació i acompanyament per a les persones que viuen en aquests assentaments. "És una feina lenta que hem de seguir fent però si no solucionem el problema de la documentació, podrem tenir persones preparades però que no poden accedir al mercat laboral", afegeix Torrents. Una qüestió que preocupa al responsable municipal és la salut mental d'aquestes persones. "Alguns dels casos evolucionen en problemes d'addiccions, tant de drogues com alcohol", diu el regidor.

David Torrents fa autocrítica: "tots els governs ens acabem expulsant els problemes i el dels assentaments és un d'ells". Recorda que molts dels que malviuen en naus a Badalona provenen del barri del Poblenou de Barcelona quan van marxar d'altres espais semblants d'on els van desallotjar. “Hauríem de tenir una millor coordinació entre Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma i tenir estratègies compartides", reconeix Torrents.

Pel que fa a la demanda de les entitats, el responsable de serveis socials recorda que tant l'alberg, que tindrà 180 places, com el menjador social "estan en procediment tècnic". El menjador podria obrir, segons els càlculs de Torrents, el primer trimestre de 2023 però l'alberg sembla que trigarà una mica més. "És una aposta clara perquè ningú es quedi sense un lloc on viure i sense un àpat calent", assegura David Torrents.

Aquesta setmana, a més, es posarà en marxa l'Operació Fred, que permetrà que les persones sense llar puguin dormir en un espai cobert mentre duri l'hivern, entre el 20 de desembre i el 20 de març.

Una nau incendiada i una altra desallotjada

El 9 de desembre de 2020 a les nou de la nit s'originava el foc en l'antiga nau industrial del carrer Guifré, ocupada des de feia més d'una dècada per centenars de persones, la gran majoria d'origen subsaharià. Molts dels residents que eren dins van saltar al buit per fugir de les flames que s'havien originat en un edifici de quatre plantes. L'incendi va provocar la mort de cinc persones.

Alguns dels supervivents es van traslladar a una altra nau propera, al carrer Progrés, sobre la qual hi requeien dues ordres de desnonament. Enmig d'un gran dispositiu policial, amb una quinzena d'unitats dels agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, es va produir el desallotjament el 13 de gener d'aquest 2022. Un centenar de persones tornaven a quedar fora de l'espai on residien i van tornar a dispersar-se per altres assentaments de la ciutat.

Una situació que podria repetir-se el proper mes de febrer ja que sobre un dels immobles ocupats per persones sense llar al barri de Pep Ventura recau una ordre de desnonament que podria deixar al carrer una trentena d'afectats. "Hem de fer un esforç de conscienciació", diu Jaume Ventura de Badalona Acull, "és frustrant però seguirem lluitant". "Algunes d'aquestes persones depenen de les entitats socials que els puguem ajudar, segueixen vivint al marge de la societat", lamenta Carles Sagués.