Un any més, l’espanyolisme aprofitarà el 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, per mobilitzar-se al centre de Barcelona. Com en els darrers set anys, el Passeig de Gràcia serà el punt d’inici d’una marxa que tornarà a acabar a la plaça Catalunya i que enguany arriba a les portes de conèixer la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés. Amb l’excepció de les manifestacions que es van convocar després del referèndum de l’1-O, els actes del 12-O són tradicionalment els més multitudinaris d’un espai que està atomitzat en multitud d’entitats i que celebra pocs actes unitaris.

Deixant de banda els principals partits polítics que habitualment participen en aquest tipus de convocatòries -bàsicament PP, Ciutadans, Vox i determinats sectors del PSC-, la principat entitat que aglutina els defensors de la unitat d’Espanya a Catalunya és Societat Civil Catalana (SCC). Ara bé, com ja va passar l’any passat, SCC no és l’entitat convocant de la manifestació de dissabte, sinó que se n'encarrega el Moviment Cívic Espanya i Catalans.

Els dos darrers anys aquesta convocatòria ha estat massiva i ha reunit unes 65.000 persones, coincidint amb els moments més convulsos del Procés. En la primera edició, celebrada el 2012, tot just s’hi van reunir 6.000 assistents, xifra que augmentaria el 2013 (30.000) i el 2014 (37.000). El 2015 i el 2016 la concentració va entrar en crisi, reunint menys de 5.000 persones, fins que el 2017, dies després de l’1-O, la mobilització va reactivar-se.

Des que es va fundar el 2014, SCC s’ha convertit en l’entitat referent dels defensors de la unitat d’Espanya a Catalunya. Sense cap mena de dubte és la més ben connectada políticament, amb antics dirigents del PSC, PP i Cs a les seves files, i la que ha aconseguit una transversalitat, almenys aparent, més àmplia, anant més enllà dels grupuscles d’extrema dreta que tradicionalment havien copat aquest tipus de mobilitzacions. Ara està presidida per Fernando Sánchez Costa, diputat del PP al Parlament entre 2012 i 2017. De perfil moderat, ha endurit el to de les seves intervencions les darreres setmanes -a les portes de les mobilitzacions contra la previsible condemna del Suprem als dirigents independentistes-, però prèviament s’havia mostrat partidari del diàleg i havia refusat un nou 155, seguint la línia de l’expresident de l’entitat Josep Ramon Bosch -ara a la Lliga Democràtica-.

L’entitat sempre ha comptat amb un ampli suport polític i mediàtic, però també ha estat marcada per l’opacitat, ja que mai ha aclarit d’on provenen els seus recursos, si bé se sap que ha comptat amb el suport d’importants empreses privades. Mitjans com la Directa han apuntat que darrere hi havia grans entitats financeres, així com empreses de l’Ibex.

El canvi de registre de SCC havia provocat tensions internes i crítiques, sobretot de Cs, que té un discurs cada cop més radicalitzat contra l’independentisme. Ara bé, en tot moment hi ha hagut representants d’aquesta línia dura contra el sobiranisme dins l’entitat, com demostra el vicepresident, Xavier Marín, curiosament un històric del PSC que s’ha mostrat partidari de prohibir als partits independentistes participar a les eleccions. Les darreres setmanes l’entitat ha fet un esforç per refer ponts amb els partits i, de fet, PP, Cs i PSC van participar a l’acte de la setmana passada per commemorar el segon aniversari de la massiva manifestació del 8 d’octubre de 2017, en defensa de la unitat d’Espanya.

Connivència i col·laboració amb la ultradreta

La Plataforma d'Espanya i Catalans va crear-se poc abans de la manifestació del 12 d'octubre de 2012, la primera important de l’actual seqüència. Tot i el nom, només cal repassar els diferents missatges que penja a les xarxes socials per tenir clar que es tracta d’una entitat que defensa l’espanyolisme més ranci, marcadament de dretes i conservador. També és normal que es relacioni amb grupuscles d’ultradreta, com Los de Artós -grup d’extrema dreta de Sarrià, que ha protagonitzat diversos episodis evidents-, i que difongui les seves convocatòries.

Altres entitats habituals en aquest tipus de mobilitzacions són el Moviment Cívic 12-O, sorgit també al setembre de 2012; la Fundación España Responde o Impulso Ciudadano. España Responde està escorada clarament a l’extrema dreta. El seu fundador i mecenes és l’empresari José Manuel Opazo, un antic guàrdia civil dedicat al sector immobiliari i establert a Suïssa que, entre d’altres qüestions, hauria estat darrere dels anomenats GDR, els grups que durant l’any passat van dedicar-se a arrencar llaços grocs en nombrosos municipis catalans, protagonitzant diversos episodis d’agressions i amenaces.

Impulso Ciudadano és una entitat més antiga, ja que sorgeix el 2009, i des d’aleshores ha defensat els postulats clàssics de l’activisme espanyolista a Catalunya, com ara el rebuig al model d’immersió lingüística a l’escola i, òbviament, els darrers anys hi ha afegit la defensa a ultrança de la unitat d’Espanya. Els darrers mesos ha acaparat alguns titulars ja que està al darrere de les denúncies que han provocat que la Junta Electorat Central (JEC) hagi obligat el Govern de la Generalitat a retirar els llaços grocs i les pancartes de suports als presos polítics de les façanes dels edificis públics.

El seu president és José Domingo, que va ser diputat de Ciutadans entre 2006 i 2010, durant la primera legislatura del partit al Parlament. Domingo també ha format part de SCC i ha estat implicat en d’Espanya i Catalans. És un històric de l’activisme espanyolista a Catalunya. Altres membres de la junta d’Impulso Ciudadano són l’expresident de SCC Rafael Arenas o la presidenta de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe, Ana Losada, una altra entitat que s’oposa a la immersió lingüística en català.

Mobilitzacions contra el català

Precisament, l’activisme lingüístic ha estat des dels anys 80 i 90 del segle passat un dels àmbits d’actuació més important de l’espanyolisme cívic a Catalunya, amb la denuncia del model educatiu i de l’aposta dels mitjans públics pel català. D’aquella etapa, molt anterior a la irrupció del procés independentista com a epicentre de la política catalana, encara resisteixen Convivència Cívica Catalana, que presideix Francisco Caja, i l’Asociación por la Tolerancia, ambdues també implicades en la convocatòria d’aquest dissabte a la plaça Catalunya.

També lligada a la voluntat d’acabar amb la immersió en català, però molt més recent, és la plataforma Hablemos Español, creada el 2017. En concret, aposta perquè el castellà sigui l’única llengua vehicular de l’ensenyament arreu de l’Estat. El setembre de l’any passat va protagonitzar una manifestació a Barcelona contra el model d’immersió en català. La seva presidenta, Gloria Lago, és una gallega que mai ha viscut a Catalunya i propera a Vox.

Tot i que n’hi ha més, altres grups significatius en aquest espai són la Plataforma per Tabàrnia, el moviment d’ultradreta inicialment impulsat per dirigents de Cs i el PP que ha perdut pistonada els darrers mesos, o l’associació Empresaris de Catalunya, que actualment està presidida per l’advocat Carlos Rivadulla. El seu predecessor al càrrec és Josep Bou, l’actual líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona. L’entitat va néixer el 2014 i des de l’inici s’ha oposat del tot al procés sobiranista.

També s’ha de citar Somatemps, una organització sorgida el 2013 que aplega intel·lectuals i historiadors revisionistes de diferents sensibilitats de l’extrema dreta catalana. Actualment el seu president és el filòsof Javier Barraycoa, exsecretari del partit Comunió Tradicionalista Carlista a Catalunya. L’anterior president era Josep Alsina, antic militant del partit franquista Fuerza Nueva. Somatemps va ser una de les entitats implicades en la fundació de SCC, i ha participat a les grans mobilitzacions en defensa de la unitat d’Espanya dels darrers anys.