Hi ha llibres que potser sense buscar-ho aporten solucions a qui els llegeix. I precisament aquest és el fil que uneix les 10 recomanacions que des de Públic et proposem per arrencar aquest any que tot just comença. Entre aquests deu títols hi ha clàssics de la literatura universal com La mare de Gorki, una primera novel·la com la de Joel Codina o la trilogia finalment reunida en un sol volum de Julià de Jòdar. Si Maria Nicolau ens convida a cuinar amb el seu CUINA! o barbàrie, tots els títols d'aquesta llista ens conviden a tenir memòria i a reivindicar la nostra llibertat.

1. 'La mare', Maksim Gorki (L'Agulla Daurada)

Traduït per Josep Maria Güell aquest text de Gorki sura amb una vigència sorprenent. La Pelagueia, la mare de la història, ha passat a formar part de la literatura universal per personificar el despertar de la consciència social i política. La mare comença rebutjant les idees del seu fill, però de mica en mica es va implicant en la defensa dels més desfavorits. Sens dubte una de les obres cabdals de l'autor, i per extensió del Realisme Socialista.

2. 'M'hi nego', Per Peterson (Club Editor)

El noruec Per Peterson és un autor delicat, avesat a escriure sobre coses no dites i les emocions soterrades que provoquen. En aquesta ocasió, tres personatges reconstrueixen la seva història, i com és habitual en l'autor, la infància és el tema principal, i acaba provocant en qui el llegeix que es pregunti que queda al seu interior de la criatura que un dia va ser. Després de llegir M'hi nego suren dues qüestions innegables: les cases serveixen per contenir tragèdies i que un nen és més fiable que un pare.

3. 'Eufòria', Elin Culhed (Navona)

És inevitable parlar de Sylvia Plath sense recordar com va acabar amb la seva vida. I precisament de l'últim any de la vida de la Sylvia Plath és del que tracta aquesta novel·la de ficció històrica que Elin Culhed ha escrit després d'estudiar l'obra i els diaris de l'autora de La campana de vidre. El desenllaç és el que és, però l'autora ha aconseguit crear una història lluminosa on Plath es revela com una lluitadora que amb la maternitat no en feia prou i encara necessitava una cambra pròpia per escriure i ser ella mateixa.

4. 'L'atzar i les ombres', Julià de Jòdar (Comanegra)

Ara que fa 25 anys de la seva primera publicació, Comanegra s'ha atrevit a editar en un sol volum la trilogia L'atzar i les ombres de Julià de Jòdar (Badalona, 1942). Sens dubte una obra magna sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina, que ajuden a rescatar de l'oblit la repressió que regnava en els temps més foscos de la nostra història més recent.

5. '1969', Eduard Márquez (L'Altra Editorial)

Nascuda d'un bloqueig literari i d'una crisi vital, aquesta novel·la no té protagonistes, ni una trama convencional. Això és una altra cosa. En les més de 500 pàgines de 1969, publicada en català per l'Altra editorial i en castellà per Navona, Márquez ha capturat un temps on tot semblava possible, entre la mort de Franco i l'arribada de Jordi Pujol. L'any 1969 Barcelona estava ofegada per un estat d'excepció i ja es començava a parlar de com seria la successió del dictador. Per això el que ofereix l'autor són veus i documents diversos, i qui parla són treballadors de fàbriques (alguns amb consciència política i d'altres no), estudiants combatius, censors, militars, gent anònima que feia la lluita des de la seva petita parcel·la… en definitiva parla la vida en tota la seva pluralitat.

6.' La memòria més secreta dels homes', Mohamed MBougar Sarr (Més llibres)

Distingida amb el Premi Goncourt 2021 aquesta novel·la coral construïda com un joc de miralls, segueix el rastre de T.C Elimane, conegut com el Rimbaud negre i el seu llibre llegendari El laberint de la inhumanitat. Al periple que fa avançar el llibre hi apareixen diferents escriptors, però també escenaris que han patit grans tragèdies de la humanitat com l'Holocaust o el colonialisme. Uns elements que serveixen a l'autor, a qui alguns ja anomenen "el Bolaño africà", per teixir un homenatge al poder de la literatura, i reflexionar sobre la tria entre viure i escriure o la confrontació entre Àfrica i Occident.

7. 'El retorn al bosc', Fèlix Riera (Pòrtic)

Les paraules d'Edgar Morin o Jaques Derrida entre altres han esperonat a Fèlix Riera a escriure aquest assaig breu sobre la voluntat de canviar com ens relacionem amb el planeta i amb la resta de la humanitat. Per això, l'autor ens convida a entrar al bosc i dibuixa els diferents camins que s'estan desplegant per transformar aquest progrés que consumeix. Davant factors com el desprestigi del futur, el canvi climàtic, els abusos tecnològics o la guerra, Riera reivindica el dret a una vida diferent.

8. 'El ministerio de la verdad', Dorian Linskey (Capitán Swing)

La influència de 1984 és ingent. L'obra de George Orwell ha deixat empremta en alguns dels relats més rellevants de les darreres dècades com El conte de la criada de Margaret Atwood o idees com la del policia del pensament. I precisament aquest llibre investiga les influències que va tenir Orwell per escriure 1984, des del seu pas per la Guerra Civil espanyola fins a la seva fascinació per la ficció utòpica i distòpica. Però també explora les diferents interpretacions que el text d'Orwell ha anat desplegant amb el pas del temps que es va publicar per primera vegada l'any 1949.

9. 'Sortiu i rescateu-vos', Joel Codina (Apostroph)

Breu i contundent, la primera novel·la de Joel Codina està escrita des de les entranyes amb l'honestedat de qui escriu una història per necessitat i no per satisfer als altres. Sortiu i rescateu-vos és un relat autobiogràfic on hi ha futbol, música, aprenentatges i dolor, però per damunt de tot hi ha les ganes de menjar-se la vida a queixalades. Tant de bo Sortiu i rescateu-vos sigui el primer títol d'un corpus literari que promet.

10. 'CUINA! o barbàrie', Maria Nicolau (Ara llibres)

Com diu Josep Roca, aquest és "un llibre històric, suculent, bestial" perquè aquest no és un llibre de cuina sinó un llibre que va de cuinar, i que reivindica el fet de cuinar com una manera de ser lliures. Maria Nicolau es rebel·la contra la síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d'una societat que menja però no cuina. Alimentar-se és una necessitat bàsica de l'espècie humana, i Nicolau a través de les vivències i receptes d'aquest volum ens ho recorda.