10 fruites, verdures i hortalisses per celebrar la tardor a taula aquest octubre

Ja hem entrat a la tardor i el canvi d'estació es nota i es notarà als rebostos i neveres de casa nostra. Ho hem vist als boscos amb l'arribada dels bolets, però als mercats també. Trobarem encara les últimes fruites i verdures més estiuenques, com melons i préssecs, alhora que ja trobem també productes de les èpoques més fredes, com els espinacs, les taronges o els primers pèsols. Aquestes són 10 fruites, verdures i hortalisses que podem trobar de temporada a casa nostra.

Taronja

Després dels mesos d'estius en els quals n'hem trobat de temporada als mercats, i després de les primeres mandarines i clementines, ja arriben també al mercat les esperades taronges. És un berenar o unes postres ideals, ja sigui en un pastís, una compota o melmelada, amb una mica de sucre o marcada a la planxa… però no us talleu a l'hora d'introduir-la als plats, sigui en una amanida o en un pollastre rostit o marinat, per exemple.

Es tracta d'una autèntica reina dels cítrics que trobem especialment centrada al País Valencià i al Mediterrani en general, encara que sigui originària de la Xina. Són coneguts els seus beneficis contra els refredats, ideals contra aquests canvis de temps tardorencs, alhora que també millora la circulació i a prevenir malalties cardiovasculars. Destaquen per tenir més de 50 mg de vitamina C per cada 100 g, així com vitamines del grup B i també vitamina A.

Pèsol

Els amants dels pèsols ja es poden anar fregant les mans perquè arriben els primers de la temporada. Es conrea a Europa des de fa més de cinc mil anys, mentre a Catalunya és especialment valorat el pèsol del Maresme, de la varietat garrofal. Es tracta d'unes lleguminoses amb moltes vitamines, que ens ajuden al bon funcionament del sistema nerviós. Alguns estudis també els vinculen com a una ajuda contra el nerviosisme i a favor de la positivitat.

El pèsol és la llavor de la planta de la família de les lleguminoses, uns grans verds i tendres que li donen unes característiques úniques, especialment quan és fresc i de temporada. El més habitual a la cuina és bullir-los, però també els podem saltar en una paella tapada, ofegant-los i fent-los al vapor. Poden ser ingredient principal, fent una crema, amb ceba, cansalada o embotit… però també acompanyament, com en un arròs o unes mandonguilles.

Raïm

És ara ja quan el raïm es troba ja en un dels seus millors moments a casa nostra, per bé que molts l'associen a una epoca més freda, o concretament pensen que només es pot menjar per cap d'any. El raïm destacat pel seu poder antioxidant, especialment gràcies a la pell del raïm negre. També ens serveix com a desintoxicant i és una fruita depurativa pel nostre organisme. I també propietats anticancerígenes: l'extracte de les seves llavors podria preveure l'aparició del càncer de mama, pròstata o còlon.

Evidentment en la majoria dels casos es menja cru i natural, sense cap mena de processament. Això no obstant, l'inclouen algunes receptes, especialment amanides, algun guisat, així com evidentment postres. També el podem cuinar simplement marcat en una paella o planxa, el que ens potenciarà el gust i ens apujarà els sucres. Mengeu raïm més enllà d'un cop l'any!

Carxofa

Entrem en el millor moment per consumir carxofes a casa nostra. Aquesta hortalissa es conrea especialment en zones costaneres, com al Baix Llobregat, amb la coneguda carxofa del Prat, o al Delta de l'Ebre, amb la carxofa del Baix Ebre i Montsià. La varietat més conreada és la blanca de Tudela, que presenta una forma ovalada, un aspecte compacte i un color verd intens.

La carxofa és també molt sana, i destaca per la seva aportació de fibra, evident en la seva textura, que contribueix a un funcionament intestinal correcte i pot reduir els nivells sanguinis de colesterol. A la cuina la podem incorporar a mil i un llocs, especialment els seus cors, però no només. La podem fer confitada, a la brasa o al forn, arrebossada, fent xips... o com a protagonista d'una truita!

Pera

Al mercat també trobem ara peres de temporada en el punt òptim de maduració, per bé que ja seran les darreres. Es tracta d'una fruita que té molta aigua i poques calories, i també minerals i vitamines, així com molta fibra soluble. Això li dona un efecte saciant i regulador intestinal.

La seva versatilitat a la cuina és més del que molts puguin pensar d'entrada. A més del consum natural i en cru, les podem fer protagonistes d'una elaboració culinària, de les peres al forn, a les peres al vi, passant per una melmelada o compota. Però és que també són ideals per fer de contrapunt amb els greixos, com un ànec amb peres, o introduir en guisats, entre altres plats.

All tendre

L'all tendre s'acostuma a trobar tot l'any, però el cert és amb la baixada de temperatures arribaran els exemplars en millor moment, de temporada i proximitat. De fet, és ideal quan arriba el fred, també perquè ens pot ser útil contra els refredats, amb propietats balsàmiques i expectorants, i que sempre s'ha considerat un antibiòtic natural. No deixa de ser la mateixa planta, en fase de desenvolupament, abans que es formi la cabeça de grans d'all.

A la cuina, el seu gust és molt similar a l'all, però és més suau. Per això, un plat icònic on és protagonista és la truita d'alls tendres, perquè ens dona una textura diferent i particular, alhora que el seu gust no és invasiu en excés. En qualsevol cas, un ingredient ideal per incorporar en qualsevol guisat, o experimentar sense por, ja que és molt agraït de cuinar i ens dona una potència i profunditat particulars.

Poma

De pomes en trobem fins a 7.500 varietats arreu del món, per bé que a casa nostra n'hi ha diverses de capçalera, algunes de les quals trobem en un bon moment de temporada. A banda de menjar-la crua, amb on sense pell, en podem fer mil i una receptes variades, com batuts, melmelades o compotes. També combinen perfectament amb els guisats o amb la pasta (farcida o no), per exemple.

El que és el fruit del pomer destaca per la pectina i la quercetina, a més del potassi i la vitamina C. Ens ajuda a refrescar l'organisme, redueix el colesterol, regula l'activitat intestinal i estimula la gana, entre altres qualitats. El millor és no treure'n la pell, ja que hi ha gran part de la pectina i les vitamines, per bé que, si no és ecològica, l'haurem de rentar ben rentada.

Espinac

Amb un gust àcid però suau i agradable, els espinacs són una bona font de calci, àcid fòlic, fibra i vitamines, especialment l'A. Es produeixen tot l'any, però les més preuades comencen a arribar ara i duraran fins a la primavera. A Catalunya es cultiven espinacs majoritàriament al Baix Llobregat i al Maresme, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, o a la Plana de Lleida.

Es poden menjar crus, però el més habitual és cuinar-los. Funcionen perfectament en plats de pasta de tota mena, de canelons a raviolis, on també els podem incorporar com a salsa. I protagonitza també plats de casa nostra com els espinacs a la catalana o el bacallà amb espinacs, panses i pinyons. Tot un clàssic de les èpoques més fredes de l'any.

Meló

Esgotant la temporada trobem el meló, que té una vida més llarga que les síndries, amb qui comparteix protagonisme durant les èpoques caloroses. A més del sucre, destaca per la quantitat d'aigua elevada, del 80%, per la qual cosa és ideal per mantenir-nos hidratats. Aporta vitamines i minerals importants com vitamines A, C i del grup B, així com potassi, sodi i calci.

A banda de menjar-lo natural, agrada a molts gràcies a la seva dolçor, sigui al natural o introduïda en mil i una elaboracions, com batuts o sorbets. També el podem coure, sigui en una sopa o crema (també pot ser freda), o simplement marcar els talls de meló i afegir sal, pebre i espècies al gust, com pimentó. Aprofiteu els darrers dies!

Porro

Cosí-germà de l'all i la ceba, aquest bulb destaca pel volum d'aigua i les poques calories, però alhora per la seva gran quantitat de fibres, per la qual cosa té un bon efecte saciant. El porro també és conegut per la vitamina C i l'àcid fòlic, a més de ser ric en potassi i pobre en sodi, tenint així un efecte diürètic.

Quan parlem de porro, a molts ens venen al cap elaboracions tan clàssiques com la vichyssoise o la porrusalda, a banda d'introduir-lo en qualsevol sofregit. Però també en podem fer altres elaboracions, com escalivar-lo o rostir-lo al forn, escabetxar-lo, confitar-lo o fins i tot fer-ne un pastis. I és que el podem tractar de forma bastant similar a la ceba.