Carles Puigdemont ha tornat a Catalunya aquest dijous, coincidint amb el debat d'investidura del candidat socialista Salvador Illa. Semblava que l'expresident de la Generalitat posava fi d'aquesta manera a un viatge d'anada i tornada de l'exili, que va començar arran de l'1 d'Octubre i semblava acabar amb l'anunci del seu retorn. Per sorpresa, però, després d'un acte de rebuda a l'Arc de Triomf de Barcelona, ha desaparegut abans que els Mossos el poguessin detenir, com tenien previst arran de l'ordre d'arrest vigent cursada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. 

Des que va marxar de Catalunya a finals d'octubre del 2017, hores després de la declaració d'independència, no havia tornat a entrar al territori de l'Estat espanyol. En aquest període ha protagonitzat una batalla judicial pel continent, ha estat detingut i en presó provisional en dues ocasions, i també ha estat diputat al Parlament Europeu. Repassem quina ha estat la cronologia d'aquests prop de set anys a l'exili.

27 d'octubre del 2017, declaració unilateral d'independència

Més de 2,2 milions de catalans voten al referèndum de l'1 d'Octubre del 2017, amb una clara victòria del "Sí" amb el 90% dels vots, i una violència policial que comporta centenars de ferits per defensar els col·legis o voler votar. Ja el dia 10 fa una declaració parcial d'independència al Parlament, a l'espera d'una mediació internacional i un període de negociació amb el govern espanyol. 

No és fins el dia 27 que el Parlament aprova definitivament la declaració unilateral d'independència (DUI), on es declara la "constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social", amb l'entrada també en vigor de la llei de transitorietat jurídica. Arran d'això, el Senat aplica l'article 155 de la Constitució i el Govern espanyol de Mariano Rajoy (PP) destitueix Puigdemont. L'endemà, dissabte 28, Puigdemont passejarà per Girona. 

29 i 30 d'octubre del 2017, exili a Brussel·les

Puigdemont viatja a Brussel·les juntament amb consellers destituïts Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, així com Dolors Bassa i Joaquim Forn, que posteriorment van tornar per declarar davant l'Audiència Nacional. El dia 30 anuncien l'exili en una roda de premsa, mentre la Fiscalia General de l'Estat es querella a l'Audiència Nacional contra l'executiu per rebel·lió, sedició i malversació. Puigdemont s'acaba instal·lant a Waterloo, en el que esdevé la Casa de la República.

2 i 3 de novembre del 2017, presons i ordres de detenció

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela decreta presó incondicional sense fiança per als organitzadors principals de la declaració d'independència, i l'endemà s'ordena la detenció via euroordre de Puigdemont i els quatre exconsellers.

25 de març del 2018, detingut a Alemanya

Puigdemont és detingut a Alemanya quan creuava amb cotxe la frontera des de Dinamarca, i ingressa a la presó de Neumünster. La Justícia alemanya va descartar després el delicte de rebel·lió i en va decretar la llibertat sota fiança mentre estudiava la malversació. Puigdemont va fixar la residència temporal a Berlín.

26 de maig del 2019, guanya les europees a Catalunya

La llista de Junts encapçalada per Puigdemont guanya a Catalunya a les eleccions al Parlament Europeu, en sumar gairebé un milió de vots, que li atorguen dos escons. Però l'expresident no aconsegueix convertir-se en europarlamentari perquè no va viatjar personalment a Madrid per a l'acte d'acatament de la Constitució, i la Junta Electoral Central (JEC) va rebutjar que ho fes des de Bèlgica.

19 de desembre del 2019, reconegut com a eurodiputat

El Parlament Europeu reconeix Puigdemont com a eurodiputat, després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) establís que la immunitat dels diputats electes s'adquireix en el moment de ser elegits, gràcies a la doctrina Junqueras. No és fins a mitjans de gener del 2020 quan ocupa per primer cop el seu escó a l'Europarlament.

23 de setembre del 2021, detingut a l'Alguer

Puigdemont és detingut a l'aeroport de l'Alguer, a Sardenya, per la policia italiana tot just després de baixar de l'avió amb què viatjava des de Brussel·les. Es va produir arran de l'euroordre del Suprem del 2019 per sedició, i el va fer passar així per la presó sarda de Bancari. El 4 d'octubre, el tribunal d'apel·lació de Sàsser va dictaminar posar en suspens sine die el procediment d'extradició a l'espera de la resolució del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), i l'expresident va quedar en llibertat.

12 de maig del 2024, derrotat a les eleccions al Parlament 

La candidatura de Junts+ Carles Puigdemont és segona força a les eleccions al Parlament de Catalunya, però lluny del PSC de Salvador Illa, tot i la caiguda d'ERC. Malgrat que no surten els números, el candidat juntaire demana ser investit president, i reitera que anirà al debat d'investidura que es convoqui al Parlament. Un mes abans, s'havia anunciat que es traslladava a viure a la Catalunya del Nord, on va fer bona part de la campanya de forma presencial, i no telemàtica, com va fer a les europees. L'expresident deixava així la Casa de la República a Waterloo, a Bèlgica, per instal·lar-se a la comarca del Vallespir.

11 de juny del 2024, entrada en vigor de l'amnistia

El BOE publica la llei d'amnistia als encausats pel Procés, entrant en vigor la normativa aprovada un parell de setmanes abans al Congrés i donant dos mesos de coll als jutges per aplicar-la. Els impulsors de la llei -el Govern espanyol i els partits independentistes catalans- van redactar l'amnistia amb la previsió que pogués beneficiar també a Puigdemont, però el Tribunal Suprem no ha aplicat la llei a l'expresident i s'ha mantingut l'ordre de detenció.

8 d'agost del 2024, tornada a Catalunya 

Puigdemont torna a Catalunya i participa l'acte de benvinguda a Barcelona, i després se li perd la vista sense haver estat abans detingut per les forces de seguretat, malgrat que pesa una ordre d'arrest contra ell. "He vingut per recordar-los que encara estem aquí", ha reivindicat en el seu discurs. L'operatiu policial 'Gàbia' per capturar Puigdemont ha paralitzat les principals carreteres del país.