"Un canvi de paradigma ecològic implica també un canvi econòmic"

L’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (Adenc), amb base a Sabadell, lluita des de fa 37 anys per protegir els espais naturals del Vallès organitzant tallers, formacions i debats, i custodiant el territori. Les seves línies d’acció fomenten la coneixença i la protecció dels espais naturals locals. "La millor manera de contribuir a la defensa del territori i al respecte pel planeta és fer-ho a través de les accions locals i comarcals", defensa Esther Querol, tècnica de l’entitat.

A què es dedica l’Adenc?

Treballem en l’àmbit de l’educació ambiental i organitzem un ventall d’activitats per a tota la població. També fem estudis de fauna i vegetació. I col·laborem amb grups de recerca. Ara estem molt centrats en una nova línia de projectes amb què volem donar a conèixer la biodiversitat urbana. De vegades oblidem que les ciutats són un punt clau de la natura.

Perquè són importants les accions locals?

"Pensa globalment, actua localment". Treballant així, aportem granets de sorra a la solució del problema. A l’Adenc tenim més de 300 socis i molta consciència d’aquest enfocament local, però encara falta informació. Què implica cuidar el bosc de darrere de casa? Està molt bé protegir l’Amazones, però què passa amb el riu Ripoll? La localitat és important.

Què fan en matèria d’educació ambiental?

Treballem amb escoles i instituts, i també amb adults. L’any passat vam fer més de 40 activitats a 23 centres a la comarca del Vallès, amb un miler d’alumnes participants. Activitats a l’aula i itineraris de descoberta de boscos, del Ripoll i de la diversitat urbana. Treballem a la zona rural i a la zona urbana. També fem divulgació i formació amb el públic adult a partir de sortides naturalistes, organitzades normalment per socis i voluntaris de l’entitat, que són geòlegs, biòlegs o aficionats.

Quins són els principals problemes al Vallès en matèria de protecció ambiental?

La fragmentació del territori, causada per les infraestructures viàries i ferroviàries; el creixement de la població, i la mala gestió del territori. La fragmentació del territori impedeix la viabilitat dels ecosistemes. La plana del Vallès i el seu mosaic agroforestal i agrícola s’han de protegir i conservar, ja que garanteixen la connectivitat del medi natural. El creixement desmesurat i l’obsessió per connectar les urbs han fet que oblidéssim els espais entre les ciutats. No creiem que hi hagi res de positiu a fer un continu urbà, ja que això impedeix la viabilitat dels ecosistemes naturals. I no cal dir que estem totalment en contra del quart cinturó. Hem de repensar el nostre sistema de mobilitat, que és deficitari.

Què és la custòdia del territori?

Custodiar el territori vol dir que la ciutadania se’l fa seu. A l’Adenc, per exemple, hem arribat a acords amb l’Ajuntament de Sabadell per protegir un tram del riu Ripoll. El projecte Fes reviure el Ripoll es va posar en marxa fa deu anys. Implica, bàsicament, que ens fem càrrec d’un tram del riu: fem controls de l’estat de l’aigua i traiem la vegetació invasora i en plantem d’autòctona. Pensem que la ciutadania es pot fer responsable d’aquest territori. I volem que ningú no hagi d’anar als Pirineus per veure un riu en bones condicions.

Quan hi ha problemes mediambientals, sovint s’assenyala el ciutadà, mentre les institucions i les grans corporacions se’n desentenen. On queda la seva responsabilitat?

És cert que hi ha la tendència d’assenyalar el ciutadà. I en part, amb raó, ja que, com a consumidors, sempre podem prendre l’última -decisió: si comprar a granel o anar al supermercat. Les Administracions tenen responsabilitats, però no arriben a tot, i nosaltres ens hem de fer responsables de les nostres accions. A les corporacions no se les assenyala perquè hi ha por a l’impacte econòmic negatiu, però un canvi de paradigma ecològic implica també un canvi econòmic. Si això no s’entén, no arribarem enlloc en matèria de protecció ambiental. Els recursos són finits i vivim per damunt de les nostres possibilitats. L’economia s’ha d’adaptar a les lleis de la natura.

Tenen alguna activitat destacada?

Els cafès científics, que apropen la ciència a la ciutadania. L’any passat també vam fer 46 sortides naturalistes, que van funcionar molt bé, així com les activitats per a les famílies, com ara la Nit dels ratpenats o la Nit amfíbia. També les conferències són importants a l’hora de generar debat. I el nostre projecte Fes reviure el Ripoll també té solera.

Com veuen l’auge del moviment pel clima i la incorporació de nous actors, com ara els joves del moviment Fridays for Future o el fenomen de Greta Thunberg?

A l’Adenc fa 37 anys que parlem d’aquests mateixos temes i que fem campanyes en matèria de sostenibilitat i de gestió de residus. Amb això vull dir que hi ha coses que fa temps que es fan. Ara del que es tracta és d’aprofitar el moment per crear xarxa, compartir la informació i formar la gent en matèria de canvi climàtic. S’ha de vigilar, perquè vivim en un sistema, el capitalista, que compra les idees, i hi ha el perill que es produeixi un greenwashing [un rentat d’imatge verd]. Tenim contacte amb Fridays for Future de Sabadell i amb Extinction Rebellion. Pensem que a la ciutadania li falta informació, més enllà dels titulars. Hi ha consciència, però cal que els mitjans de comunicació aprofundeixin en la informació quan parlen de la crisi climàtica.

Estem en un punt d’inflexió?

Sí. No crec que això sigui una moda. La gent s’ha adonat que passen coses al planeta: sequeres, pluges torrencials, la desaparició de les estacions... Cal, però, no caure en el parany del capitalisme verd, sinó entendre-ho com una reivindicació social que s’està posant sobre la taula. Hem d’aprofitar el moment.

NATURA PER ENTENDRE EL VALLÈS

Esther Querol treballa des de fa un any com a tècnica de l’Adenc. Titulada en Enginyeria de Sistemes Biològics i màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat per la Universitat Politècnica de Catalunya, enfoca la protecció ambiental des d’un punt de vista holístic. Va arribar a l’entitat per organitzar la tercera Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès –la primera s’havia celebrat el 1997 i la segona el 2007–. En el seu dia a dia a l’Adenc desenvolupa tasques de comunicació i treballa en els projectes de biodiversitat urbana i acció territorial i en els tallers. El que més li agrada de la seva feina és poder conèixer el territori i la gent, entendre el Vallès i les seves dinàmiques.