Una diada per la democràcia, la llibertat i la república

“La història també pot ser regressió”. Avui aquestes paraules del recentment desaparegut i admirat Josep Fontana són, malauradament, més vives que mai. El clima de repressió i pèrdua de llibertats que es viu a l’Estat espanyol ens recorden aquelles primeres diades en plena transició quan reclamavem llibertat i amnistia. Avui, quaranta anys després, la democràcia torna a estar en joc. Els atacs als nostres drets i llibertats més bàsics ens recorden aquells temps foscos que pensàvem que havíem deixat enrere.

Aquests dies sortim al carrer perquè tots els perseguits sàpiguen que no estan sols. Davant d'un estat vell i caduc que té por, i que per preservar el seu règim de privilegis només entén la repressió com a forma de resposta, tenim clar que qualsevol que gosi escriure, parlar o pensar diferent pot ser víctima d'aquesta repressió. Per això ens hem de fer costat els uns als altres, per fer front plegats a tanta injustícia. Sortim al carrer pels més de 1.400 perseguits de la causa sobiranista, per tantes víctimes de la llei mordassa i de normes injustes; sortim al carrer pels que han hagut de prendre el camí de l'exili i pels que són privats de llibertat a les presons.

Sortim al carrer per tants alcaldes perseguits, pels mestres que treballen per una escola lliure i crítica, pels rapers que són criminalitzats per cantar, pels artistes que són perseguits per dibuixar, pels activistes que són criminalitzats per manifestar-se… I avui, sí, també i sobretot, sortim al carrer perquè segueix intacte l’anhel de construir una República dels drets i les llibertats, de tothom i per a tothom. I no hi renunciarem mai. Cada vegada que un dret és trepitjat, la democràcia s’esquerda i s’obre camí per a més vulneracions. Som davant un estat que ni volem ni ens mereixem. Com tampoc se’l mereixen tants ciutadans espanyols que viuen amb angoixa aquesta injustícia i que ens fan arribar la seva solidaritat.

A Òmnium Cultural, entitat fundada durant el franquisme per defensar la cultura i les llibertats del nostre país, sabem el que és patir la repressió en primera persona: l’any 1963 el règim franquista va clausurar la nostra seu. Mai abans, però, havien detingut i empresonat el nostre president. Avui també fa gairebé un any que el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sánchez, són a la presó injustament. Com la resta de presos polítics i exiliats, també privats de llibertat. Som davant d’un fet inèdit que fa esglaiar els líders de les principals associacions culturals i civils internacionals quan s’assabenten que un activista cultural com Jordi Cuixart és a la presó per exercir el dret a la manifestació i llibertat d’expressió. Que el president de l’entitat cultural amb més socis d’Europa, estigui empresonat és una vergonya per a qualsevol societat que es vulgui democràtica.

Alguns creien que amb la repressió podrien aturar-nos, i s’han topat amb un poble decidit a avançar en la defensa de les llibertats i dels drets fonamentals, també el d’autodeterminació. I avui, la Diagonal de Barcelona tornarà a ser la demostració que ni la repressió, ni la por ni les amenaces poden aturar tanta democràcia. Fa anys que una majoria de la ciutadania de Catalunya ha decidit encetar el seu procés d’emancipació nacional per construir una República pròspera i justa per a tothom. I amb la bandera del diàleg i la democràcia, amb un ferm compromís amb la lluita pacífica, milers de catalans i catalanes s’han mobilitzat de forma continuada i sostinguda en el temps, en una mostra de compromís i fermesa que no té equiparació amb cap altre moviment contemporani a Europa. Tanmateix, davant de cada proposta i de cada mà estesa al diàleg, l’Estat ha reaccionat primer amb negatives i menyspreu, i en el darrer any, amb imposicions i repressió amb l’objectiu de fer por.

I malgrat tot, aquesta aposta pel diàleg sincer, amb tothom però sense renúncies, no l’hem abandonada mai, sabedors com som que en les societats madures i democràtiques els conflictes polítics es resolen sempre amb més política i mai amb judicis injustos de resultat previsible. Avui som testimonis de la inexistència de separació de poders i aquesta tardor en tindrem una nova mostra. Se celebrarà el judici. Un judici contra la democràcia, sense garanties. Una oportunitat per denunciar la vulneració de drets i llibertats de l’estat. Com diu en Jordi, citant K. Liebknecht durant el seu procés a Berlín l’any 1916, la nostra actitud no serà de defensar-nos sinó d’acusar l’estat davant el món.

Presos i exiliats han de ser una palanca democràtica per aconseguir que la comunitat internacional denunciï aquesta situació i alhora interpel·lar el conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que estem vivint. Per això són tan ridículs com inútils els intents de fracturar-nos com a societat d’aquells que, sense cap proposta, només els queda la intransigència i el discurs de l’odi. Ens volen acusar de violents però no ho aconseguiran. Som una societat pacífica i no renunciarem a compartir el projecte d’una República de tothom i per a tothom.