Les retallades a la sanitat estan afectant especialment els llocs de treball de metges, infermeres i la resta de professionals de l'àmbit sanitari, fins al punt de liderar la caiguda de l'ocupació en el sector serveis durant aquest 2011. Des de principi d'any s'ha destruït 21.000 llocs de treball als serveis, i es confirma la caiguda de l'ocupació en el sector que es va iniciar a mitjan any passat. D'aquesta xifra, gairebé un 32% correspon a l'àmbit sanitari.

Un total de 6.700 professionals, tant del sector públic com del privat, han perdut la seva feina en els darrers mesos. Les dades facilitades ahir per la Cambra de Comerç de Barcelona, a més, situen en la segona posició del desafortunat rànquing la resta d'àmbits laborals dependents de l'Administració pública, en els quals s'han perdut 3.900 llocs de treball. La destrucció d'ocupació en aquests àmbits ha fet que, malgrat la bona marxa del turisme que segons la Cambra està sostenint bona part de l'economia catalana, el sector serveis no hagi estat capaç de crear ocupació.

Un total de 6.700 professionals de la salut han perdut la feina aquest any

La destrucció de llocs de treball a la sanitat derivada de les retallades impulsades pel Govern de la Generalitat s'explica per la necessitat de reduir el dèficit català. Un dèficit que el president de la Cambra, Miquel Valls, va atribuir a 'l'incompliment' de l'Estat amb les transferències a les comunitats autònomes. Segons la Cambra, 'l'estrenyiment del finançament' a les comunitats autònomes ha constituït més del 90% de l'ajustament de l'Estat, que li està permetent complir amb l'objectiu del dèficit. L'estimació realitzada per l'entitat, a partir de les dades del Ministeri d'Economia, apunta que la reducció de les transferències de l'Administració central a les comunitats autònomes ha estat d'un 80% en el darrer any, gairebé 30 punts per sobre del que establia la previsió dels pressupostos generals de l'Estat.

'L'Estat està deixant les comunitats autònomes en desprotecció total, perquè estan assumint uns serveis transferits, sobretot en educació i sanitat, sense un finançament que els acompanyi', va denunciar Valls. El president de la Cambra de Comerç va retreure al Govern central que culpi les comunitats autònomes del dèficit: 'Hauria d'explicar per què ho fa, ja que segons les nostres xifres no és així'.

Valls, que ja va explicitar fa pocs dies el seu suport a la proposta del pacte fiscal que abandera la campanya del candidat de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, va voler desmarcar la seva proclama del procés electoral. Tot i això, va mantenir que el nou Govern que diumenge surti de les urnes 'haurà de fer front al tema del dèficit fiscal'.

La Cambra defensa més contenció de la despesa pública per reduir el dèficit

Malgrat tot, el president de la Cambra va mantenir que l'esforç de contenció de la despesa en les administracions públiques 'ha de ser molt més important per reduir el dèficit'. En aquest sentit, va criticar que les despeses de personal continuïn creixent a l'Administració central un 1% anual, mentre que en la Generalitat s'han reduït un 5%. La Cambra considera que la contenció de la despesa pública és cabdal per retallar el dèficit, però també ho és l'augment dels ingressos que provenen de l'activitat econòmica. Per això, l'entitat ha realitzat una enquesta a més de 2.800 empreses catalanes per saber quines haurien de ser les mesures necessàries per reactivar el creixement de l'economia, estancat el darrer trimestre.

La demanda dels empresaris sobretot de la mitjana i gran empresa situa com a prioritats facilitar l'accés al finançament i una reforma 'més ambiciosa i profunda' del mercat de treball, unes reivindicacions que la Cambra de Comerç de Barcelona ja ha fet seves.