L'ofici dels que descarten fer-se rics

Guanyen pocs diners, treballen moltes hores, sempre els mana la pressa i tenen poc reconeixement social. Les condicions laborals dels traductors literaris no són gaire favorables, però en canvi són els responsables d'acostar als lectors històries escrites en llengües desconegudes.

Per als que no parlem mitja dotzena d'idiomes, sense ells seria impossible conèixer els personatges dels mestres russos o sentir la voluptuositat d'alguns contes asiàtics. Malgrat això, fins fa un parell d'anys era estrany trobar el seu nom a la portada dels volums traduïts. La majoria dels que comencen els estudis de Traducció i Interpretació ho fan moguts per un interès pels idiomes i no tenen en compte la possibilitat de dedicar-se a la traducció literària. Aquest és el cas d'Albert Nolla (Reus, 1974), el traductor habitual al català de Paul Auster i Haruki Murakami. "Durant la carrera vaig estudiar anglès i japonès sobretot perquè m'atreia que s'escriu amb un altre alfabet i pensava que tenia molt de futur, ara potser triaria el xinès", explica aquest llicenciat en Traducció a la UAB.

Fa un parell d'anys era estrany trobar el nom del traductor a la portada

Nolla ja ha traduït uns set títols de l'autor de Tòquio Blues, el primer va ser L'amant perillosa. "Murakami és un autor que m'agrada, es desmarca de la literatura japonesa escrita per Mishima, que és molt espès. Ell és molt clar, té una manera d'escriure fluida, traduir-lo és fàcil i també m'agraden les seves novel·les, sobretot la part onírica i fantàstica més que no pas la romàntica", detalla aquest traductor poc avesat a les entrevistes.

Malgrat la fama d'home reservat, quan Murakami va visitar Barcelona fa un parell d'anys va demanar conèixer els seus traductors en català i espanyol. "Vam anar a sopar, és un home tímid i educat, es veu que la part social li fa mandra", apunta Nolla. Traduir les frases de Paul Auster tampoc és cap sacrifici per a ell, ja que també és lector del pare de Brooklyn follies.

Un dels reptes d'Albert Nolla és fugir dels llenguatges encotillats: "De vegades ens hi mirem una mica massa, i crec que has de lluitar per ampliar registres, n'hi ha de poc explorats com ara les converses dels baixos fons o el llenguatge policíac. Jo intento fer un compromís entre un llenguatge literari i correcte però que també sigui natural. Si el que surt és una mica col·loquial no em fa nosa perquè la llengua ha de ser viva".

El repte d'Albert Nolla és fugir dels llenguatges encotillats

Els que s'hi dediquen tenen clar que amb la traducció literària no es faran rics, per això ho combinen amb altres feines, la majoria són professors de llengua, d'altres correctors i alguns també fan de periodistes. Pocs són els que cobren 15 cèntims per paraula. "Tot el que és llengua està molt mal pagat, si et vols dedicar al que són les lletres ho tens fumut, o aconsegueixes una plaça fixa o no tens més remei que combinar feines per arribar a finals de mes", argumenta Marc Delgado (Barcelona, 1979).

Delgado fa un any que es va estrenar en el món de la traducció amb El camí fosc d'Asa Larsson. Va viure un parell d'anys a Suècia i quan va tornar no volia perdre la possibilitat d'utilitzar el suec, que considera la seva tercera llengua. "Volia acostar a la gent d'aquí allò d'allà. La llàstima és que només arriba la novel·la negra, no tot són els crims del cercle polar i tenen una gran riquesa lingüística", argumenta. El fenomen Larsson el va viure a Suècia quan va esclatar allà a finals del 2004.

Si tradueixes fins la matinada i compagines feines per arribar a final de mes, què t'agrada de la traducció literària? "L'objectiu és transformar una expressió en un idioma en un altre, aleshores treballes amb les dues parts del teu cervell, estàs molt concentrat i les hores volen, és una fricada però m'agrada", respon Marc Delgado, convençut i satisfet.