Felipe González no és l'única vaca sagrada que passeja pel terreny de la campanya de les legislatives, encara que potser sí que és la més ostensible. Sobretot per la seva condició de suplent del president del Govern i secretari general del PSOE fins a la seva reaparició ahir a la nit. Jordi Pujol no és menys que Felipe i també es deixa sentir a la seva manera. Ho fa setmanalment des del seu think tank particular del centre d'estudis que porta el seu nom i, de vegades, baixa a l'arena per fer costat al seu candidat davant la presumpta arribada d'una nova majoria absoluta al capdamunt del Govern.

Aquesta vegada es tracta novament del PP, els autors de la impugnació del nou Estatut davant del Tribunal Constitucional. Des de l'any 2000, en efecte, res és exactament el mateix entre els antics socis del pacte del Majestic, tot i els esforços de Duran per defensar el llegat d'aquell matrimoni de conveniència subscrit en català en la intimitat de l'elegant establiment del passeig de Gràcia.

'La responsabilitat d'un Govern amb majoria absoluta és del partit de la majoria absoluta'

L'expresident ha utilitzat aquesta vegada l'antena de la ràdio per donar un calbot a Josep Antoni Duran i Lleida i llançar un avís per a navegants. El fundador de CiU va rebutjar ahir de ple la idea d'un govern de concentració llançada els darrers dies pel candidat nacionalista davant la hipòtesi d'una nova degradació de la situació econòmica per la tempesta del deute a la zona euro. Pujol va eludir referir-se a l'autor de la proposta i va carregar contra els presumptes destinataris del PP, que ahir a la nit exhibien la seva eufòria a l'Hospitalet en presència del líder.

Que s'espavilin sols

'Si un partit té majoria absoluta ha d'assumir les seves responsabilitats i no mirar de descarregar-les en aquell, l'altre o el de més enllà', va afirmar ahir Jordi Pujol als micròfons de la Ser-Ràdio Barcelona, amb un to més aviat de pocs amics. Dit d'una altra manera: que s'espavilin sols, ja que vénen amb ganes d'arrasar. L'expresident ni tan sols va exhibir el seu possibilisme d'abans davant la hipòtesi d'almenys fer pinya per sortir del mal pas, segons la vella tradició del catalanisme polític exhibida també per Duran. El candidat de CiU sosté que el PP picarà a la seva porta davant el que li ve al damunt i presumeix que la federació nacionalista és decisiva fins i tot quan és prescindible des de l'estricte punt de vista de la seva quota parlamentària.

L'expresident es pregunta quin sentit té col·laborar amb el partit de Mariano Rajoy

Jordi Pujol, el veterà negociador i pactista amb Adolfo Suárez, Felipe González i José María Aznar, també va incidir en l'esperit cooperador de CiU. 'Potser sí que caldrà acompanyar-los, però acompanyar-los per a què?', va afirmar Pujol definitivament empipat davant el micro. A continuació, i seguint fidelment el guió del programa de CiU, l'expresident va llegir la llista d'amenaces que planen sobre l'escenari català davant la virtual majoria absoluta del PP: l'enterrament del pacte fiscal, la reorganització a la baixa del sistema autonòmic, la neutralització del model d'immersió lingüística i la decapitació de TV3 com a 'instrument bàsic de defensa del català'. Pujol va ser rotund: 'La responsabilitat d'un Govern amb majoria absoluta és del partit de la majoria absoluta'.

Duran i Lleida, que va arrencar impetuosament fa quatre mesos com a candidat sota un escenari de majoria relativa del PP, arriba als últims cent metres de la cursa amb l'estratègia de cap per avall. La solució del govern de concentració sorgeix en aquest context i, sobretot, apareix com a alternativa a la fórmula de la gran coalició entre les dues grans forces de l'Estat. La intempestiva reforma exprés de la Constitució va ser-ne sens dubte un esbós, si no un primer pas. Al cap i a la fi, la integració econòmica i fiscal de la zona euro, l'única sortida per salvar la gran aventura de la Unió, pot ser la garlopa que harmonitzi el gran mosaic regional europeu sota la disciplina de Frankfurt (BCE) i Berlín (Merkel).

Per si de cas, Duran ha pres distàncies del seu propi invent. 'Jo no estaria [en un eventual govern de concentració] perquè jo no estaré en cap govern de futur', ha dit el candidat de CiU, que va afegir que no està per 'rebre honors', sinó per 'defensar els interessos de Catalunya'.