Rajoy, l'home que vol i dol amb Catalunya

Jo estimo Catalunya", "Ma­drid necessita Catalunya" i "he visitat Catalunya 45 vegades en tres anys" són les diferents declaracions d'amor que María Dolores de Cospedal, Alberto Ruiz-Gallardón i Mariano Rajoy li han fet a l'electorat català durant la campanya que avui arriba al final. La relació que uneix el Partit Popular amb Catalunya recorda una relació sentimental possessiva en la qual els conservadors mai no han sabut trobar l'equilibri. El partit que va recórrer el model d'educació catalana i l'Estatut, o que va impulsar la recollida de signatures contra el text estatutari, s'ha entestat durant dues setmanes a donar la imatge de matrimoni ben avingut amb els catalans.

El 2008 semblava, després del congrés nacional celebrat al juliol, que era el País Valencià el lloc fetitxe del partit, on Mariano se sentia com a casa i on es trobava amb el seu amic Francisco Camps. Després de la dimissió de Paco aquest estiu, la relació es va refredar i la calculadora electoral va entrar en joc.

Els populars creuen que la majoria absoluta depèn dels resultats obtinguts a Catalunya

El dia que José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar l'avançament de les eleccions, un somriure es va dibuixar a la cara del seu líder i candidat, Mariano Rajoy, i cada dia se li ha anat estirant fins gairebé sortir-li de la cara. Rajoy, que ha fracassat consecutivament en les dues generals a les quals s'ha presentat, es va asseure i va estudiar l'estratègia a seguir durant la campanya electoral. No sembla que trigués gaire a trobar el full de ruta: no despertar l'electorat socialista desencantat amb el Govern i apuntar a Catalunya.

Després que Rajoy obrís la campanya a Castelldefels, María Dolores de Cospedal, Alberto Núñez Feijóo, Cristóbal Montoro i Alberto Ruiz-Gallardón van ser alguns dels seus escollits per sembrar per les terres catalanes el missatge de pau i amor. Però les promeses d'amor tenen més a veure amb l'aritmètica política que no pas amb els sentiments irracionals.

Els resultats de les últimes eleccions parlen per si soles: va ser el vot català el que va obrir les portes de la Moncloa a Zapatero. Dels 47 diputats de les circumscripcions catalanes, 25 eren socialistes i 8, populars. Els comptes de Rajoy indiquen que, si el PP suma 12 escons a Catalunya, els conservadors faran història. Les enquestes donen suport als castells en l'aire de l'equip popular, i fins i tot deixen oberta la porta perquè Mariano Rajoy passi a la història per haver aconseguit una majoria més àmplia que el mateix José María Aznar. Passaria, així, de ser un fracassat als comicis a ser un nom propi en la història del seu partit i d'Espanya.

Rajoy envia els seus puntals per estendre un missatge de pau i amor' als catalans

El líder dels populars ha estat capaç d'alliçonar durant dues setmanes el seu públic des de la tarima evitant conceptes com ara immersió lingüística i pacte fiscal. "El compromís que tinc amb els catalans", va explicar Rajoy dimecres a l'Hospitalet, "queda reflectit en xifres: 45 visites en tres anys". "A una ocasió per mes, més que Rubalcaba, Zapatero i Chacón junts", va emfatitzar Alícia Sánchez-Camacho.

Rajoy està segur que aquesta és la seva darrera campanya com a candidat. "Avui és un dia històric perquè pot ser que sigui l'última vegada que veiem Rajoy com a president nacional, no com a president de tots els espanyols", va dir al públic Camacho, que, de forma conscient o no, va dirigir-se al seu líder 27 vegades com a "president" i oblidant el "nacional".

El president de tots els espanyols, segons els populars, va marxar de Barcelona dijous amb la sensació d'haver fet bé els deures. Si tot segueix igual, Catalunya, terra tradicionalment socialista, li servirà en safata la majoria absoluta i haurà caigut rendida als peus de qui un dia va entendre que no seria president sent enemic públic de Catalunya.