Els secrets de la dansa clàssica

Dissabte, 12 del matí. Unes 500 persones s'amunteguen a l'entrada del Teatre Tívoli, al carrer Casp de Barcelona, per assistir a una sessió pedagògica de la companyia de dansa clàssica Corella Ballet. Algunes d'elles, malgrat que han comprat l'entrada i estan a punt d'entrar a la sala, no han acabat d'entendre què vol dir això de la pedagogia, i encara fan comentaris del tipus: "Sortirà a ballar Ángel Corella, no? Perquè si no, me'n vaig".

A dins, en canvi, el grup de jovenetes que ocupen bona part de les files 5 i 6 tenen claríssim què és el que han vingut a fer. Són la Laia, la Joana, la Mariona, l'Aina i la Júlia, que tenen entre 7 i 12 anys i estan acompanyades per les seves respectives mares i per la Mercè, la seva professora de l'Escola de Dansa Sinera, a Arenys de Mar. Totes volen ser ballarines. "Si em diguessin que he de canviar alguna cosa a la meva vida, no canviaria per res del món la dansa", sentencia la Laia. Té 7 anys.

Una gran obra dóna feina a més de 150 tècnics, ballarins i músics

La sala s'enfosqueix, senyal que la sessió està a punt de començar. A l'escenari apareixen María López, vicepresidenta de la Fundació Ángel Corella, i Mathew Bledsoe, mànager de la companyia, els encarregats d'explicar-nos com es gesta una gran producció. En aquest cas, El llac dels cignes, el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Txaikovski, estrenat al Teatre Bolxoi de Moscou el 1877.

Per als que no coneguin la història, els direm que parla del príncep Sigfrid, que, en una jornada de caça amb els seus amics, veu sortir de les aigües d'un llac uns cignes que es converteixen en belles joves. Una d'elles, Odette, li explica que va ser Rothbart, un malvat mag, qui les va transformar en aquests animals i que l'encanteri només es podrà desfer quan algú els juri amor etern. A partir d'aquí, ja es poden imaginar com continua la història. El príncep Sigfrid i el cigne Odette s'enamoren a l'instant, però aleshores... No els explicarem el final, no els volem deprimir.

La gent no para d'aplaudir, i més ara que en saben una mica més del tema

Una producció d'una magnitud com és El llac dels cignes, amb tants personatges entrant i sortint de l'escenari, canvis continus de decorat, vestuari o il·luminació, comporta la feina de més de 150 persones entre tècnics, ballarins i músics al llarg d'una bona temporadeta, com ens fan entendre la María i el Mathew a través de tota mena d'anècdotes desconegudes pel gran públic.

Per exemple, els 56 telons que es van fer servir per a l'adaptació que Ángel Corella va fer de l'obra de Txaikovski els va pintar un equip de 30 especialistes en pintura d'escenografies que van treballar gairebé 24 hores al dia durant tres mesos. Ho van fer drets, amb la tela estesa a terra, perquè, com que les seves dimensions eren enormes, així no perdien la perspectiva del conjunt. O la il·luminació 450 focus i 300 colors diferents, que si està mal feta pot interferir en la feina dels ballarins fins al punt de marejar-los i fer-los caure. I no parlem dels 57 músics que toquen des del fossat que hi ha sota l'escenari, seguint les instruccions d'un director d'orquestra que ha d'adaptar la música a la velocitat concreta que té cadascun dels ballarins. Per tot això, diu la María, "la cultura és una inversió".

Acaba la part pedagògica i passem a veure en acció totes les parts que formen la gestació d'un espectacle de dansa clàssica. Els ballarins interpreten alguns moments emblemàtics d'El llac dels cignes. Sembla que els seus cossos queden suspesos en l'aire. La gent no para d'aplaudir entusiasmada, sobretot ara que ja en saben una miqueta més del tema. I al final, les preguntes als membres de la companyia. Des de quantes hores d'assaig necessita cada dia un ballarí professional fins a quant costa muntar un espectacle com aquest. "La primera vegada que vam fer una sessió pedagògica ens preguntaven què portaven els ballarins a les malles per marcar paquet...", diu el Ma­thew amb ironia. "Però ara ja hem passat a qüestions com ara de quina manera un coreògraf posa una història en passos".

L'objectiu divulgar la dansa clàssica "perquè la gent després no digui que el ballet és antic o una cosa de nenes per ignorància", segons apunta el mànager de la companyia ha estat complert. A les jovenetes de les files 5 i 6 els ha reforçat encara més el seu somni de ser ballarines. I això que el segovià Ángel Corella no ha aparegut per enlloc, com esperaven alguns.