Les obres de restauració del Reial Monestir de Santes Creus han posat al descobert les restes humanes d'una desena de persones de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV. Segons l'equip d'arqueòlegs i antropòlegs, es tracta d'una troballa "excepcional" per la uniformitat cronològica i de classe social, per la diversitat de casuístiques i pel bon estat de conservació de les restes òssies, dels teixits humans i dels tèxtils que s'han localitzat als sepulcres.

La troballa "totalment inesperada" d'aquest conjunt funerari "insòlit" s'ha fet durant els treballs d'aquest icònic monestir d'Aiguamúrcia (Alt Camp), concretament en el desmuntatge dels sarcòfags al mes d'octubre de 2023. El Govern detalla que s'han localitzat intactes en l'interior de sis sarcòfags de la galeria nord. Ara, els estudis permetran conèixer els perfils biològics d'aquestes persones, les seves patologies i en quines condicions vivien, entre altres.

El conjunt de sis sarcòfags és estilísticament bastant unitari. Els nobles foren enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d'Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana. Segons l'heràldica que apareix als sis sarcòfags, corresponien a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert, Montcada i altre cop Cervera, tot ells pertanyents a la noblesa mitjana-alta catalana.

"En un principi, no hi hauria d'haver restes humanes tan ben conservades a l'interior dels sarcòfags, perquè aquests haurien d'haver estat espoliats", ha destacat l'arqueòleg Josep Maria Vila. En cadascun dels sis sarcòfags restaurats, s'han trobat restes humanes intactes "conservades en l'estat inicial", és a dir, que no han estat profanades des que els cossos van ser dipositats.

Vila ha afirmat que a Catalunya no existeix un conjunt funerari d'aquestes característiques: "No hi ha altres llocs excavats, on s'hagi conservat d'aquesta manera un conjunt bastant gran i tancat com aquest, ja que la majoria han estat espoliats". "En canvi, al Reial Monestir de Santes Creus, sorprenentment, tenim la necròpolis tal com estava quan van marxar els monjos", ha celebrat.

La gran pregunta: qui són?

L'antropòloga Tona Majó ha detallat que la descoberta els permetrà "estudiar sepulcres que tenen nom i cognom" i poder relacionar-los amb altres troballes. L'excepcionalitat ha fet que s'hagin plantejat diverses preguntes com "saber el parentiu entre les restes dipositades en un mateix sepulcre, contrastar el sexes, saber la dieta que seguien o la mobilitat": "La gran pregunta és saber qui són".

La cap de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Bergés, ha destacat les "immenses possibilitats d'estudi", i que es pot convertir en una recerca de referència sobre grups socials d'època medieval i ritualitat funerària.

Les obres de restauració

Els estudis arqueo-antropològics es desenvoluparan paral·lelament als treballs de restauració iniciats l'abril passat al claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus. Segons l'equip tècnic, les obres avancen "segons el previst" i ja s'ha executat un terç del total. La previsió és tenir-ho enllestit l'estiu del 2025. Tot i les obres, el monument continua obert i manté les visites guiades.

La intervenció en la qual s'ha fet la troballa té l'objectiu de resoldre les patologies del claustre, tot assegurant la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes i la millora dels sistemes de drenatge de l'aigua. Té un cost de més de 3,66 milions, dels quals el Departament de Cultura en finança més de 2,1