Público
Público

Es reprenen les obres de la L9, que finalitzaran el 2027

Després d'una dècada aturada, la tuneladora s’ha reactivat per perforar el subsòl entre les estacions de Manel Girona i Lesseps, el tram de poc més de quatre quilòmetres que quedava pendent de construir per unir La Sagrera amb Zona Universitària. La L9 acumula un sobrecost de 5.000 milions

Foto d'arxiu de la L9.
Foto d'arxiu de la L9. Generalitat

Les obres del tram central de la línia 9 de metro, que ha de connectar La Sagrera amb Zona Universitària, s’han reprès dimecres després de més d'una dècada aturades. La tuneladora s’ha tornat a activar per perforar el subsòl entre les estacions de Manel Girona i Lesseps, el tram de poc més de quatre quilòmetres que encara quedava pendent de construir.

A partir del 2027 es posaran en marxa les estacions

Segons el Govern, la previsió és que l’estiu del 2023 hagi arribat a Mandri, i que de cara el desembre del 2024 hagi fet tot el recorregut fins Lesseps. La Generalitat invertirà 926 milions d'euros en aquest tram i preveu que les obres del túnel finalitzin el 2027.

Pel vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, aquests treballs són "l'obra més important dels últims 20 anys" a Catalunya. Un cop acabada la feina de la tuneladora es faran les instal·lacions de vies i serveis, per després anar posant en marxa estacions a partir del 2027.

Tres dècades de retard i 5.000 milions de sobrecost

Les obres de la L9 s'hauran allargat més de tres dècades tot i que havien d'executar-se en pocs anys a principis dels 2000. Una mala planificació, contratemps com l'enfonsament del Carmel i la crisi han provocat aquest retard. A més, haurà tingut un sobrecost d'almenys 4.949,01 milions d'euros, un 251,5% més del previst, segons informava la Sindicatura de Comptes.

Segons l'enginyer de camins Jordi Julià, que va ser director general de Transports en el Govern de Maragall i director d'Ifercat, l'ens públic propietari de la L9, el retard es deu a "un conjunt de desgràcies" durant el desenvolupament del projecte. "Fins a quin punt ha estat atzar i fins a quin punt mala gestió? Hi ha una mica de tot", sosté.

Els experts solen coincidir en diversos aspectes –canvis de traçat per raons tècniques o capritxos polítics, altres obstacles tècnics a resoldre sobre la marxa, l'enfonsament del Carmel (L5) el 2005 que va obligar a parar les obres i a reforçar la seguretat, la crisi econòmica i l'endeutament...–, però també remarquen que ja es va començar amb mal peu i es van subestimar les dificultats.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?