Amagats entre el laberint de carrers de Barcelona encara es poden trobar petits negocis plens d'història. Passats de generació en generació, aquests establiments són un record d’una època passada i de la trajectòria de la ciutat. Malgrat haver sobreviscut durant dècades, moltes d'aquestes petites empreses es veuen ara forçades a tancar les seves portes. Un exemple és l'Herboristeria del Rei, que va tancar el 2021 després de més 200 anys oberts. Ubicada a tocar de la Plaça Reial i icònica per la seva decoració interior, l'Herboristeria va deixar d'oferir els seus serveis per la impossibilitat d'arribar a un acord amb el propietari sobre el lloguer del local.

Aquest és l'últim d'un llarg llistat de comerços emblemàtics barcelonins que en els darrers anys han vist com cada vegades és més difícil matenir les portes obertes. El precedeixen la camiseria Xancó, El Ingenio, la fleca Cosialls, la ferreteria Villà, La Lionesa i El Indio, entre d'altres. Però, per quina raó ara, després de tants anys, aquests negocis es veuen forçats a tancar definitivament? Els motius són diversos: des del preu dels lloguers fins a la ferotge competència, tot passant per l'envelliment de la clientela tradicional.

Els lloguers: patiment assegurat a cada revisió del contracte

Un exemple d'un negoci amb més de cent anys a l'esquena és el Rei de la Màgia, la botiga d'il·lusionisme més antiga del món. "Moltes vegades el gran problema és un lloguer abusiu", lamenta en Pau Martínez, propietari actual del Rei de la Màgia (quarta generació). Una de les inquietuds d'aquest propietari –i comuna en molts altres establiments en una situació similar– és una possible pujada del lloguer, el qual admet que ja és prou elevat. Amb tot, assegura que ara per ara no pateix massa perquè no preveu una revisió del lloguer fins d'aquí a vuit anys. "No estem per tirar coets, però crec que això és una situació comuna de qualsevol comerç petit i centenari", conclou.

De fet, la renovació del lloguer sol ser un dels grans maldecaps de molts negocis ben establerts dins del seu barri. La pastisseria La Colmena porta més de 150 anys a la plaça de l'Àngel, i gairebé 100 en possessió de la família Roig. Durant aquests anys han patit diversos ensurts, un dels més recents farà ara 8 anys, quan el propietari del local on està el negoci va rebre una oferta que superava el lloguer que pagaven a La Colmena. En el seu cas, però, van ser afortunats. "La dona del propietari el va convèncer que interessava que jo seguís amb el local i em van rebaixar una mica el preu. I aquí seguim", explica Josep Maria Roig, propietari actual del negoci.

Però no tots són tenen la sort de La Colmena. La Sombrereria Mil, la barreteria més antiga de Barcelona, pateix perquè li apugin el lloguer a la propera revisió de contracte. Actualment, pels 80 metres quadrats de l'establiment ubicat a Fontanella, els responsables del negoci paguen més de 8.000 euros al mes. Un augment d'aquesta partida podria resultar fatal pel negoci. Amb tot, tenen clar que volen continuar amb el negoci, encara que sigui a un altre lloc.

I les dificultats econòmiques no es limiten al lloguer. El carrusel de la plaça d'Alfons el Savi també perilla. Segons expliquen els propietaris, el negoci està lluny de ser rendible, i temen que ells siguin els últims a heretar l'atracció si no reben ajuda de l'Ajuntament per mantenir-la.

La competència: preus impossibles d'igualar

La ferotge competència que representen les grans empreses és l'altra bastonada a aquests modestos establiments. Una gran majoria d'aquests negocis que encara avui dia sobreviuen ho fan gràcies als seus clients més fidels. Tanmateix, quan aquests deixen de comprar-hi, els negocis han de fer mans i mànigues per no enfonsar-se. És el cas de la Casa Gallofré, una botiga històrica de llenceria del barri de Sant Antoni.

"Passen moltes persones per davant la botiga, però entren, pregunten preus i marxen. A nosaltres ens fa mal que la competència vengui 6 parells de mitjons per 3 euros, mentre que a la nostra botiga un sol parell de mitjons costa 6 euros perquè són fets de cotó 100% i d’aquí; no podem competir", lamenta la Maria Rosa Gallofré. És l’administradora del negoci i la neta de l'home que va obrir aquesta mateixa botiga l'any 1914. "I, després de 108 anys, ara no canviarem de gènere; se'ns coneix com la casa del cotó i de fibres naturals, no podem canviar el gènere i fer packs com fa tothom avui dia".

Envelliment de la clientela tradicional

A Casa Gallofré, l'escassa clientela ha comportat més dificultats que mai per tirar endavant. "Els clients, sobretot les persones grans, se'ns ha fos arran de la pandèmia. Abans teníem molts clients i érem quatre persones atenent. Ara, en canvi, només atén una persona i ens passem hores sense que entri ningú a la botiga", admet Gallofré. Ara només estan ella i la seva filla, i aquest últim any ha sigut molt dur.

"Si no vens, no pots comprar, de manera que et vas quedant amb un gènere més limitat. És un peix que es mossega la cua i tot va en contra nostra, ja no sabem què fer", lamenta. Gallofré també admet que tant ella com la seva filla tenen "pànic" de què el negoci hagi de tancar les portes després de més de 100 anys d'història. "Aquest any ha sigut horrible. Estem nervioses i preocupades perquè no sabem si podrem tirar endavant la botiga", conclou.